Llei de Comerç

Violant escrigué:

Llei de Comerç del Principat de Catalunya

Preàmbul
El Govern de la Generalitat considera que l'aplicació de la llei promulgada en 1460, per la qual s'establia el lliure comerç en tot l'àmbit del Principat i que intentava estimular el comerç ha comportat un augment de l'especulació per par d'aquells ciutadans catalans i estrangers amb més alt nivell adquisitiu i que les eines de què disposaven els alcaldes per regular els mercats en aquells productes de primera necessitat han resultat ser insuficients, deixant als més febles desprotegits davant l'especulació. D'altra banda la disminució de la demografia en el nostre Principat juntament amb aquesta especulació ha donat com a resultat un empobriment dels ajuntaments, pilars de la nostra societat, que han de competir directament amb aquests especuladors sense per això poder tenir unes arques municipals sanejades. Per tot això, i perquè és l'obligació del Govern vetllar pels més desfavorits i pels ajuntaments es dicta aquesta llei que torna a instaurar en tot l'àmbit del Principat el control del mercat.


De l’àmbit d’aplicació de la llei

Article I. Aquesta llei és aplicable a tota persona o Institució que exerceixi tracte econòmic dins dels límits fronterers del Principat de Catalunya.

Del comerç i circulació de mercaderies

Article II. S'estableix en l'àmbit del Principat de Catalunya el control de l'economia i els mercats per part del Govern de la Generalitat, els ciutadans catalans i estrangers podran comprar o vendre mercaderies a les viles catalanes segons les especificacions que contempla aquesta llei.

Article III. S'estableix que els ciutadans estrangers que vulguin comerciar dins una vila del Principat de Catalunya ho hauran de fer amb l'autorització del Govern o de l’Alcalde electe amb permís del primer, d'acord amb les especificacions que preveu aquesta llei.


Del paper del Govern en la regulació de l'economia

Article IV. El Govern del Principat de Catalunya té la responsabilitat de vetllar per l'equilibri dels mercats, per això el Govern podrà establir regulacions econòmiques mitjançant anunci públic.

Article V. El Govern tindrà potestat per comerciar lliurement amb els Ajuntaments catalans, amb altres estats i amb ciutadans, tant catalans com estrangers, sempre amb l'objectiu de beneficiar al Principat de Catalunya.

Del paper dels Ajuntaments en la regulació de l'economia

Article VI. Els Ajuntaments catalans tenen llibertat per realitzar compres i vendes dins de la seva vila, directament al mercat o mitjançant mandats, i per comerciar amb la resta de viles catalanes fent servir al Govern com a intermediari.

Article VII. Els alcaldes dins del seu àmbit territorial poden decretar llistes de preus màxim i mínims i les regulacions que creguin pertinents per a qualsevol producte que considerin d'interès general per la seva vila, sempre que no entri en contradicció amb una norma de rang superior o amb l'Article VIII.
Així mateix, els alcaldes poden decretar que els comerciants catalans de fora de la seva vila hagin d'obtenir una autorització prèvia de l'Ajuntament si volen comerciar tenint en compte les especificacions de l’Article VIII.

Del paper dels ciutadans catalans en el bon funcionament l'economia

Article VIII. Els ciutadans catalans podran vendre lliurement al mercat de la seva vila qualsevol mercaderia que hagin produït amb la força del seu treball. Així mateix tot català podrà comprar lliurement l'aliment diari necessari, les pocions que li permetin mantenir-se sa i els anomenats productes de luxe, a qualsevol vila catalana.
En cas de somnis, troballes o voler vendre algun producte que no sigui fruit del propi treball es podrà vendre lliurement si es disposa de la corresponent autorització atorgada pels agents de policia i/o l'alcalde electe de la vila.

De les tavernes

Article IX. Qualsevol ciutadà pot obrir una taverna en una vila i posar a disposició dels seus clients els productes que desitgi a preu lliure, sense estar obligats a respectar els preus màxims i mínims decretats.

Infraccions

Article X. Es considera delicte d'estafa vendre productes per sobre o per sota de les taules de preus establertes pel Govern o pels alcaldes en els seus respectius àmbits territorials.

Article XI. Es considera especulació comerciar amb aquells productes que no són fruit del propi treball sense l'autorització pertinent i l'incompliment de les regulacions contemplades a l'Article VII.

Disposició final

Aquesta Llei de Comerç deroga la llei de Comerç de 28 de març de 1460, a partir del moment de la seva sanció per Les Corts del Principat de Catalunya.



A Puigcerdà, l' 11è dia de Juliol de l’any 1462

Sancionat per las Corts Catalanes el 19 de juliol de 1462.

Ley de Comercio del Principat de Catalunya

Preámbulo
El Gobierno de la Generalitat considera que la aplicación de la ley promulgada en 1460, por la que se establecía el libre comercio en todo el ámbito del Principat y que intentaba estimular el comercio ha conllevado un aumento de la especulación por parte de aquellos ciudadanos catalanes y extranjeros con más alto nivel adquisitivo y que las herramientas de que disponían los alcaldes para regular los mercados en aquellos productos de primera necesidad han resultado ser insuficientes, dejando a los más débiles desprotegidos ante la especulación. Por otra parte la disminución de la demografía en nuestro Principat junto con esta especulación ha dado como resultado un empobrecimiento de los ayuntamientos, pilares de nuestra sociedad, que tienen que competir directamente con estos especuladores sin por ello poder tener unas arcas municipales saneadas. Por todo ello, y porque es la obligación del Gobierno velar por los más desfavorecidos y los ayuntamientos se dicta esta ley que vuelve a instaurar en todo el ámbito del Principat el control del mercado.


Del ámbito de aplicación de la ley

Artículo I. Esta ley es aplicable a toda persona o institución que ejerza trato económico dentro de los límites fronterizos del Principat de Catalunya.

Del comercio y circulación de mercancías

Artículo II. Se establece en el ámbito del Principat de Catalunya el control de la economía y los mercados por parte del Gobierno de la Generalitat, los ciudadanos catalanes y extranjeros podrán comprar o vender mercancías en las villas catalanas según las especificaciones que contempla esta ley.

Artículo III. Se establece que los ciudadanos extranjeros que quieran comerciar dentro de una villa del Principat de Catalunya deberán hacerlo con la autorización del Gobierno o del Alcalde electo con permiso del primero, de acuerdo con las especificaciones previstas en esta ley.

Del papel del Gobierno en la regulación de la economía

Artículo IV. El Gobierno del Principat de Catalunya tiene la responsabilidad de velar por el equilibrio de los mercados, por eso el Gobierno podrá establecer regulaciones económicas mediante anuncio público.

Artículo V. El Gobierno tendrá potestad para comerciar libremente con los Ayuntamientos catalanes, con otros estados y con los ciudadanos, tanto catalanes como extranjeros, siempre con el objetivo de beneficiar al Principat de Catalunya.

Del papel de los Ayuntamientos en la regulación de la economía

Artículo VI. Los Ayuntamientos catalanes tienen libertad para realizar compras y ventas dentro de su villa, directamente al mercado o mediante mandatos, y para comerciar con el resto de ciudades catalanas utilizando al Gobierno como intermediario.

Artículo VII. Los alcaldes dentro de su ámbito territorial pueden decretar listas de precios máximo y mínimos y las regulaciones que crean pertinentes para cualquier producto que consideren de interés general para su villa, siempre que no entren en contradicción con una norma de rango superior o con el Artículo VIII.
Asimismo, los alcaldes pueden decretar que los comerciantes catalanes de fuera de su villa deban obtener una autorización previa del Ayuntamiento si quieren comerciar teniendo en cuenta las especificaciones del Artículo VIII.

Del papel de los ciudadanos catalanes en el buen funcionamiento la economía

Artículo VIII. Los ciudadanos catalanes podrán vender libremente en el mercado de su pueblo cualquier mercancía que hayan producido con la fuerza de su trabajo. Asimismo todo catalán podrá comprar libremente el alimento diario necesario, las pociones que le permitan mantenerse sano y los llamados productos de lujo, a cualquier ciudad catalana.
En caso de sueños, hallazgos o querer vender algún producto que no sea fruto del propio trabajo se podrá vender libremente si se dispone de la correspondiente autorización otorgada por los agentes de policía y/o el alcalde electo de la villa.

De las tabernas

Artículo IX. Cualquier ciudadano puede abrir una taberna en una villa y poner a disposición de sus clientes los productos que desee a precio libre, sin estar obligados a respetar los precios máximos y mínimos decretados.

Infracciones

Artículo X. Se considera delito de estafa vender productos por encima o por debajo de las tablas de precios establecidas por el Gobierno o por los alcaldes en sus respectivos ámbitos territoriales.

Artículo XI. Se considera especulación comerciar con aquellos productos que no son fruto del propio trabajo sin la autorización pertinente y el incumplimiento de las regulaciones contempladas en el Artículo VII.

Disposición final

Esta Ley de Comercio deroga la ley de Comercio de 28 de marzo de 1460, a partir del momento de su sanción por Les Corts del Principat de Catalunya.



En Puigcerdà, el 11º día de Julio del año 1462

Sancionado por las Cortes Catalanas el 19 de julio de 1462.

tauler oficial/tablón oficial