Llei d'incompatibilitat de carrecs públics

Violant escrigué:tauler oficial/tablón oficial


[rp]

Llei d'incompatibilitat de càrrecs

Pròleg:
És un fet constatat que la població minva dia a dia al Principat, la natalitat disminueix i no hi ha suficients joves disposats a servir al país assumint càrrecs públics. Tanmateix, les necessitats de persones que ocupin el càrrecs que fan funcionar el país continua essent essencialment la mateixa i aquest fet comporta que més d'un cop sigui difícil trobar qui pugui ocupar-los i que no estigui ja desenvolupant alguna altra tasca de funcionari o de càrrec electe.
Davant aquesta situació, el govern ha decidit derogar la vella llei d'incompatibilitat de càrrecs, que ha estat molt útil en altres èpoques en què calia limitar l'accés als càrrecs públics per a donar l'oportunitat de fer-ho a tota la gent que hi estava disposada, però que ara mateix no suposa més que un destorb per als pocs que encara hi volen accedir.


Article 1r.- La present Llei és d'aplicació a:

a) Càrrecs electes: tot aquell al qual s'accedeixi directament després d'una votació, ja sigui per consulta i votació de la població, o a les Corts.
Formen part d'aquesta categoria, el Príncep, el President de la Generalitat, els consellers, els síndics a les Corts, els alcaldes, i tots aquells futurs càrrecs que fossin creats i compleixin les condicions especificades.
b) Funcionaris: aquells que són designats per una institució o càrrec electe, malgrat que la seva forma de provisió pugui ser per votació en alguns casos.
Formen part d'aquesta categoria els jutges del Tribunal d'Apel·lació, el rector de la Universitat Ramon Llull, els policies, els comandaments de l'exèrcit, els ambaixadors, els heralds, els tribuns dels ajuntaments,els assessors d'urbanisme i animacions, el Cònsol de Mar, els caps de port i tots aquells futurs càrrecs que fossin creats i compleixin les condicions especificades.


Article 2n.- Qualsevol càrrec electe o de funcionari serà compatible amb qualsevol altre amb les següents especificacions i excepcions

a) El càrrec de Jutge del Tribunal d'Apel·lació que per designi diví és incompatible amb qualsevol altre càrrec.
b) El càrrec de Príncep serà incompatible amb el de Rei de la Corona d'Aragó.
c) Els càrrecs de Jutge, Fiscal i Policia que seran incompatibles entre ells.
d) El càrrec d'Alcalde, que serà incompatible amb el de Jutge.

Article 3r.- En cas de ser nomenat o proposat per un càrrec incompatible amb el que que ja s'estigués exercint, la persona interessada té el dret de triar quin dels dos càrrecs vol exercir, dins el termini de 7 dies des del nomenament o proposta. Mentrestant no faci la tria, continuarà exercint les funcions del càrrec que ja tenia fins aquell moment i no podrà desenvolupar les funcions del nou càrrec.

Article 4t.- L'incompliment del que preveu aquesta llei es considera delicte de desordre públic d'acord amb el codi penal vigent.

Disposició derogatòria
L'endemà de l'aprovació d'aquesta Llei per les Corts del Principat, quedarà sense efectes l'anterior llei i , en allò que s'hi oposi o contradigui, tots els articles de disposicions del mateix rang o inferior a la llei.

Disposició final
S'insta a les institucions que disposin d'estatuts que contradiguin la present llei a adaptar-los al nou marc normatiu.


A Puigcerdà, l'11è dia d'Agost de l’any 1462

Sancionat per les Corts el 24 d'agost de 1462.

Ley de incompatibilidad de cargos

Prólogo:
Es un hecho constatado que la población disminuye día a día en el Principat, la natalidad disminuye y no hay suficientes jóvenes dispuestos a servir al país asumiendo cargos públicos. Sin embargo, las necesidades de personas que ocupen los cargos que hacen funcionar el país sigue siendo esencialmente la misma y este hecho conlleva que más de una vez sea difícil encontrar quien pueda ocuparlos y que no esté ya desarrollando alguna otra tarea de funcionario o de cargo electo.
Ante esta situación, el gobierno ha decidido derogar la vieja ley de incompatibilidad de cargos, que ha sido muy útil en otras épocas en que había que limitar el acceso a los cargos públicos para dar la oportunidad de hacerlo a toda la gente que estaba dispuesta, pero que ahora mismo no supone más que un estorbo para los pocos que aún quieren acceder.


Artículo 1º.- La presente Ley es de aplicación a:

a) Cargos electos: todo aquel al que se acceda directamente después de una votación, ya sea para consulta y votación de la población, o en las Corts.
Forman parte de esta categoría, el Príncep, el President de la Generalitat, los consejeros, los síndicos en las Corts, los alcaldes, y todos aquellos futuros cargos que fueran creados y cumplan las condiciones especificadas.
b) Funcionarios: aquellos que son designados por una institución o cargo electo, a pesar de que su forma de provisión pueda ser por votación en algunos casos.
Forman parte de esta categoría los jueces del Tribunal de Apelación, el rector de la Universidad Ramon Llull, los policías, los mandos del ejército, los embajadores, los heraldos, los tribunos de los ayuntamientos, los asesores de urbanismo y animaciones, el Cónsul de Mar, los jefes de puerto y todos aquellos futuros cargos que fueran creados y cumplan las condiciones especificadas.


Artículo 2º.- Cualquier cargo electo o de funcionario será compatible con cualquier otro con las siguientes especificaciones y excepciones

a) El cargo de Juez del Tribunal de Apelación que por designio divino es incompatible con cualquier otro cargo.
b) El cargo de Príncep será incompatible con el de Rey de la Corona de Aragón.
c) Los cargos de Juez, Fiscal y Policía que serán incompatibles entre ellos.
d) El cargo de Alcalde, que será incompatible con el de Juez.

Artículo 3º.- En caso de ser nombrado o propuesto para un cargo incompatible con el que ya se estuviera ejerciendo, el interesado tiene el derecho de elegir cuál de los dos cargos quiere ejercer, dentro del plazo de 7 días desde el nombramiento o propuesta. Mientras no haga la elección, continuará ejerciendo las funciones del cargo que ya tenía hasta ese momento y no podrá desarrollar las funciones del nuevo cargo.

Artículo 4º.- El incumplimiento de lo previsto en esta ley se considera delito de desorden público de acuerdo con el código penal vigente.

Disposición derogatoria
Al día siguiente de la aprobación de esta Ley por las Corts del Principat, quedará sin efectos la anterior ley y, en lo que se oponga o contradiga, todos los artículos de disposiciones de igual o inferior a la ley.

Disposición final
Se insta a las instituciones que dispongan de estatutos que contradigan la presente ley adaptarlos al nuevo marco normativo.


En Puigcerdà, el 11º día de Agosto del 1462

Sancionado por las Cortes el 24 de agosto de 1462.

[/rp]