Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius

    Violant
    Violant
    Princesa
    Princesa


    Nombre de missatges : 2088
    Ciutat / CiudadPuigcerdà Principat de Catalunya

    Fecha de inscripción : 06/04/2013

    Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Empty Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius

    Missatge  Violant Dg 01 Gen 2017, 11:18

    DEROGADA 29/08/1471


    Spoiler:
    Violant
    Violant
    Princesa
    Princesa


    Nombre de missatges : 2088
    Ciutat / CiudadPuigcerdà Principat de Catalunya

    Fecha de inscripción : 06/04/2013

    Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Empty Re: Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius

    Missatge  Violant Dc 30 Ago 2023, 17:52

    Violant escrigué:


      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Blaso Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Generalitat

      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i dels Codis Legislatius del Principat de Catalunya



      Preàmbul

      La Llei d'Ordenament del Poder Judicial i dels Codis Legislatius del Principat de Catalunya, vigent fins ara, és de l'any 1463. Ha resultat ser una bona llei que ha servit per ordenar les normes i el poder judicial del Principat i orientar els consellers i funcionaris que l'han fet servir fins avui. Tanmateix, el Principat ha evolucionat durant aquests 8 anys i cal actualitzar-ne alguns aspectes perquè continuï essent una eina vàlida per a tothom.
      És per aquest motiu que s'han especificat i matisat algunes funcions del jutge i del fiscal, s'ha reformulat el concepte de judici nul i s'ha afegit un nou concepte que és el del sobreseïment de les causes, en les seves dues vessants, lliure i provisional. Pel que fa a les competències del Fiscal, també s’han matisat i s’ha introduït un nou concepte que és la possibilitat d’acord entre les parts litigants, en el qual hi té un paper de validador.
      Així mateix, s'han afegit noves funcions dels membres dels cossos de seguretat del Principat, com la mediació, tan necessària per la bona convivència entre veïns i que en molts casos ja es venia fent, i s'ha donat un nom nou als agents de policia, que d'ara en endavant es diran Algutzirs, una nomenclatura més d'acord amb la realitat catalana i els nostres costums.

      En l'àmbit dels Estatuts s'ha afegit una nova característica, que és la possibilitat de les Institucions de crear òrgans auxiliars, si ho necessiten, per a millorar-ne el seu funcionament.

      Per acabar, la llei, es referma en el fet que només les Institucions que consten com a tals en la nostra Constitució, les del Títol II i les del Títol V, i aquelles que així ho disposi una llei, poden regular-se mitjançant Estatuts, i n'actualitza el llistat.


      Títol I: Del poder judicial

      Article 1: El poder judicial de Catalunya està constituït pels òrgans que ostenten competències judicials, la missió dels quals és la de respectar i fer complir l'ordenament jurídic del Principat, sota els principis d'igualtat, equanimitat, imparcialitat, competència i responsabilitat.


      Títol II: Dels Òrgans del Poder Judicial

      Article 2: El poder judicial de Catalunya està format pel El Tribunal Superior d'Apel·lacions de Catalunya, el Jutge, el Fiscal, els membres dels cossos de seguretat, en la seva vessant de policia judicial, i els alcaldes en l'àmbit de les seves competències.

      Article 3: En relació amb l’article 2, els membres dels cossos de seguretat coneguts com a policies se’ls anomenarà Algutzirs.


      Títol III: Del Tribunal d'Apel·lacions de Catalunya

      Article 4: Les funcions, competències, forma de provisió i revocació dels membres dels jutges del Tribunal Superior d'Apel·lacions de Catalunya venen regulades per l'Estatuto Real del Tribunal Superior de Apelaciones del Principat de Catalunya , i no és objecte d’aquesta llei regular-les.


      Títol IV: De les competències i obligacions del Jutge i el Fiscal

      Article 5: El Jutge del Principat ostenta les competències i obligacions següents:

      a.- Ordenar els processos judicials d'acord amb els terminis establerts sense demores ni dilacions innecessàries i assegurar que s'escolten totes les parts. En aquest sentit, en cas que el fiscal o els testimonis no actuïn dins els terminis establerts, és potestat del Jutge fer passar el seu torn de paraula.
      b.- Dictar sentències ajustades a dret (a*), que recullin totes les proves i testimonis presentats, que tinguin en compte tant els antecedents de l'acusat com els atenuants derivats de la seves actuacions i dins el termini màxim de prescripció dels judicis.
      c.- Agrupar en un mateix procés les diferents acusacions del fiscal sobre una mateixa persona i delicte, si encara no s'ha dictat sentència, i ajustar la sentència final a totes elles.
      d.- Conèixer els Tractats de Cooperació Judicial signats pel Govern i actuar d'acord amb allò que s’hi disposi, quan així se li demani.
      e.- Mantenir al dia l'arxiu oficial de casos jutjats (b*)
      f.- Participar, com a membre del Govern, en la redacció de lleis i en les diferents comissions judicials que es puguin constituir.

      Article 6: El fiscal del Principat ostenta les següents competències i obligacions:

      a.- Iniciar un procés judicial, d'ofici o a instància de part, d'acord amb allò establert per aquesta llei i respectar els terminis que li atorga el procés.
      b.- Establir quins han de ser els requisits i les condicions que ha de tenir una denúncia perquè pugui ser admesa a tràmit i per tant poder iniciar un procés judicial. En l'exercici d'aquesta competència, el fiscal pot rebutjar les proves que consideri insuficients o manipulades i les que no tinguin cap relació amb el delicte de la denúncia. Si fos així, haurà d'argumentar la raó per la qual les rebutja.
      c.- Estar present a totes les fases del procediment i aportar les proves i testimonis que consideri necessaris per fonamentar l'acusació.
      d.- Mantenir al dia el registre de "cerca i captura", on constin aquelles persones, catalanes o estrangeres, a qui no hagi estat possible iniciar un judici per qualsevol raó i intentar, periòdicament, enjudiciar-les.
      e.- Verificar que les denúncies presentades pels ciutadans a les comissàries es tramiten d'acord amb el procediment establert, sense demores innecessàries, i informar el Prefecte de Mariscals si això no es produeix.
      f.- Conèixer els Tractats de Cooperació Judicial signats pel Govern i actuar d'acord amb el que s'hi disposi quan així se li sol·liciti.
      g.- Participar, com a membre del Govern, en la redacció de lleis i en les diferents comissions judicials que es puguin constituir.
      h.- Validar aquells acords que es produeixin per iniciativa entre les diferents parts litigants, una vegada començat el judici, i fer constar durant el seu torn de rèplica al tribunal quin ha estat l'acord i quines són les obligacions a què s'han compromès, perquè el jutge pugui recollir-ho a la sentència. Les parts han de fer públic el seu acord a l'oficina del fiscal perquè en quedi constància. No serà possible arribar a un acord entre parts en cas que l'acusació sigui per traïció o alta traïció.

      Article 7: El jutge i el Fiscal són nomenats i revocats pel President de la Generalitat entre els consellers elegits per sufragi universal, lliure i directe.


      Títol V: De la vessant judicial dels Algutzirs del Principat

      Article 8: Els Algutzirs de Catalunya actuen funcionalment sota dues vessants competencials: la seguretat interna del Principat, sota les ordres del Prefecte de Mariscals i al servei dels Ajuntaments, i la policia judicial, sota les ordres del Fiscal del Principat.
      No és objecte d'aquesta llei regular les competències sobre seguretat dels Algutzirs , els quals hauran de remetre's al que disposa el seu estatut i a les ordres emeses pel Prefecte de Mariscals.

      Article 9: Els Algutzirs són nomenats pel Prefecte de Mariscals , a proposta dels alcaldes, o de "motu propi" si aquest no actua, d’acord amb el procediment que estableix el seu estatut. No obstant això, en cas d'inactivitat del Prefecte, per qualsevol causa, l'Alcalde pot demanar al President de la Generalitat que actuï en el seu lloc i iniciï el procediment fins a la resolució i nomenament del funcionari.
      A efectes d'aquesta llei es considera inactivitat de l’Alcalde o el Prefecte, el retard de més de 48 hores en qualsevol dels tràmits.

      Article 10: Les funcions dels Algutzirs en relació amb les seves competències judicials són les següents:

      a.- Tenir oberta una oficina pública on els ciutadans puguin tramitar les denúncies, queixes, dubtes i suggeriments que tinguin i on s'arxivin les actuacions fetes.
      b.- Vigilar activament aquells delictes d’àmbit municipal que puguin produir-se i elevar d’ofici la denúncia al fiscal, si escau.
      c.- Investigar i obtenir proves fiables dels delictes comesos per poder substanciar el procés judicial, sempre d'acord amb les instruccions del fiscal.
      d.- Tramitar al fiscal les denúncies aportades pels ciutadans que es puguin considerar delictes, com més aviat millor, que en el cas d'assalt de la ciutat o robatori de camí haurà de ser dins les 24 hores següents que s’hagin produït els fets. Si això no és possible per manca de proves fiables, cal que, dins el mateix termini, ho comuniqui al fiscal i iniciï la investigació per obtenir noves proves.
      e.- Tramitar les infraccions de l'ordenament jurídic que es puguin considerar faltes d'acord amb la definició que en fa el Codi Penal del Principat.
      f.- Atorgar els permisos de compra-venda de productes que han estat trobats o que són producte d'errades del ciutadà.
      g.- Mediar entre el presumpte infractor i la víctima, abans de cursar la denúncia al fiscal. Això només serà aplicable quan a la investigació de l'Algutzir es compleixin els requisits següents:
      • Es tracti de delictes d'especulació o estafa.
      • El presumpte delicte ha estat conseqüència d'un error o malentès
      • Es constati que la persona no és reincident, entenent-se com a tal que no hagi estat acusat, o se li hagi aplicat una mediació, pel mateix delicte, en els tres mesos anteriors als fets a la mateixa ciutat, o en una altra del Principat.
      En cas d'arribar a un acord, l'Algutzir no tramitarà la denúncia al Fiscal perquè iniciï un judici, sinó un informe amb el resultat de la mediació, a més de conservar-ne una còpia, juntament amb la denúncia inicial a l'arxiu de la seva oficina per a futures consultes. Si no s'arriba a una conciliació, la denúncia haurà de ser remesa al fiscal del Principat, juntament amb l'informe perquè formin part de la causa.


      Títol VI: Del paper dels alcaldes en els processos judicials

      Article 11: Els alcaldes són els màxims responsables de mantenir la seguretat i el respecte a l'ordenament jurídic en les seves ciutats.

      Article 12: En l'exercici de les seves competències els alcaldes:

      a.- Proposen el nomenament dels Algutzirs de la vila al Prefecte de Mariscals, o al President, d'acord amb que estableix aquesta llei.
      b.- En cas d’inactivitat manifesta de l’Algutzir, o si la plaça està vacant, poden tramitar al Fiscal les denúncies pels delictes produïts dins el seu terme municipal , d’acord amb allò que s’esposa en la lletra d) de l’article 10 d’aquesta llei
      c.- En cas d’inactivitat manifesta l'Algutzir o del Fiscal, davant de delictes de robatori de camí o assalt a la ciutat, (és a dir que no s’hagi obert una investigació o un judici dins les 24 hores següents que s’hagin produït els fets), poden constituir-se en acusació i iniciar el procediment judicial directament, com si fos el Fiscal, però sense poder actuar com a testimoni.

      Títol VII: De les sentències, el sobreseïment i la nul·litat i dels judicis

      Article 13: Les sentències del jutge poden ser d'innocència o de culpabilitat. Un acusat pot ser declarat innocent perquè així ho consideri el jutge un cop examinades les proves i testimonis presentats, o bé per sobreseïment o nul·litat del judici.

      13.1: Un judici es considerarà nul en els supòsits següents:
      a.- Quan en un mateix procés judicial el jutge actuï també com a fiscal, Algutzir o testimoni.
      b.- Quan hagi transcorregut el temps màxim per a dictar sentència sense que el Jutge l'hagi dictada, ja sigui per impossibilitat material de dictar-la (e*), per sobrecàrrega del jutjat o per desídia del Jutge.

      Els casos declarats nuls no tenen el valor de cosa jutjada i implica haver de tornar a iniciar el judici de nou quan les circumstàncies ho permetin.

      13.2: El Jutge pot dictar el sobreseïment ( arxiu) d'una causa en els supòsits següents:
      a.- Quan hi hagi defectes en l'acta d'acusació, com pot ser una tipificació incorrecta del delicte o no es pugui identificar correctament l'infractor, i/o la víctima ( sobreseïment provisional).
      b.- Quan el Fiscal retiri l'acusació per qualsevol motiu ( sobreseïment provisional).
      c.- Quan es tracti d'un delicte no tipificat per cap norma jurídica (sobreseïment lliure o definitiu)
      d.- Quan el delicte hagi prescrit (sobreseïment lliure o definitiu)
      e.- Quan s'arribi a un acord entre les parts (acusat i víctima). En aquest cas, el Fiscal ha d’autoritzar-ho i manifestar-ho durant el procés, especificant quina és la compensació acordada perquè el Jutge la pugui recollir en la sentència (sobreseïment lliure o definitiu).

      Els casos sobreseguts per sobreseïment provisional no tenen el valor de cosa jutjada i es podrà obrir un nou judici pels mateixos fets, sempre que s'esmenin les causes per les quals es va haver de dictar el sobreseïment.

      Els casos sobreseguts per sobreseïment lliure o definitiu tenen el valor de cosa jutjada i no es podrà tornar a obrir judici pels mateixos fets.


      Títol VIII: Dels codis legislatius i les fonts de dret del Principat

      Article 14: D'acord amb allò que estableix l'article XVI de la Constitució, les fonts de dret del Principat estan subjectes a la següent jerarquia:

        1. La Constitució de Catalunya.
        2. Les lleis del Principat.
        3. Els Estatuts de les Institucions.
        4. Els Decrets del Príncep.
        5. Els Decrets de Govern.
        6. Els Decrets municipals.

      Per sota de totes elles es troben les instruccions o regulacions que dictin els consellers, els funcionaris del Govern o els membres de les institucions del Principat per al seu funcionament habitual.

      Article 15: Tot el codi legislatiu del Principat ha de restar subjecte, a dret (a*) en allò que sigui procedent, i ha de respectar el principi de jerarquia.

      Article 16: Les lleis del Principat

      a.- Les dicta el Govern o el Príncep de Catalunya i requereixen la sanció de Les Corts en els termes que estableix l'article XVII de la Constitució.
      b.- Ostenten el major rang legislatiu després de la Constitució i poden regular qualsevol matèria que sigui de la seva competència, o que la Constitució no reservi expressament a una altra institució.
      c.- Perquè es consideri vigent una llei, cal que s'hagi publicat a l'arxiu de Lleis i Estatuts de Les Corts(c*) i hi ha de constar la data en què aquestes la van sancionar .
      d.- Pel principi de jerarquia normativa, sols una reforma de la Constitució o una llei posterior pot derogar una llei vigent, o part del seu articulat, i caldrà que consti expressament en la nova llei si es deroga totalment l'anterior llei o només aquells articles que hi entrin en contradicció .

      Article 17: Els Estatuts de les Institucions del Principat

      a.- D'acord amb el que estableix l'article XVII b) de la Constitució, els Estatuts són el codi de funcionament intern de les institucions esmentades a la pròpia Constitució com a tals, que són:

        • Títol II de la Constitució : el Príncep, la Generalitat (el Govern, Les Corts i el Tribunal d'Apel·lació) i els Ajuntaments.
        • Article V de la Constitució): estaments del Principat: Nobles, Clergues i Ciutadans

      b.- Així mateix i mitjançant aquesta llei, tal com ja preveia la Disposició addicional segona de la Llei d'Ordenament del Poder Judicial i dels Codis Legislatius del Principat de Catalunya, de 8 d'octubre de 1463, tenen la consideració d'institucions del Principat que poden dictar normes amb rang d'Estatut per a regular-se internament, les següents:

        • La Prefectura i els Cossos de Seguretat del Principat de Catalunya
        • L'Exèrcit del Principat
        • El Consolat del Mar: creat per la Llei de Ports i Aigües Territorials de 1.462.
        • La Universitat Ramon Llull.
        • La Capella Heràldica del Principat de Catalunya, creada per la Llei d'Institucions Nobiliàries del 1466.

      c.- Perquè una institució diferent de les esmentades en les lletres a i b d'aquest article pugui ser reconeguda com a institució que té dret a regular el seu funcionament mitjançant un estatut, ha d'haver estat creada, o reconeguda prèviament, per una llei, la qual li ha d'haver atorgat aquest rang. Si no és així, haurà de regular el seu funcionament intern mitjançant instruccions o regulacions.
      d.- Els Estatuts han de limitar el seu contingut a la regulació interna de funcionament dels seus òrgans i a la relació amb els ciutadans que accedeixin als seus serveis o instal·lacions, sempre d’acord amb les competències que li ha atorgat la Constitució o la llei que els ha creat.
      Així mateix poden:

        • Crear òrgans auxiliars per a la millora del seu funcionament, que en cap cas podran tenir funcions de direcció i que actuaran per delegació de l'òrgan que n'ostenti les competències. En el mateix estatut cal que s'especifiquin quines poden ser les funcions, o actuacions, objecte de delegació i caldrà que estableixi de quina manera es farà el nomenament.
        • Establir règims disciplinaris dels seus òrgans
        • Regular les condicions d’accés als serveis i instal·lacions dels seus usuaris.

      e.- Els Estatuts en cap cas poden regular delictes o faltes que puguin fonamentar un procés judicial, excepte que una llei els atorgui aquesta competència.
      f.- Els Estatuts només es poden aprovar o modificar per les pròpies institucions i necessiten la sanció de Les Corts. No obstant això i d'acord al principi de jerarquia de les normes en el cas que una llei reguli aspectes que puguin afectar el seu funcionament estan obligats a fer els canvis necessaris per adaptar-los. Mentre això no es produeixi, els articles que contradiguin la norma superior es consideraran automàticament derogats. En el redactat de la Llei, cal que consti quins Estatuts es poden veure afectats i que se'ls insti a reformar-los.
      g.- Perquè un Estatut es consideri vigent ha d'estar publicat a l'arxiu de Les Corts (c*) i hi ha de constar la data en què el van sancionar.

      Article 18: Els Decrets del Príncep i del Govern

      a.- Són disposicions normatives temporals reservades a aquelles matèries de la seva competència que requereixen una celeritat en la seva publicació i que no estiguin específicament regulades per llei.
      b.- Han de ser justificats i hi ha de constar quan finalitza la vigència, que d'acord amb l'article XVII c) de la Constitució no pot ser superior a un mes, ampliable a un altre mes, com a molt.
      c.- No seran vàlids els decrets que no especifiquin la vigència, com tampoc ho seran aquells que no especifiquin el perquè de la seva emissió (justificació) o bé regulin aspectes expressament reservats a una Llei i Estatut, o que els contradiguin d'alguna forma, o que siguin competència d'altres institucions.
      d.- Els decrets del Govern han de ser aprovats abans de la seva publicació per majoria simple dels consellers i estar signats pel President de la Generalitat.
      e.- La forma d'aprovació dels decrets del Príncep s'establirà en l'Estatut del Príncep.
      f.- D'acord amb el que estableix la Constitució, els decrets del Príncep o del Govern poden ser tramitats com a llei.
      g.- Si durant la vigència d'un Decret es sanciona una nova llei que entra en contradicció amb el que en ell s'hi regula, el Govern o el Príncep es veuran obligats a redactar-ne un de nou per adaptar-lo a la nova llei. Mentre això no es produeixi el Decret quedarà automàticament derogat.
      En les disposicions derogatòries de la llei cal que hi consti expressament que es deroga qualsevol norma d'igual o inferior rang que s'hi oposi en part o totalment.

      Article 19: Els Decrets dels Ajuntaments

      a.-Són disposicions de caràcter permanent reservats a les matèries que són competència dels Ajuntaments d'acord amb les especificacions i limitacions expressades en l'article XIV de la Constitució i el principi de jerarquia normativa
      b.- Els decrets municipals sobre una determinada matèria, com per exemple la regulació dels preus de mercat, han ser únics i contenir tota la informació que requereixen els Ciutadans. A aquest efecte es consideraran automàticament derogats els decrets anteriors que regulin total o parcialment la mateixa matèria des del moment de la publicació del nou decret.
      c.- Perquè es consideri vigent un decret municipal ha d'estar publicat al tauler d'anuncis de l'Ajuntament (d*).
      d.- Si durant la vigència d'un Decret es sanciona una nova llei que entra en contradicció amb el que en ell s'hi regula, l'Alcalde es veurà obligat a redactar-ne un de nou per adaptar-lo a la nova llei. Mentre això no es produeixi el Decret quedarà automàticament derogat.
      En les disposicions derogatòries de la llei cal que hi consti expressament que es deroga qualsevol norma d'igual o inferior rang que s'hi oposi en part o totalment.

      Article 20: Les Instruccions o Regulacions dels consellers, funcionaris o altres òrgans

      a.- Estan reservades per a regular el funcionament intern entre diferents òrgans del Principat entre els quals hi hagi una dependència orgànica i/o funcional reconeguda per una llei o estatut.
      b.- Tenen caràcter permanent fins que es deroguin o es modifiquin
      c.- Les dicta el superior jeràrquic o funcional i perquè siguin efectives n'hi ha prou que es publiquin a les oficines que a tal efecte es disposin.

      Disposició derogatòria: Queda derogada, en la seva totalitat, la Llei d'Ordenament del Poder Judicial i dels Codis Legislatius del Principat de Catalunya de 8 d'octubre de 1463, des del moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei. També queden derogats tots aquells articles de L'Estatut Policial de Catalunya, de 23 de Setembre de 1457, que s'oposin total o parcialment a aquesta Llei o que la contradiguin. Així mateix, queden derogats tots aquells articles d'una norma d'igual o inferior rang que s'hi oposin de manera total o parcial.

      Disposició final: Aquesta llei entra en vigor l'endemà de la sanció per Les Corts del Principat.


      (a*) Que no entrin en contradicció amb les Regles Fora del Rol-Play (FRP) per a l'Administració de la Justícia, amb la Carta del Jutge o amb qualsevol altra directiva similar o homòloga que els administradors del joc hagin establert. [
      (b*)- Palau de Pedralbes (fòrum 2): Actes completes de tots els processos judicials (declaracions, proves, etc.), independentment del veredicte.
      - International Justice (fòrum 1): Resum de les penes dictades als culpables, d’acord amb el format establert pels administradors del joc.
      (d*) Nau de la vila
      (e*) Quan la interfície del joc no permeti dictar sentència perquè el personatge estigui dins un exèrcit, de retir espiritual, navegant...

      Signat al Palau de Pedralbes, el 21 d’agost de 1471


      El Molt Honorable President de la Generalitat
      Lerao Prado de la Vega Rocacorba

      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius 8e87ad7c13b88adc109fc7575ecc2e34
      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Pres_v


      Sancionada per Les Corts del Principat el 29 de agosto de 1471
      La Presidenta de les Corts de Catalunya
      Sa Excel·lència i Molt Honorable Violant de Subies i Penyafort, Comtessa de Berga i Comdora de Puigcerdà
      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Firma-violant

      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Corts_v1







      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Blaso Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Generalitat


      Ley de Ordenamiento del Poder Judicial y de los Códigos Legislativos del Principat de Catalunya



      Preámbulo

      La Ley de Ordenamiento del Poder Judicial y de los Códigos Legislativos del Principat de Catalunya vigente hasta ahora es del año 1463. Ha resultado ser una buena ley que ha servido para ordenar las normas y el poder judicial del Principat y orientar a los consejeros y funcionarios que la han utilizado hasta la fecha.
      Sin embargo, el Principat ha evolucionado durante estos 8 años y es necesario actualizar algunos aspectos para que siga siendo una herramienta válida para todos. Es por este motivo que se han especificado y matizado algunas funciones del Juez, se ha reformulado el concepto de juicio nulo y se ha añadido un nuevo concepto que es el del sobreseimiento de las causas, en sus dos vertientes, libre y provisional. En cuanto a las competencias del Fiscal, también se han matizado y se ha introducido un nuevo concepto que es la posibilidad de acuerdo entre las partes litigantes, en el que desempeña un papel de validador.
      Asimismo, se han añadido nuevas funciones de los miembros de los cuerpos de seguridad del Principat, como la mediación, tan necesaria para la buena convivencia entre vecinos y que en muchos casos ya se venía haciendo, y se ha dado un nombre nuevo a los agentes de policía, que en lo sucesivo se llamarán Algutzirs, un nombre más acorde con la realidad catalana y nuestras costumbres.

      En el ámbito de los Estatutos, se ha añadido una nueva característica, que es la posibilidad de las Instituciones de crear órganos auxiliares, si lo necesitan, para mejorar su funcionamiento.

      Por último, la ley, se reafirma en que sólo las Instituciones que constan como tales en nuestra Constitución, las del Título II y las del Título V y aquellas que así lo disponga una ley, pueden regularse mediante Estatutos, y actualiza su listado.


      Título I: Del poder judicial

      Artículo 1: El poder judicial de Catalunya está constituido por los órganos que ostentan competencias judiciales, cuya misión es la de respetar y hacer cumplir el ordenamiento jurídico del Principat, bajo los principios de igualdad, ecuanimidad, imparcialidad, competencia y responsabilidad.


      Título II: De los Órganos del Poder Judicial

      Artículo 2: El poder judicial de Catalunya está formado por: El Tribunal Superior de Apelaciones de Catalunya, el Juez, el Fiscal, los miembros de los cuerpos de seguridad, en su vertiente de policía judicial, y los alcaldes en el ámbito de sus competencias.

      Artículo 3: En relación con el artículo 2, se denominará Algutzirs a los miembros de los cuerpos de seguridad conocidos como policías.


      Título III: Del Tribunal de Apelaciones de Catalunya

      Artículo 4: Las funciones, competencias, forma de provisión y revocación de los miembros de los jueces del Tribunal Superior de Apelaciones de Catalunya vienen reguladas por el Estatuto Real del Tribunal Superior de Apelaciones del Principat de Catalunya, y no es objeto de esta ley regularlas.


      Título IV: De las competencias y obligaciones del Juez y el Fiscal

      Artículo 5: El Juez del Principat ostenta las siguientes competencias y obligaciones:

      a.- Ordenar los procesos judiciales de acuerdo con los plazos establecidos sin demoras ni dilaciones innecesarias y asegurar que se escuche a todas las partes. En este sentido, en caso de que el fiscal o los testigos no actúen dentro de los plazos establecidos, será potestad del Juez hacer pasar su turno de palabra.
      b.- Dictar sentencias ajustadas a derecho (a*), que recojan todas las pruebas y testigos presentados, que tengan en cuenta tanto los antecedentes del acusado como los atenuantes derivados de sus actuaciones y dentro del plazo máximo de prescripción de los juicios.
      c.- Agrupar en un mismo proceso las distintas acusaciones del fiscal sobre una misma persona y delito, si todavía no se ha dictado sentencia, y ajustar la sentencia final a todas ellas.
      d.- Conocer los Tratados de Cooperación Judicial firmados por el Govern y actuar de acuerdo con lo que en ellos se disponga cuando así se le solicite.
      e.- Mantener al día el archivo oficial de casos juzgados (b*)
      f.- Participar, como miembro del Govern, en la redacción de leyes y en las diferentes comisiones judiciales que puedan constituirse.

      Artículo 6: El fiscal del Principat ostenta las siguientes competencias y obligaciones:

      a.- Iniciar un proceso judicial, de oficio o a instancia de parte, de acuerdo con lo establecido por la presente ley y respetar los plazos que le otorga el proceso.
      b.- Establecer cuáles deben ser los requisitos y condiciones que debe tener una denuncia para que pueda ser admitida a trámite y por tanto poder iniciar un proceso judicial. En el ejercicio de esta competencia, el Fiscal podrá rechazar aquellas pruebas que considere insuficientes o manipuladas y aquellas que no tengan relación alguna con el delito de la denuncia. Si así fuera, deberá argumentar la razón por la que las rechaza.
      c.- Estar presente en todas las fases del procedimiento y aportar las pruebas y testigos que considere necesarios para fundamentar la acusación.
      d.- Mantener al día el registro de "busca y captura", donde consten aquellas personas, catalanas o extranjeras, a quien no haya sido posible subir juicio por cualquier razón e intentar, periódicamente, enjuiciarlas.
      e.- Verificar que las denuncias presentadas por los ciudadanos en las comisarías se tramiten de acuerdo con el procedimiento establecido, sin demoras innecesarias, e informar al Prefecto de Mariscales si ello no se produce.
      f.- Conocer los Tratados de Cooperación Judicial firmados por el Govern y actuar de acuerdo con lo que en ellos se disponga cuando así se le solicite.
      g.- Participar, como miembro del Govern, en la redacción de leyes y en las diferentes comisiones judiciales que se puedan constituir.
      h.- Validar aquellos acuerdos que se produzcan por iniciativa entre las diferentes partes litigantes, una vez empezado el juicio, y hacer constar durante su turno de réplica en el tribunal cual ha sido el acuerdo y cuáles son las obligaciones a que se han comprometido cada uno, para que el juez pueda recogerlo en la sentencia. Para ello, las partes deben hacer público su acuerdo en la oficina del fiscal. No será posible llegar a un acuerdo entre partes en el caso que la acusación sea por traición o alta traición.

      Artículo 7: El Juez y El Fiscal son nombrados y revocados por el President de la Generalitat entre los consejeros elegidos por sufragio universal, libre y directo.


      Título V: De la vertiente judicial de los Algutzirs del Principat

      Artículo 8: Los Algutzirs de Catalunya actúan funcionalmente bajo dos vertientes competenciales: la seguridad interna del Principat, bajo las órdenes del Prefecto de Mariscales y al servicio de los Ayuntamientos, y la policía judicial, bajo las órdenes del Fiscal del Principat.
      No es objeto de esta ley regular las competencias sobre seguridad de los Algutzirs, que deberán remitirse a lo dispuesto en su estatuto y a las órdenes emitidas por el Prefecto de Mariscales.

      Artículo 9: Los Algutzirs son nombrados por el Prefecto de Mariscales, a propuesta de los alcaldes, o de "motu propio" si éste no actúa, de acuerdo con el procedimiento que establece su estatuto. Sin embargo, en caso de inactividad del Prefecto, por cualquier causa, el Alcalde puede pedir al President de la Generalitat que actúe en su lugar e inicie el procedimiento hasta la resolución y nombramiento del funcionario.
      A efectos de este artículo se considera inactividad del Alcalde o del Prefecto, el retraso de más de 48 horas en cualquiera de los trámites.

      Artículo 10: Las funciones de los Algutzirs en relación con sus competencias judiciales son las siguientes:
      a.- Tener abierta una oficina pública donde los ciudadanos puedan tramitar las denuncias, quejas, dudas y sugerencias que tengan y en dónde se archiven las actuaciones hechas.
      b.- Vigilar activamente aquellos delitos de ámbito municipal que puedan producirse y elevar de oficio la denuncia al fiscal, si lo consideran pertinente.
      c.- Investigar y obtener pruebas fiables de los delitos cometidos para poder sustanciar el proceso judicial, siempre con arreglo a las instrucciones del Fiscal.
      d.- Tramitar ante el Fiscal lo antes posible aquellas denuncias aportadas por los ciudadanos que puedan considerarse delitos, que en el caso de asalto de la ciudad o robo de camino deberá ser dentro de las 24 horas siguientes a la comisión del hecho. Si esto no fuera posible por falta de pruebas fiables, dentro del mismo plazo deberá comunicárselo al Fiscal e iniciar una investigación para obtener nuevas pruebas.
      e.- Tramitar las infracciones del ordenamiento jurídico que se puedan considerar faltas de acuerdo con la definición que de ellas hace el Código Penal del Principat.
      f.- Otorgar los permisos de compraventa de productos que han sido encontrados o que son producto de errores del ciudadano.
      g.- Mediar entre el presunto infractor y la víctima, antes de cursar la denuncia al Fiscal. Esto solo será aplicable cuando en la investigación del Algutzir se cumplan los siguientes requisitos:
      • Se trate de delitos de especulación o estafa
      • El presunto delito ha sido consecuencia de un error o malentendido
      • Se determine que la persona no es reincidente, entendiéndose como tal que no haya sido acusado, o se le haya aplicado una mediación, por el mismo delito, en los tres meses anteriores a los hechos en la misma ciudad, o en otra del Principat.
      En caso de llegar a un acuerdo, el Algutzir no tramitará la denuncia al Fiscal para que inicie un juicio, sino un informe con el resultado de la mediación, además de conservar una copia del mismo, junto con la denuncia inicial en el archivo de su oficina para futuras consultas. Si no se llega a una conciliación, la denuncia deberá de ser remitida al Fiscal del Principat, junto con el informe para que formen parte de la causa.


      Título VI: Del papel de los alcaldes en los procesos judiciales

      Artículo 11: Los alcaldes son los máximos responsables de mantener la seguridad y el respeto al ordenamiento jurídico en sus ciudades.

      Artículo 12: En el ejercicio de sus competencias los alcaldes:

      a.- Proponen el nombramiento de los Algutzirs de la villa al Prefecto de Mariscales, o al President, de acuerdo con lo que establece esta ley.
      b.- En caso de inactividad manifiesta o vacancia de los Algutzirs, pueden tramitar en la oficina del Fiscal las denuncias por delitos producidos dentro de su término municipal, en conformidad con lo que se establece en la letra d) del artículo 10 de esta ley.
      c.- En caso de inactividad manifiesta del Algutzir o del Fiscal ante delitos de asalto de la ciudad o robo de camino (esto es, sin juicio abierto o investigación iniciada 24 horas después de la comisión del hecho), pueden constituirse en acusación e iniciar el procedimiento judicial directamente, ejerciendo el rol del Fiscal y sin poder actuar como testigo.


      Título VII: De las sentencias, el sobreseimiento y la nulidad y de los juicios

      Artículo 13: Las sentencias del Juez pueden ser de inocencia o culpabilidad. Un acusado puede ser declarado inocente porque así lo considere el juez una vez examinadas las pruebas y testigos presentados, o bien por sobreseimiento o nulidad del juicio.

      13.1: Un juicio se considerará nulo en los siguientes supuestos:
      a.- Cuando en un mismo proceso judicial el juez actúe también como fiscal, Algutzir o testigo.
      b.- Cuando haya transcurrido el tiempo máximo para dictar sentencia sin que el Juez la haya dictado, ya sea por imposibilidad material de dictarla (que el acusado esté prestando servicio en un ejército), por sobrecarga del juzgado o por desidia del Juez.

      Los casos declarados nulos no tendrán el valor de cosa juzgada e implicará tener que volver a iniciar el juicio de nuevo cuando las circunstancias lo permitan.

      13.2: El Juez puede dictar el sobreseimiento (archivo) de una causa en los siguientes supuestos:
      a.- Cuando existan defectos en el acta de acusación, como puede ser una tipificación incorrecta del delito o no se pueda identificar correctamente al infractor, y/o la víctima (sobreseimiento provisional).
      b.- Cuando el Fiscal retire la acusación por cualquier motivo (sobreseimiento provisional).
      c.- Cuando se trate de un delito no tipificado por ninguna norma jurídica (sobreseimiento libre o definitivo)
      d.- Cuando el delito haya prescrito (sobreseimiento libre o definitivo)
      e.- Cuando se llegue a un acuerdo entre las partes (acusado y víctima). En este caso, el Fiscal debe autorizarlo y manifestarlo durante el proceso, especificando la compensación acordada para que el Juez pueda recogerla en la sentencia (sobreseimiento libre o definitivo).

      Los casos sobreseídos por sobreseimiento provisional no tendrán el valor de cosa juzgada y se podrá abrir un nuevo juicio por los mismos hechos, siempre que se subsanen las causas por las que hubo que dictar el sobreseimiento.

      Los casos sobreseídos por sobreseimiento libre o definitivo tienen el valor de cosa juzgada y no se podrá volver a abrir juicio por los mismos hechos.


      Título VIII: De los códigos legislativos y las fuentes de derecho del Principat

      Artículo 14: De acuerdo con lo que establece el artículo XVI de la Constitución, las fuentes de derecho del Principat están sujetas a la siguiente jerarquía:

        1. Constitución de Catalunya.
        2. Las leyes del Principat.
        3. Los Estatutos de las Instituciones.
        4. Los Decretos del Príncep.
        5. Los Decretos del Govern.
        6. Los Decretos municipales.

      Por debajo de todas ellas se encuentran las instrucciones o regulaciones que dicten los consejeros, funcionarios del Govern o miembros de las instituciones del Principat para su funcionamiento habitual.

      Artículo 15: Todo el código legislativo del Principat debe quedar sujeto a derecho (a*), en lo que sea procedente y debe respetar la jerarquía normativa.

      Artículo 16: Las Leyes del Principat

      a.- Son dictadas por el Govern o por el Príncep de Catalunya y requieren la sanción de Les Corts en los términos que establece el artículo XVII de la Constitución.
      b.- Ostentan el mayor rango legislativo después de la Constitución y pueden regular cualquier materia que sea de su competencia, o que la Constitución no reserve expresamente a otra institución.
      c.- Para que se considere vigente una ley, es necesario que se haya publicado en el archivo de Leyes y Estatutos de Les Corts(c*) y debe constar la fecha en que éstas la sancionaron.
      d.- Por el principio de jerarquía normativa, sólo una reforma de la Constitución o una ley posterior puede derogar una ley vigente, o parte de su articulado, y deberá constar expresamente en la nueva ley si se deroga totalmente la anterior ley o sólo aquellos artículos que entren en contradicción.

      Artículo 17: Los Estatutos de las Instituciones del Principat

      a.- De acuerdo con lo que establece el artículo XVII b) de la Constitución, los Estatutos son el código de funcionamiento interno de las instituciones mencionadas en la propia Constitución como tales, que son:

        •Título II de la Constitución: el Príncep, la Generalitat (el Govern, Les Corts y el Tribunal de Apelación) y los Ayuntamientos.
        • Artículo V de la Constitución): estamentos del Principat: Nobles, Clérigos y Ciudadanos

      b.- Asimismo y mediante esta ley, tal y como ya preveía la Disposición adicional segunda de la Ley de Ordenamiento del Poder Judicial y de los Códigos Legislativos del Principat de Catalunya, de 8 de octubre de 1463, tienen la consideración de instituciones del Principat que pueden dictar normas con rango de Estatuto para regularse internamente, las siguientes:
        •La Prefectura y los Cuerpos de Seguridad del Principat de Catalunya
        •El Ejército del Principat
        •El Consulado del Mar: creado por la Ley de Puertos y Aguas Territoriales de 1.462.
        •La Universidad Ramon Llull.
        •La Capilla Heráldica del Principat de Catalunya, creada por la Ley de Instituciones Nobiliarias de 1466.

      c.- Para que una institución distinta de las mencionadas en las letras a y b de este artículo pueda ser reconocida como institución con derecho a regular su funcionamiento mediante un estatuto, debe haber sido creada, o reconocida previamente por una ley, la cual le debe haber otorgado este rango. Si no es así, deberá regular su funcionamiento interno mediante instrucciones o regulaciones.
      d.- Los Estatutos deben limitar su contenido a la regulación interna de funcionamiento de sus órganos y a la relación con los ciudadanos que accedan a sus servicios o instalaciones, siempre de acuerdo con las competencias que le ha otorgado la Constitución o la ley que los ha creado.
      Asimismo, pueden:

        •Crear órganos auxiliares para la mejora de su funcionamiento, que en ningún caso podrán tener funciones de dirección y que actuarán por delegación del órgano que ostente sus competencias. En el mismo estatuto es necesario que se especifiquen cuáles pueden ser las funciones, o actuaciones, objeto de delegación y será necesario que establezca cómo se hará el nombramiento.
        •Establecer regímenes disciplinarios de sus órganos
        •Regular las condiciones de acceso a los servicios e instalaciones de sus usuarios.

      e.- Los Estatutos en ningún caso pueden regular delitos o faltas que puedan fundamentar un proceso judicial, salvo que una ley les otorgue esta competencia.
      f.- Los Estatutos sólo se pueden aprobar o modificar por las propias instituciones y necesitan la sanción de Les Corts. Sin embargo y de acuerdo con el principio de jerarquía de las normas en caso de que una ley regule aspectos que puedan afectar a su funcionamiento están obligados a realizar los cambios necesarios para adaptarlos. Mientras esto no se produzca, los artículos que contradigan la norma superior se considerarán automáticamente derogados. En el redactado de la Ley, es necesario que conste qué Estatutos se pueden ver afectados y que se les inste a reformarlos.
      g.- Para que un Estatuto se considere vigente debe estar publicado en el archivo de leyes y estatutos de Les Corts (c*) y debe constar la fecha en que lo sancionaron.

      Artículo 18: Los Decretos del Príncep y del Govern

      a.- Son disposiciones normativas temporales reservadas a aquellas materias de su competencia que requieren una celeridad en su publicación y que no estén específicamente reguladas por ley.
      b.- Deben ser justificados y debe constar cuando finaliza la vigencia, que de acuerdo con el artículo XVII c) de la Constitución, no puede ser superior a un mes, ampliable a otro mes, máximo.
      c.- No serán válidos los decretos que no especifiquen la vigencia, como tampoco lo serán aquellos que no especifiquen el porqué de su emisión (justificación) o bien regulen aspectos expresamente reservados a una Ley o Estatuto, o que los contradigan de alguna forma, o que sean competencia de otras instituciones.
      d.- Los decretos del Govern deben ser aprobados antes de su publicación por mayoría simple de los consejeros y estar firmados por el President de la Generalitat.
      e.- La forma de aprobación de los decretos del Príncep se establecerá en el Estatuto del Príncep.
      f.- De acuerdo con lo que establece la Constitución, los decretos del Príncep o del Govern pueden ser tramitados como ley.
      g.- Si durante la vigencia de un Decreto se sanciona una nueva ley que entra en contradicción con lo que en aquel se regula, el Govern o el Príncep se verán obligados a redactar uno nuevo para adaptarlo a la misma nueva ley. Mientras esto no se produzca el Decreto quedará automáticamente derogado.
      En las disposiciones derogatorias de la ley debe constar expresamente que se deroga cualquier norma de igual o inferior rango que se le oponga en parte o totalmente.

      Artículo 19: Los Decretos de los Ayuntamientos

      a.-Son disposiciones de carácter permanente reservados a las materias que son competencia de los Ayuntamientos de acuerdo con las especificaciones y limitaciones expresadas en el artículo XIV de la Constitución y el principio de jerarquía normativa
      b.- Los decretos municipales sobre una determinada materia, como por ejemplo la regulación de los precios de mercado, deben ser únicos y contener toda la información que requieren los Ciudadanos. A estos efectos se considerarán automáticamente derogados los decretos anteriores que regulen total o parcialmente la misma materia desde el momento de la publicación del nuevo decreto.
      c.- Para que se considere vigente un decreto municipal debe estar publicado en el tablón de anuncios del Ayuntamiento (d*).
      d.- Si durante la vigencia de un Decreto se sanciona una nueva ley que entra en contradicción con lo que en aquel se regula, el Alcalde se verá obligado a redactar uno nuevo para adaptarlo a la nueva ley. Mientras esto no se produzca el Decreto quedará automáticamente derogado.
      En las disposiciones derogatorias de la ley debe constar expresamente que se deroga cualquier norma de igual o inferior rango que se le oponga en parte o totalmente.

      Artículo 20: Las Instrucciones o Regulaciones de los consejeros, funcionarios u otros órganos

      a.- Están reservadas para regular el funcionamiento interno entre diferentes órganos del Principat entre los que exista una dependencia orgánica y/o funcional reconocida por una ley o estatuto.
      b.- Tienen carácter permanente hasta que se deroguen o se modifiquen
      c.- Las dicta el superior jerárquico o funcional y para que sean efectivas bastará con que se publiquen en las oficinas que a tal efecto se dispongan.

      Disposición derogatoria: Queda derogada, en su totalidad, la Ley de Ordenamiento del Poder Judicial y de los Códigos Legislativos del Principado de Catalunya de 8 de octubre de 1463, desde el momento de la entrada en vigor de esta ley. También quedan derogados todos aquellos artículos del Estatuto Policial de Catalunya, de 23 de septiembre de 1457, que se opongan total o parcialmente a esta Ley o que la contradigan. Asimismo, quedan derogados todos aquellos artículos de una norma de igual o inferior rango que se le opongan de forma total o parcial.

      Disposición final : Esta ley entra en vigor al día siguiente de la sanción por Les Corts del Principat.


      (a*) Que no entren en contradicción con las Reglas Fuera del Role-Play (FRP) para la Administración de Justicia, con la Carta del Juez o con cualquier directiva similar u homóloga establecida por los administradores del juego.
      (b*)-Palau de Pedralbes (Foro 2): Actas completas de todos los procesos judiciales (declaraciones, pruebas, etc.), sea cual sea el veredicto.
      -International Justice (Foro 1): Resumen de las penas impuestas a los hallados culpables, según el formato establecido por los administradores del juego.
      (c*) Corts del Principat de Catalunya (Foro 2): Texto oficial y vigente de las Leyes del Principat y Estatutos de las Instituciones
      (d*) Nave del pueblo
      (e*) Cuando la interfaz del juego no permite dictar sentencia porque el personaje del acusado pertenece a un ejército, está de retiro espiritual, navegando, etc.



      Firmado en el Palau de Pedralbes el 21 de agosto de 1471

      El Muy Honorable Lerao Prado de la Vega Rocacorba
      President de la Generalitat

      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius 8e87ad7c13b88adc109fc7575ecc2e34

      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Pres_v


      Sancionada por Les Corts del Principat el 29 de agosto de 1471
      Sa Excel·lència i Molt Honorable Violant de Subies i Penyafort, Comtessa de Berga i Comdora de Puigcerdà
      Presidenta de les Corts de Catalunya.

      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Firma-violant

      Llei d'Ordenament del Poder Judicial i Codis legislatius Corts_v1




      Data i hora actual: Dj 21 Nov 2024, 20:01