Llei de Ports i Aigües territorials

Oleguer6 escrigué:[rp]

Llei de ports i aigües territorials

Preàmbul

La primera Llei de Ports i aigües territorials es va sancionar en 1458. En aquell temps la construcció de navilis i ports i el tràfic naval no havia fet més que començar i poques eren les vicissituds relacionades amb la navegació que el govern havia d'afrontar. Un any després es va publicar l'Estatut del Consolat del Mar, que creava una nova institució que tenia com a objectiu regular i ordenar les obligacions de tots aquells que tinguessin alguna relació amb els ports i la navegació, cosa que suposà un pas més en l'ordenació de les obligacions de capitans i navegants.
Actualment la navegació és un fet present en el nostre dia a dia, les drassanes i els ports del Principat han progressat notablement, així com el tràfic naval, i ha aparegut una nova forma de pillatge: la pirateria. És per tot això que el govern ha considerat necessari dictar una nova llei més d'acord amb les necessitats actuals.

Títol I. De l'objecte i àmbit de la Llei

Article 1. Objecte de la Llei: Constitueix l'objecte d'aquesta Llei

1.1-La ordenació dels ports i de les instal•lacions portuàries del Principat de Catalunya.
1.2-Definir la composició i les obligacions del Consolat del Mar
1.3-Regular i ordenar els permisos dels capitans de vaixells en aigües territorials catalanes.
1.4- Definir les infraccions i delictes dels capitans, tripulació i caps de port dins del Principat.

Article 2 Àmbit d'aplicació

2.1-Aigües territorials del Principat de Catalunya
2.2-Ports marítims
2.3-Capitans de vaixells, mariners i vaixells que naveguin en aigües territorials catalanes.
2.4-Consolat del mar i Caps de Port del Principat

Article 3. Definicions.

A l'efecte d'aquesta Llei, es defineixen els conceptes següents:

3.1- Aigües territorials catalanes: Es consideren aigües territorials catalanes, aquelles aigües marítimes i fluvials que banyen el territori del Principat, arribant aquestes fins a una distància de cinquanta milles nàutiques mar endins, comptades a partir de la línia de costa *. El Principat exerceix sobre elles l'única sobirania, el domini territorial i la jurisdicció

3.2- Port Marítim: Un port marítim és una àrea de terra i mar, unida al mar per una connexió navegable, essent considerada en essència una entitat amb els seus mitjans o instal•lacions naturals i artificials. Les funcions bàsiques del port marítim són proporcionar refugi als vaixells i permetre que persones i / o mercaderies siguin traslladades d'un mitjà de transport a un altre.

3.3- Fronteres marítimes: Es considera nus fronterer qualsevol nus amb accés obert al mar. El Prefecte dels Mariscals i el Cònsol del Mar, amb el vistiplau del govern, podran aplicar els tancaments que consideri necessaris.

3.4- Cap de port: persona designada pel Govern i que s'encarrega de la gestió del port sota la tutela del Consolat del Mar.

3.5- Capità de navili: S'entén per capità de navili tota aquell ciutadà, sigui català o estranger, que posseeix un vaixell. Ser capità de vaixell no implica disposar dels permisos de capitania, navegació o amarratge.

3.6- Pirata:S'entén per pirata tot aquell membre d'un navili, sigui capità o tripulació, sigui català o estranger que cometi actes no autoritzats pel Govern de la Generalitat contra un altre navili, com ara l'atac i l’enfonsament amb l'objectiu, o no, del robatori de mercaderies, l'atac i / o enfonsament de navilis amarrats en ports catalans i l'atac i / o enfonsament de navilis de potències aliades

3.7- Corsari: S'entén per corsari tot aquell capità de navili que treballa sota l'autorització del govern del Principat de Catalunya, mitjançant la patent de cors.

3.8- Patent de cors: Document acreditatiu de caràcter públic, signat entre el Govern, el Consolat del Mar i el capità d'un vaixell militar i de bandera catalana per poder ser denominat Corsari i assegurar des d'aquest estatus la integritat i els interessos de la sobirania catalana, així com la defensa dels vaixells de bandera catalana. Aquest document tindrà la consideració de contracte de caràcter privat entre el Govern i el Consolat de la Mar amb el capità del vaixell.

3.9- Permís de de capitania: Permís atorgat pel Cònsol del Mar. Aquest permís és requerit per les autoritats del Principat per als capitans que adquireixin un navili i així ho sol•licitin a les dependències del Cònsol del Mar. El permís de capitania atorga la bandera catalana al capità que el posseeixi, i porta implícit el permís de navegació.

3.10- Permís de navegacióv: Permís que haurà de demanar qualsevol navili que es vulgui acostar fins a les 10 milles nàutiques de la costa catalana. Serà concedit pel Cònsol del Mar i la seva manca o denegació habilita el govern per autoritzar l'enfonsament del navili.

3.11-[u] Permís d'amarratge: Permet amarrar un vaixell en un port concret, bé sigui port comercial o port natural. La vigència quedarà definida un cop obtingut el permís. El permís és concedit pel cap del port d'acord amb les directrius del Cònsol de Mar. Per obtenir aquest permís el capità haurà d'informar sobre la tripulació del vaixell, la càrrega que transporta i la previsió de dies a romandre a port. Tota aquesta informació haurà d'estar degudament acreditada. Obtenir el permís d'amarratge implica acceptar les taxes d'amarratge als ports catalans.

3.12- Permís de construcció: Permet la construcció d'un navili en els ports catalans. Els requisits i preus per a la construcció vindran definits per un contracte entre el Consolat del Mar i el sol•licitant un cop s'hagi obtingut el permís del Consolat.

3.13- Permís de reparació: Permet la reparació d'un vaixell en un port concret. Els requisits i preus per a la reparació vindran definits per un contracte entre el Consolat del Mar i el capità sol•licitant un cop s'hagi obtingut el permís del Consolat.

3.14- Marina Mercant Catalana: formada pels vaixells amb objectiu comercial i de propietat del Govern de la Generalitat, i pels vaixells d'aquells particulars que mitjançant contracte cedeixin la titularitat dels seus navilis a la Generalitat de manera regular o puntual. Aquests poden obtenir un benefici com a compensació d’aquesta cessió.


Títol II. Dels ports del Principat

Article 4. Els Ports del Principat

4.1- El principat té, dins dels seus límits territorials, 3 ports construïts o drassanes, que són: Barcelona, Tarragona i Tortosa i 4 ports naturals: Port del nus nº584. Nord Girona, Port del nus nº593. Sud Barcelona, Port del nus nº597. Sud Tarragona i Port del nus nº598. Nord Tortosa.

4.2-Tots els ports són de titularitat del Govern de la Generalitat. El port de Barcelona, com a capital del Principat és de gestió exclusiva del Govern de la Generalitat. El govern pot cedir la gestió dels ports de Tarragona i Tortosa a les respectives ciutats, sempre que se’n faci un bon ús, tant en manteniment com en serveis. En cas que no es compleixi aquest precepte, el govern podrà recuperar-ne la gestió

4.3- Al front de cada port comercial hi haurà un Cap de Port. En els ports naturals la presència d'un cap de port és potestativa


Títol III. Del Consolat del Mar

Article 5. El Consolat del Mar

5.1-El consolat del Mar és la institució del govern de la Generalitat encarregada de complir i fer complir la Llei de ports i aigües territorials del Principat. Ostenta la màxima jerarquia civil en tot allò relatiu als ports i a la navegació en aigües territorials del Principat.

5.2-Al capdavant del consolat de la mar hi ha un Cònsol del Mar que té la consideració, a tots els efectes, de funcionari de la Generalitat, i que és nomenat directament pel president de la Generalitat, d'acord amb el parer dels membres del Consolat.

5.3-Formen part del Consolat de la Mar: El Cònsol del Mar, el comissari de Mines, l'Almirall de l'armada catalana, el president, el Senescal i el Princep de Catalunya. En situacions excepcionals poden estar presents els caps de ports l'activitat dels quals es vegi afectada de manera directa per les decisions preses pel Consolat: com la construcció de vaixells, la millora de ports i qualsevol altra context que es contempli en l'Estatut del Consolat del Mar.

5.4 L'organització del Consolat del Mar i el seu funcionament intern vindrà regulat per l'Estatut del Consolat del Mar.


Article 6. Competències del Consolat del Mar

Es reconeixen com a competències del Consolat de la Mar:

6.1- La gestió i desenvolupament dels ports sota sobirania catalana, així com el seu bon funcionament i la recerca de recursos per a la millora continuada.

6.2-L’elecció dels caps de port, la qual pot delegat, previ acord entre les parts, en les respectives ciutats portuàries. Aquesta delegació de funcions no és pot aplicar en el cas del port de Barcelona.

6.3-Crear un cens públic dels vaixells de bandera catalana. En aquest cens ha de constar el nom del vaixell, el del capità, el tipus d'embarcació i les seves característiques. Els capitans de navili tenen l’obligació mantenir actualitzades les dades de l'embarcació. En cas de problemes legals es considerarà com a persona responsable del vaixell aquella que consti com a Capità.

6.4- Vetllar per la seguretat de les aigües territorials catalanes en coordinació amb l'Exèrcit Català i la seva Armada, el Govern, els caps de Port i la resta d'institucions catalanes i estrangeres que puguin estar relacionades.

6.5- Contribuir al desenvolupament de l'Armada Catalana, promovent la construcció de vaixells militars, i el reclutament de capitans i mariners, d'acord amb les necessitats i instruccions del Consell Almogàver, màxim òrgan de representació de l'Exèrcit Català,

6.6-Gestionar i coordinar, juntament amb el Govern de la Generalitat i el Consell Almogàver el grup de Corsaris Catalans.

6.7-Gestionar la Marina Mercant Catalana i establir els tractes de cooperació amb les diferents confraries i particulars que disposin d'embarcacions.

6.8- Gestionar un registre de ciutadans catalans que formin part de la Marina Mercant

6.9-Promoure la formació dels mariners catalans registrats mitjançant l’ensenyament en la universitat de les matèries relacionades amb la Navegació i la realització de pràctiques en els vaixells de la Marina Mercant, sempre que sigui possible. Previ acord amb el Consell Almogàver també es podran realitzar pràctiques en vaixells de l'Armada Catalana.

6.10-Promoure els Ports Catalans com a punt d'amarratge, reparació i fabricació de vaixells, i fomentar els tractes econòmics entre nacions mitjançant una estreta col•laboració amb el cos diplomàtic català.

6.11-Gestionar i coordinar, juntament amb el govern i els caps de port, la fabricació de vaixells en territori català.

6.12-Promoure l'establiment de línies regulars de transport de mercaderies i ciutadans entre les ciutats del Principat i amb els regnes veïns.


Títol IV- Dels caps de port

Article 7. Els caps de port

7.1-Es reconeix el càrrec de Cap de Port d’acord amb la definició de l'article 3. 4 d'aquesta Llei

7.2-Els caps de port s’escolliran d'acord amb el que disposa l'article 6.2 d'aquesta Llei

7.3-Es reconeix per aquesta Llei la importància que té el cap de port en el desenvolupament correcte de l’activitat marítima, i per tant la necessitat que sigui una persona activa en el seu treball. En cas de no complir amb aquest requisit , el Consolat del Mar, amb el vistiplau, del Govern el podrà revocar del seu càrrec.

7.4-Els caps dels ports situats en les viles han de ser, sempre que es pugui, ciutadans de la mateixa vila.

7.5- Els caps de port es consideraran a tots els efectes funcionaris del govern del Principat de Catalunya, essent per aquesta raó els representants del Consolat de la Mar en els seus respectius ports.

Article 8. Competències dels caps de port

8.1- Són el punt clau de comunicació entre la ciutadania de la vila i el Consolat del Mar. Actuen com a nexe entre els ciutadans i el Consolat de la Mar en aquells temes relacionats amb la construcció, amarratge i reparació de vaixells incloent també la millora del port i la projecció exterior de la vila.

8.2-Atorguen els permisos d'amarratge, i gestionen davant el Consolat de la Mar les peticions dels capitans, nacionals i estrangers.

8.3-Gestionen els amarratges dels vaixells que compleixin amb els requisits fixats en aquesta Llei i amb els requisits que el Consolat de la Mar consideri oportuns.

8.4- Reparen els vaixells dels capitans que ho sol•licitin i comptin amb el permís expedit pel Consolat del Mar, així com la gestió dels materials, la mà d'obra i el temps de reparació pertinents.

8.5-Construeixen vaixells per a aquells sol•licitants que comptin amb el permís expedit pel Consolat del Mar, així com la gestió dels materials i la mà d'obra

8.6- Presenten projectes de millora del port, els quals han d'incloure un estudi de la viabilitat i dels recursos necessaris per dur-los a terme, i els sotmeten a la consideració i aprovació del Consolat del Mar. Així mateix, gestionen els projectes acceptats pel Consolat d'acord amb els objectius que s'hi contemplen.

8.7- Fomenten l'interès de la ciutadania pel desenvolupament del port.


Títol V Dels corsaris i la patent de cors

Article 9. Corsaris

9-1 Es reconeix per aquesta llei la figura dels corsaris, d'acord amb la definició exposada en l'article tercer

9.2-Perquè un capità sigui reconegut com a corsari ha de tenir una patent de cors pública i un contracte privat amb el govern així, com ser capità d'un navili de bandera catalana.
9.3- S'habilita al Consolat del Mar perquè pugui decidir com ha de ser la forma de provisió de corsaris

Article 10- Patent de Cors

Correspon al Consolat del Mar, mitjançant regulació específica, establir quines han de ser les característiques de les patents de Cors


Títol VI Dels mariners i la Marina Mercant

Article 11. Mariners

11.1-Es reconeix mitjançant aquesta Llei la figura dels mariners de la Marina Mercant catalana

11.2- Es fixen com a requisits bàsics per a formar part dels mariners de la Marina Mercant catalana:

a) Ser de nacionalitat catalana, amb antiguitat superior a 2 mesos i ser capaç de demostrar-ho.
b) Ser un ciutadà acomodat (Nivell V o superior)
c) Tenir iniciats els estudis de navegació o estar en disposició de començar-los
d) Tenir disponibilitat per fer llargues travessies i comprometre-s’hi
e) Tots aquells altres requisits considerats imprescindibles pel Consolat del Mar

11.3-El Consolat de Mar, en tot allò que pugui d'acord amb les seves possibilitats, facilitarà que els ciutadans que vulguin exercir de mariners puguin fer pràctiques de navegació en els vaixells a la marina mercant. Així mateix, si ho considera convenient i sempre amb el permís del govern, podrà concedir a alguns d'ells beques d'estudi perquè puguin graduar-se com capitans a la universitat, acabant la carrera de navegació.

Article 12-Responsabilitats dels mariners de la Marina Mercant.

Aquells mariners que no actuïn seguint les ordres dels seus superiors podran ser expulsats de la Marina Mercant i totes les prerrogatives concedides, revocades, sens prejudici que se'ls pugui jutjar pels delictes comesos.

Títol VII- De la retirada de permisos de capitania i navegació

Sens perjudici d'altres accions judicials d'aplicació:

Article 13 - En cas que el Govern de la Generalitat, o el Cònsol Mar ho decidís pot retirar el permís de capitania a aquells vaixells que infringeixin les lleis catalanes o que cometin actes que atemptin contra el benestar del Principat de Catalunya.

Article 14 - La sostracció o l'obtenció il•lícita d’un vaixell comporta la retirada del permís de capitania del vaixell de manera immediata.


Títol VIII- De les taxes d'amarratge, l'incompliment del pagament i el permís d'amarratge.

Article 15 - Correspon al Govern de la Generalitat fixar les taxes d'amarratge en tots els ports catalans, sens perjudici dels acords que aquest pugui arribar amb els diferents ajuntaments de les ciutats portuàries en aquest tema, que hauran de quedar perfectament detallats en un contracte singular signat entre el Consolat del Mar i l'Alcalde de la ciutat. Aquesta possibilitat no es contempla en el cas del port de Barcelona.

Article 16 - L'impagament de les taxes comporta automàticament la revocació del permís d'amarratge. El Consolat del Mar, amb el vistiplau del govern, i sens perjudici de les accions judicials pertinents, iniciarà un procediment públic de reclam de l'impagament, el qual podria contemplar la prohibició d'amarratge en qualsevol port del Principat fins que no estigui esmenat l'impagament .

Article 17 - Tot permís d'amarratge ha d'especificar el temps màxim d'amarratge, que pot ser ampliat successivament a proposta del cap del port, si aquest fet no perjudica el trànsit del port. El pagament de les taxes més enllà del temps màxim especificat en el permís d'amarratge no genera cap dret, ni suposa la renovació del permís.

Article 18 - En casos extrems d'impagament de taxes d'amarratges per temps molt superior al del permís d'amarratge, o d'amarratge sense permís, el Cònsol de Mar, amb el vistiplau del govern pot ordenar l'enfonsament del vaixell que així hagi obrat.


Títol IX: Dels delictes dins l'àmbit d'aquesta llei

Article 19. Delictes

Es defineixen els següents delictes dins l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei

19.1- Pirateria

a) Es considera acte de pirateria tot atac o enfonsament, no autoritzat pel Govern de la Generalitat o el Cònsol de Mar, que es produeixi en aigües catalanes, sigui quin sigui el benefici obtingut. També tindrà aquesta consideració l'atac a vaixells amarrats en ports catalans i el robatori de qualsevol vaixell amarrat en aquests ports.
b) La pirateria es considera un delicte molt greu de traïció. En el cas que els vaixells enfonsats o atacats siguin Mercants del Govern o de l'Armada catalana, es considerarà delicte molt greu d'alta traïció.
c) La consideració d'aquest delicte s'estén a tota la tripulació del vaixell, capità i mariners.

19.2- No disposar dels permisos preceptius

a) Es considera delicte greu de desordre públic el fet de no disposar dels permisos de navegació, capitania o amarratge.
b) Si els fets es produeixen quan el Principat està en estat d'excepció o tancament de fronteres es considera delicte molt greu de traïció. Així mateix, si hi ha estat de guerra, el delicte es tipificarà com a molt greu d'alta traïció.
c) Aquest delicte és imputable exclusivament al capità del navili

19.3- Impagament de taxes

a) Es considera delicte de traïció l'impagament de taxes. Per poder iniciar un procediment judicial per impagament de taxes és preceptiu l'advertència pública del fet, al capità, per part del cap de port o del Cònsol del Mar
b) Aquest delicte és imputable exclusivament al capità del navili

19.4- La desobediència

a) Es considera que un mariner de la Marina Mercant incorre en desobediència quan de manera voluntària o per negligència, o abandonament, no compleix amb les seves obligacions o amb les ordres dels seus superiors. La tipificació d'aquest delicte serà diferent en funció del perjudici ocasionat amb la seva acció i del moment en què s'ha produït

- Es considerarà desordre públic si no hi ha hagut perjudici econòmic o si no s'ha declarat el tancament de fronteres, l'estat d'excepció o el de guerra.
- Es considerarà traïció si hi ha hagut perjudici econòmic o si s'ha declarat tancament de fronteres o estat d'excepció
- Es considerarà alta traïció si s'ha declarat estat de guerra

b) Aquest delicte només és imputable als mariners que presten servei a la Marina Mercant i als seus capitans

19.5- Aprofitament fraudulent de recursos públics

a) Es considera delicte greu de traïció l'aprofitament per lucre personal o de tercers dels materials o diners cedits pel govern a un cap de port o un alcalde per a l’ampliació del port o per a la construcció o reparació de navilis.
b) Es considera delicte d'alta traïció la construcció o reparació il•lícita de navilis als ports catalans, entenent com a tal, aquells que no tinguin el permís del Consolat de la Mar o el Govern. També té aquesta consideració el fet de deixar amarra a dic sec, sense permís del Consolat del Mar o del Govern, navilis que no necessiten reparació amb l’objectiu d’amagar-los o protegir-los.
c) Qualsevol d'aquests dos delictes implica automàticament la revocació del càrrec de cap de Port i la impossibilitat de tornar a exercir-lo.

Disposició final

El Consolat del Mar ha d'adaptar el seu estatut als preceptes d’aquesta llei

Disposició derogatòria

Aquesta Llei de Ports i Aigües Territorials deroga la llei de Ports i Aigües Territorials de 1458 a partir del moment de la seva sanció per les Corts del Principat de Catalunya.


________
* "IG: 5 quadrats en línia recta i perpendicular a la costa catalana."

Sancionat per les Corts el nou de desembre de 1462.

Ley de puertos y aguas territoriales

Preàmbulo

La primera Ley de Puertos y aguas territoriales se sancionó en 1458. En aquel entonces la construcción de navíos y puertos y el tráfico naval no había hecho más que empezar y pocas eran las vicisitudes relacionadas con la navegación que el gobierno tenía que afrontar. Un año después se publicó el Estatut del Consolat del Mar, que creaba una nueva institución cuyo objetivo era regular y ordenar las obligaciones de todos aquellos que tuvieran alguna relación con los puertos y la navegación, lo que supuso un paso más en la ordenación de las obligaciones de capitanes y navegantes.
Actualmente la navegación es un hecho presente en nuestro día a día, los astilleros y los puertos del Principat han progresado notablemente, así como el tráfico naval y ha aparecido una nueva forma de pillaje: la piratería . Es por todo ello que el gobierno ha considerado necesario dictar una nueva ley más acorde con las necesidades actuales.

Título I. Del objeto y ámbito de la Ley

Artículo 1. Objeto de la Ley : Constituye el objeto de esta Ley

1.1-La ordenación de los puertos y de las instalaciones portuarias del Principado de Catalunya.
1.2-Definir la composición y las obligaciones del Consulado del Mar
1.3-Regular y ordenar los permisos de los capitanes de barcos en aguas territoriales catalanas.
1.4- Definir las infracciones y delitos de los capitanes, tripulación y jefes de puerto dentro del Principat.

Artículo 2.Ámbito de aplicación

2.1-Aguas territoriales del Principado de Catalunya
2.2-Puertos marítimos
2.3-Capitanes de barcos, marineros y navíos que naveguen en aguas territoriales catalanas.
2.4-Consulado del mar y Jefes de Puerto del Principat

Artículo 3. Definiciones.

A los efectos de esta Ley, se definen los conceptos siguientes:

3.1- Aguas territoriales catalanas : Se consideran aguas territoriales catalanas, aquellas aguas marítimas y fluviales que bañan el territorio del Principat, alcanzando estas una distancia de cincuenta millas náuticas mar adentro, contadas a partir de la línea de costa*. El Principat ejerce sobre ellas la única soberanía, el dominio territorial y la jurisdicción

3.2-Puerto Marítimo : Un puerto marítimo es un área de tierra y mar, unida al mar por una conexión navegable, siendo considerada en esencia una entidad con sus medios o instalaciones naturales y artificiales. Las funciones básicas del puerto marítimo son proporcionar refugio a los barcos y permitir que personas y/o mercancías sean trasladadas de un medio de transporte a otro.

3.3-Fronteras marítimas: Se considera nudo fronterizo cualquier nudo con acceso abierto al mar. El Prefecto de los Mariscales y el Cónsul del Mar, con el visto bueno del gobierno, podrán aplicar los cierres que considere necesarios.

3.4-Jefe de puerto: Persona designada por el Gobierno y que se encarga de la gestión del puerto bajo la tutela del Consulat del Mar.

3.5-Capitán de navío : Entiéndase por capitán de navío toda aquel ciudadano, sea catalán o extranjero, que posee un barco. Ser capitán de barco no implica disponer de los permisos de capitanía, navegación o amarre.

3.6-Pirata: Entiéndase por pirata todo aquel miembro de un navío, sea capitán o tripulación, sea catalán o extranjero que cometa actos no autorizados por el Gobierno de la Generalitat contra otro navío, tales como el ataque y hundimiento con el objetivo o no del robo de mercancías, el ataque y/o hundimiento a navíos amarrados en puertos catalanes y el ataque y/o hundimiento a navíos de potencias aliades.

3.7- Corsario: Defínese como corsario todo aquel capitán de navío que trabaja bajo la autorización del gobierno del Principat de Catalunya, mediante la patente de corso.

3.8- Patente de corso: Documento acreditativo de carácter público, firmado entre el Govern, el Consulado del Mar y el capitán de un barco militar y de bandera catalana para poder ser denominado Corsario y asegurar desde dicho estatus la integridad y los intereses de la soberanía catalana, al igual que la defensa de los barcos de bandera catalana. Este documento contará con un contrato de carácter privado entre el Govern y el Consulado del Mar con el capitán del barco.

3.9-Permiso de de capitanía: Permiso otorgado por el Cònsul del Mar. Este permiso es requerido por las autoridades del Principat para los capitanes que adquieran un navío y así lo soliciten en las dependencias del Cònsul del Mar. El permiso de capitanía otorga la bandera catalana al capitán que lo posea, y lleva ímplicito el permiso de navegación.

3.10- Permiso de navegación : Permiso que deberá pedir cualquier navío que se quiera acercar hasta las 10 millas náuticas de la costa catalana. Será concedido por el Cónsul del Mar y su carencia o denegación habilita al gobierno para autoritzar el hundimiento del navío.

3.11- Permiso de amarre: Permite amarrar un barco en un puerto concreto, bien sea puerto comercial o puerto natural. La vigencia quedará definida una vez obtenido el permiso. El permiso es concedido por el jefe del puerto de acuerdo con las directrices del Cònsul de Mar. Para obtener este permiso se deberá informar de la tripulación del navío, la carga que transporta así como la previsión de días a permanecer en el puerto. Toda esta información deberá estar debidamente acreditada. Obtener el permiso de amarraje implica aceptar las tasas de amarre en los puertos catalanes.

3.12-Permiso de construcción: Permite la construcción de un navío en los puertos catalanes. Los requisitos y precios para la construcción vendrán definidos por un contrato entre el Consulado del Mar y el solicitante una vez se haya obtenido el permiso del primero.

3.13-Permiso de reparación : Permite la reparación de un barco en un puerto concreto. Los requisitos y precios para la reparación vendrán definidos por un contrato entre el Consulado del Mar y el capitán solicitante una vez se haya obtenido el permiso del primero.

3.14-Marina Mercante Catalana: formada por los barcos con objetivo comercial y de propiedad del Gobierno de la Generalitat, y por los barcos de aquellos particulares que mediante contrato cedan la titularidad de sus navíos a la Generalitat de manera regular o puntual pudiendo obtener un beneficio como compensación.


Título II. De los puertos del Principat

Artículo 4. Los Puertos del Principado

4.1- El principado tiene, dentro de sus límites territoriales, 3 puertos construidos o atarazanas, que son : Barcelona, Tarragona y Tortosa y 4 puertos naturales: Puerto del nudo nº584. Norte Girona, Puerto del nudo nº593. Sur Barcelona, Puerto del nudo nº597. Sur Tarragona y Puerto del nudo nº598. Norte Tortosa.

4.2-Todos los puertos son de titularidad del Govern de la Generalitat. El puerto de Barcelona, como capital del Principat es de gestión exclusiva del Govern de la Generalitat. El gobierno puede ceder la gestión de los puertos de Tarragona y Tortosa a las respectivas ciudades, siempre que se haga un buen uso, tanto en mantenimiento como en servicios. En caso de que no se cumpla este precepto, el gobierno podrá recuperar la gestión

4.3- Frente cada puerto comercial habrá un Jefe de Puerto. En los puertos naturales la presencia de un jefe de puerto es potestativa


Título III. Del Consulado del Mar

Artículo 5. El Consulado del Mar

5.1-El consulado del Mar es la institución del gobierno de la Generalitat encargada de cumplir y hacer cumplir la Ley de puertos y aguas territoriales del Principat. Ostenta la máxima jerarquía civil en todo aquello relativo a los puertos y a la navegación en aguas territoriales del Principat.

5.2-Al frente del consulado del mar hay un Cónsul del Mar que tiene la consideración, a todos los efectos, de funcionario de la Generalitat, y que es nombrado directamente por el President de la Generalitat, de acuerdo con el parecer de los miembros del Consulado.

5.3-Forman parte del Consulado del Mar: El Cónsul del Mar, el Comisario de Minas, el Almirante de la armada catalana, el President, el Senescal y el Princep de Catalunya. En situaciones excepcionales pueden estar presentes los jefes de puertos cuya actividad se vea afectada de manera directa por las decisiones tomadas por el Consulado: como construcción de barcos, mejora de puertos y todos los contextos que se contemplen en el Estatuto del Consulado del Mar.

5.4-La organización del Consulado del Mar y su funcionamiento interno vendrá regulado por el Estatuto del Consulado del Mar.


Artículo 6. Competèncias del Consulado del Mar

Se reconocen como competencias del Consulado del Mar:

6.1- La gestión y desarrollo de los puertos bajo soberanía catalana del mismo modo que su buen funcionamiento y búsqueda de recursos para su mejora continua.

6.2-La elección de los jefes de puerto, pudiendo ser delegada esta elección, previo acuerdo entre las partes, en las respectivas ciudades portuarias. Esta delegación de funciones no es aplicable en el caso del puerto de Barcelona.”[/color]

6.3-Crear un censo público de los barcos de bandera catalana. En este censo constará el nombre del barco, el del capitán, el tipo de embarcación y sus características. Será deber de los Capitanes de navío mantener actualizados los datos de la embarcación. En caso de problemas legales se considerará como persona responsable del barco aquella que conste como Capitán.

6.4- Velar por la seguridad de las aguas territoriales catalanas en coordinación con el Ejército Catalán y su Armada, el Govern, los jefes de Puerto y el resto de instituciones catalanas y extranjeras que puedan estar relacionadas.

6.5- Contribuir al desarrollo de l’Armada Catalana, promoviendo la construcción de barcos militares, y el reclutamiento de capitanes y marineros, de acuerdo con las necesidades y instrucciones del Consell Almogàver, máximo órgano de representación del Ejercito Catalán,

6.6-Gestionar y coordinar, junto con el Govern de la Generalitat y el Consell Almogàver el grupo de Corsarios Catalanes.

6.7-Gestionar la Marina Mercante Catalana además de establecer los tratos de cooperación con las diferentes cofradías y particulares que dispongan de embarcaciones.

6.8- Gestionar un registro de ciudadanos catalanes que formen parte de la Marina Mercante

6.9-Promover la formación de los marineros catalanes registrados mediante la impartición en la universidad de materias relacionadas con la Navegación y la realización de prácticas en los buques de la Marina Mercante, en la medida de lo posible. Previo acuerdo con el Consell Almogáver se podrán realizar prácticas en buques de la Armada Catalana.

6.10-Promover los Puertos Catalanes como punto de amarre, reparación y fabricación de barcos, además de fomentar los tratos económicos entre naciones mediante estrecha colaboración con el cuerpo diplomático catalán.

6.11-Gestionar y coordinar, junto con el gobierno y los jefes de puerto, la fabricación de barcos en territorio catalán.

6.12-Promover el establecimiento de líneas regulares de transporte de mercancías y ciudadanos entre las ciudades del Principat así como con los reinos vecinos.


Título IV- De los Jefes de Puerto

Artículo 7. Los Jefes de puerto

7.1-Se reconoce el cargo del jefe de puerto en base a lo definido en el artículo 3. 4 de esta Ley

7.2-Los jefes de puerto serán escogidos de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 6.2

7.3-Se reconoce por la presente Ley la importancia del jefe de puerto en el desarrollo correcto de una actividad marítima así como la necesidad de que sea una persona activa en su trabajo, pudiendo ser revocado por el Consulado del Mar, con el visto bueno del Gobierno, en caso de no cumplir con dicho requisito.

7.4-Los jefes de los puertos sitos en las villas deberán ser, en la medida de lo posible, ciudadanos de la propia villa.

7.5- Los jefes de puerto se considerarán a todos los efectos funcionarios del gobierno del Principat de Catalunya, siendo estos los representantes del Consulado del Mar en sus respectivos puertos.

Artículo 8. Competencias de los Jefes de Puerto

8.1- Son el punto clave de comunicación entre la ciudadanía de la villa y el Consulado del Mar. Actúan como nexo entre los ciudadanos y el Consulado del Mar en aquellos temas relacionados con la construcción, amarre y reparación de barcos incluyendo también la mejora del puerto y proyección exterior de la villa.

8.2-Otorgan los permisos de amarre, al mismo tiempo que la gestión y comunicación al Consulado del Mar de las peticiones realizadas por los capitanes, nacionales y extranjeros.

8.3-Gestionan los amarres de los barcos que cumplan con los requisitos fijados en la presente Ley y con los requisitos que el Consulado del Mar considere oportunos.

8.4- Realizan las reparaciones de los barcos cuyos capitanes lo soliciten y cuenten con el permiso expedido por el Consulado del Mar, así como la gestión de materiales, mano de obra y tiempos de reparación que fuesen precisos.

8.5- Llevan a cabo la construcción de barcos para aquellos solicitantes que cuenten con el permiso adecuado expedido por el Consulado del Mar, así como la gestión de materiales y mano de obra

8.6- Presentan proyectos de mejora del puerto que deben incluir un estudio de la viabilidad y los recursos necesarios para llevarlos a cabo, y los someten a la consideración y aprobación del Consulat del Mar. Así mismo, gestionan los proyectos aceptados por el Consulat de acuerdo con los objetivos que en ellos se contemplan.

8.7- Fomentan el interés de la ciudadanía por el desarrollo del puerto.


Título V- De los corsarios y la patente de corso

Artículo 9. Corsarios

9-1 Se reconoce por esta ley la figura de los corsarios, de acuerdo con la definición expuesta en el artículo tercero

9.2-Para que un capitán sea reconocido como corsario debe tener una patente de corso pública y un contrato privado con el gobierno así, como ser capitán de un navío de bandera catalana.
9.3- Se habilita al Consulat del Mar para que pueda decidir cual ha de ser la forma de provisión de corsarios

Artículo 10- Patente de Corso
Corresponde al Consulat del Mar, mediante regulación específica, establecer cuales han de ser las características de las patentes de Corso


Título VI- De los marineros y la Marina Mercante

Artículo 11. Marineros

11.1-Se reconoce mediante esta Ley la figura de los marineros de la Marina Mercante catalana

11.2- Se fijan como requisitos básicos para formar parte de los marineros de la Marina Mercante catalana:

a)Ser de nacionalidad catalana, con antigüedad superior a 2 meses y ser capaz de demostrarlo.
b)Ser un ciudadano acomodado (Nivel V o superior)
c)Tener iniciados los estudios de navegación o estar en disposición de iniciarlos
d)Tener disponibilidad para hacer largas travesías y comprometerse a ello
e)Todos aquellos otros requisitos considerados imprescindibles por el Consulado del Mar

11.3-El Consulado de Mar , en la medida de lo posible y de acuerdo con sus posibilidades, facilitará que los ciudadanos que quieran ejercer de marineros puedan hacer prácticas de navegación en los barcos en la Marina Mercante . Así mismo, si lo considera conveniente y siempre con el permiso del gobierno, podrá conceder a algunos de ellos, becas de estudio para que puedan graduarse como capitanes en la universidad, acabando la carrera de navegación.

Artículo 12-Responsabilidades de los marineros de la Marina Mercante.

Aquellos marineros que no actúen siguiendo las órdenes de sus superiores podrán ser expulsados de la Marina Mercante y todas las prerrogativas concedidas revocadas, sin prejuicio que se les pueda juzgar por los delitos cometidos.

Título VII- De la retirada de permisos de capitanía y navegación

Sin perjuicio de otras accions judiciales de aplicación:

Artículo 13 - En caso de que el Gobierno de la Generalitat, o el Cònsul el Mar lo decidiera puede retirar el permiso de capitanía a aquellos barcos que infrinjan las leyes catalanas o que cometan actos que atenten contra el bienestar del Principat de Catalunya.

Artículo 14 - La sustracción o la obtención ilícita de un barco comportarà la retirada del permiso de capitanía del barco de manera inmediata.


Título VIII- De las tasas de amarre, el incumplimiento del pago y el permiso de amarre.

Artículo 15 - Corresponde al Gobierno de la Generalitat fijar las tasas de amarre en todos los puertos catalanes, sin perjuicio de los acuerdos que éste pueda llegar con los distintos ayuntamientos de las ciudades portuarias en este tema, que deberán quedar perfectamente detallados en contrato singular firmado entre el Consulado del Mar y el Alcalde de la ciudad. Esta posibilidad no se contempla en el caso del puerto de Barcelona.

Artículo 16 - El impago de las tasas conlleva automáticamente la revocación del permiso de amarre. El Consulado del Mar , con el visto bueno del gobierno, y sin perjuicio de las acciones judiciales pertinentes, iniciará un procedimiento público de reclamo del impago, el cual podría contemplar la prohibición de amarre en cualquier puerto del Principat hasta que no esté subsanado el impago.

Artículo 17 - Todo permiso de amarre debe especificar el tiempo máximo de amarre, que puede ser ampliado sucesivamente a propuesta del jefe del puerto, si ello no perjudica el tráfico del puerto. El pago de las tasas más allá del tiempo máximo especificado en el permiso de amarre no genera ningún derecho, ni supone la renovación de dicho permiso.

Artículo 18 - En casos extremos de impago de tasas de amarres por tiempo muy superior al del permiso de amarre, o de amarre sin permiso, el Cònsul de Mar, con el visto bueno del gobierno podrá ordenar el hundimiento del barco que así haya obrado


Título IX: De los delitos dentro del ámbito de esta ley

Artículo 19. Delitos

Se definen los siguientes delitos dentro del ámbito de aplicación de esta ley

19.1- Piratería

a)Se considera acto de piratería todo ataque o hundimiento no autorizado por el Govern de la Generalitat o el Cònsul de Mar que se produzca en aguas catalanas, sea cual sea el beneficio obtenido. También tendrá esta consideración el ataque a barcos amarrados en puertos catalanes y el robo de cualquier barco amarrado en estos puertos.
b)La piratería se considera un delito muy grave de traición. En el caso que los barcos hundidos o atacados sean Mercantes del Gobierno o de la Armada catalana, se considerará delito muy grave de alta traición.
c)La consideración de este delito se extiende a toda la tripulación: capitan y marineros.

19.2- No disponer de los permisos preceptivos

a)Se considera delito grave de desorden público el hecho de no disponer de los permisos de navegación, capitanía o amarre.
b)Si los hechos se producen cuando el Principat está en estado de excepción o cierre de fronteras se considera delito muy grave de tración. Así mismo, si existe el estado de guerra, el delito se tipificará como muy grave de alta traición.
c) Este delito es imputable exclusivamente al capitán del navío

19.3- Impago de tasas

a)Se considera delito de traición el impago de tasas. Para poder iniciar un procedimiento judicial por impago de tasas es preceptivo el apercibimiento público del hecho, al capitán, por parte del jefe de puerto o el Consul del Mar
b) Este delito es imputable exclusivamente al capitán del navío

19.4- La desobediencia

a)Se considerará que un marinero de la Marina Mercante incurre en desobediencia cuando de manera voluntaria o por negligencia o abandono no cumpla con sus obligaciones o con las órdenes de sus superiores. La tipificación de este delito será diferente en función del perjuicio ocasionado con su acción y del momento que se ha producido

- Se considerará desorden público si no ha habido perjuicio económico o si no se ha declarado el cierre de fronteas, el estado de excepción o el de guerra.
- Se considerará traición si ha habido perjuicio económico o si se ha declarado cierres de fronteras o estado de excepción
- Se considerará alta traición si se ha declarado estado de guerra

b) Este delito solo es imputable a los marineros que prestan servicio en la Marina Mercante y a sus capitanes

19.5- Aprovechamiento fraudulento de recursos públicos

a)Se considera delito grave de traición el aprovechamiento para lucro personal o de terceros de los materiales o dinero cedidos por el gobierno a un jefe de puerto o a un alcalde para la ampliación del puerto o para la construcción o reparación de navíos.
b) Se considera delito de alta traición la construcción o reparación ilícita de navíos en los puertos catalanes, entendiendo como tal, aquellos que no tengan el permiso del Consulado del Mar o el Gobierno. Tambien recibe esta consideración el hecho de dar amarre en dique seco, sin el permiso del Consulado del Mar o del Gobierno, a navíos que no necesitan reparación con el solo objetivo de esconderlos o protegerlos
c) Cualquiera de estos dos delitos implica automáticamente la revocación del cargo de jefe de Puerto y la imposibilidad de volver a ejercerlo

Disposición final

El Cónsulado del Mar debe adaptar su estatuto a los preceptos de dicha ley

Disposición derogatoria

La presente Ley de Puertos y Aguas Territoriales deroga la ley de Puertos y Aguas Territoriales del 1458 a partir del momento de su sanción por Les Corts del Principat de Catalunya.



________
*"IG: 5 cuadrados en línea recta y perpendicular a la costa catalana."

Sancionado por las Cortes el nueve de diciembre de 1462.

[/rp]

tauler oficial/tablón oficial