Llei Nobiliària i de regulació dels Títols del Principat de Catalunya

Llei Nobiliària i de regulació dels Títols del Principat de Catalunya

Preàmbul:Sent com és competència del Príncep el nomenar nobles, es considera necessari la promulgació de la present llei per tal d'ordenar l'accés a l'estament nobiliari i regular els títols del Principat de Catalunya. En aquest sentit, es diferencia clarament entre els Títols de Noblesa, que palesen la pertinença a l'Estament de la Noblesa del Principat i engloben els Títols Majestàtics, o de dignitat de Príncep, i els Títols Nobiliaris, meritoris i que es concedeixen a proposta de Les Corts o per valoració personal del Príncep; dels Títols Honorífics, o de reconeixement, lligats a càrrecs, matrimoni i viudetat, o concedits a col·lectius o per part d'un altre noble.Així mateix, es regula definitivament la transmissió de títols i la seua compartició entre cònjuges, també en el supòsit de viudetat, i es tipifiquen les infraccions i els delictes a què s'exposen les persones que infringeixin la llei.D'aquesta manera, amb la present llei es corregeix una falla legislativa llargament enquistada en l'ordenament jurídic català per la qual, l'Estatut de la Noblesa, que s'hauria de centrar en el funcionament intern del propi estament, regulava afers que no li són propis al no haver-li estat explícitament delegats per una llei.Títol Preliminar: Definicions.
Article I. Noble: tota aquella persona que, per voluntat del Príncep, sigui posseïdora d'un o diversos Títols de Noblesa.Article II. Títol de Noblesa: Certifica la pertinença a l'Estament de la Noblesa. Serà conservat pel beneficiari independentment d'on resideixi a menys que el Príncep disposi el contrari. S'estableixen dos tipus de títols de Noblesa:
• Títol Majestàtic: dignitat de Príncep de Catalunya juntament amb els títols que estan estretament lligats al seu entorn.
  
• Títol Nobiliari: dignitat de Noble del Principat. La més alta distinció meritòria atorgada pel Príncep mitjançant jurament de vassallatge i que pot estar, o no, vinculada a un feu sota sobirania catalana.
  

Article III. Títol Honorífic —o de Reconeixement—: distinció atorgada directament, o no, pel Príncep que, sense ser un títol majestàtic ni nobiliari, palesen la dignitat d'una persona o col·lectiu. Les persones que ostentin títols honorífics o de reconeixement no formen part de l'Estament de la Noblesa.

Títol I: Sobre els Títols Majestàtics.
Article IV. Els Títols Majestàtics propis del Principat de Catalunya són, per ordre jeràrquic:
• Príncep de Catalunya i de Mallorques, Marquès de Sóller i Comte de Barcelona: És el monarca sobirà del Principat de Catalunya. Rep tracte/tractament de Sa Majestat –S.M.–, o Vostra Majestat –V.M.–. Es compartit, de forma honorífica, en el cas de tenir cònjuge.
  
• Delfí de Girona, Duc de Montblanc, Comte de Cervera i Senyor de Balaguer: Títols personals corresponents a l'hereu al tron del Principat de Catalunya. Rep tracte/tractament de Sa Altesa –S.A.–. Mentre no hi ha hereu designat son ostentats pel Príncep de Catalunya.
  
• Príncep Emèrit de Catalunya: Dignitat personal ostentada per aquells que hagin exercit com a Príncep de Catalunya. Reben tracte/tractament de Sereníssim –Ser.–.
  
• Infant del Principat de Catalunya: Títol personal ostentat pels fills legítims dels monarques catalans. Reben tracte/tractament de Sa Altesa –S.A.–.
  



Títol II: Sobre els Títols Nobiliaris.
Article V. Els Títols Nobiliaris propis del Principat de Catalunya són, per ordre jeràrquic:
• Prohom del Principat de Catalunya: El màxim privilegi nobiliari que s'atorga a la noblesa per part del Príncep amb la dignitat del Mantell Reial. No està vinculats a un feu, pertany a l'Alta Noblesa i és de caràcter personal.
  
• Duc: Títol feudatari de l'Alta Noblesa atorgat pel Príncep. Reben tracte/tractament de Sa Excel·lència –S.E.– i el seu feu serà el Ducat.
  
• Marquès: Títol feudatari de l'Alta Noblesa atorgat pel Príncep. Reben tracte/tractament de Sa Excel·lència –S.E.– i el seu feu serà el Marquesat.
  
• Comte: Títol feudatari de l'Alta Noblesa atorgat pel Príncep. Reben tracte/tractament de Sa Excel·lència –S.E.– i el seu feu serà el Comtat.
  
• Vescomte: Títol feudatari de l'Alta Noblesa atorgat pel Príncep. Reben tracte/tractament de Sa Excel·lència –S.E.– i el seu feu serà el Vescomtat.
  
• Comdor: Títol feudatari de la Baixa Noblesa atorgat pel Príncep. Reben tracte/tractament de Sa Il·lustríssima –S.I.– i el seu feu serà la Comdoria.
  
• Varvassor: Títol feudatari de la Baixa Noblesa atorgat pel Príncep. Reben tracte/tractament de Sa Il·lustríssima –S.I.– i el seu feu serà la Varvassoria.
  
• Baró: Títol feudatari de la Baixa Noblesa atorgat pel Príncep. Reben tracte/tractament de Sa Il·lustríssima –S.I.– i el seu feu serà la Baronia.
  
• Senyor: Títol feudatari de la Baixa Noblesa atorgat pel Príncep. Reben tracte/tractament de Sa Il·lustríssima –S.I.– i el seu feu serà el Senyoriu.
  

Article VI. L'edat mínima, per poder ser titular d'un Títol Nobiliari, és catorze anys.Article VII. Un títol nobiliari pot ser:
• Concedit o "ex-novo": Mitjançant un escrit de concessió firmat pel Príncep.
  
• Renovat o confirmat: Quan hi hagi dubtes de la vigència legal d'un determinat document anterior, o quan un hereu reivindica per a si un títol i es fa efectiva l'herència d'un títol anteriorment atorgat.
  
• Reconegut: Mitjançant un escrit de reconeixement firmat pel Príncep, per títols expedits per sobirans estrangers, previ jurament de fidelitat al Príncep de Catalunya i a la Constitució del Principat de Catalunya.
  

L'escrit de concessió, o patent de noblesa, especificarà la naturalesa del títol nobiliari i si aquest és personal o hereditari.Article VIII. D'acord amb l'apartat a) de l'article X i l'apartat c) de l'article XI de la Constitució, un títol de noblesa podrà ser atorgat pel Príncep a aquelles persones que hagin fer mèrits suficients i estiguin, o no, incloses a les llistes que elaboren Les Corts Catalanes.S'haurà de donar preferència, als ennobliments d'aquelles persones de la ciutadania que Les Corts Catalanes considerin mereixedores d'aquest honor, i a la Noblesa catalana existent, com agraïment pel seu continu fer i dedicació al Principat de Catalunya en forma d'un nou títol de noblesa o un augment en la jerarquia del títol ostentat.El caràcter justificatiu i meritori de la Noblesa Catalana sempre prevaldrà sobre tota altra consideració.Article IX. El Príncep podrà nomenar Barons o Senyors, quan cregui necessari recompensar actes excepcionals o serveis prestats temporalment al Principat.Article X. El Príncep de Catalunya podrà nomenar Prohoms, Ducs, Marquesos, Comtes, Vescomtes, Comdors i Varvassors, quan cregui suficients els mèrits acumulats per les persones que seran ennoblides.Article XI. Excepcionalment, el Príncep pot concedir un títol en que la titularitat sigui conjugal. En aquest supòsit ambdós cònjuges seran co-titulars i en cas de divorci el títol quedarà extint tornant al Principat.

Títol III: Sobre els Títols Honorífics.
Article XII. Els Títols Honorífics propis del Principat de Catalunya són, per ordre jeràrquic:
• Títols feudataris lligats a un càrrec: A discreció del Príncep, es podrà enllaçar un càrrec concret a un títol feudatari personal com si d'un títol nobiliari es tractés, però sense atorgar al beneficiari de dit títol la dignitat de Noble del Principat i podent-se ostentar únicament mentre s'ocupa legítimament el càrrec.
  
• President de la Generalitat de Catalunya: Títol personal ostentat pel governador legítim del Principat mentre estigui en exercici del càrrec. Rep tracte/tractament vitalici de Molt Honorable –M.H. o M.Hble.–.
  
• Conseller de la Generalitat de Catalunya: Títol personal ostentat pels membres legítims del govern mentre estiguin en exercici del càrrec. Reben tracte/tractament vitalici d'Honorable –H. o Hble.–.
  
• Títols conjugals o de viudetat: Títols adquirits per matrimoni amb un Noble. La seva transmissió i extinció s'especifica als articles XXIII i XXIV.
  
• Cavaller/Dama: Títol personal atorgat pel Príncep, o per un Duc, Marquès o Comte amb l'autorització del Príncep. Han d'acompanyar el seu títol amb el nom del feu que li ha atorgat tal honor. En cas d'haver estat nomenat pel Príncep, el feu serà el Comtat de Barcelona o el Marquesat de Sóller.
  
• Gentilhome/Gentildona: Títol personal atorgat per qualsevol noble feudatari després d'informar al Príncep. Han d'acompanyar el seu títol amb el nom del feu que li ha atorgat tal honor. En cas d'haver estat nomenat pel Príncep, el feu serà el Comtat de Barcelona o el Marquesat de Sóller. Aquesta categoria inclou escuders, banderers, majordoms, secretaris i castlans.
  
• Títols a les poblacions catalanes: noms honorífics concedits, per part del Príncep, a les viles i poblacions catalanes com a recompensa i reconeixement a actes excepcionals duts a terme conjuntament. Aquests títols acompanyaran el nom de la població i passaran a ser el seu nom oficial.
  
• Títols als llinatges: noms honorífics concedits, per part del Príncep, a llinatges familiars concrets com a recompensa i reconeixement a actes excepcionals duts a terme conjuntament.
  
• Títols d'Orde: títols personals que s'ostenten per pertinença a una determinada Orde del Principat de Catalunya. Estaran regulats a la Carta d'Usatges de cada Orde.
  

Article XIII. Els Ducs, Marquesos i Comtes podran nomenar un màxim de cinc Cavallers/Dames dins de cada un dels seus dominis ducals, marquesals i comtals respectivament. Abans del nomenament, hauran de manifestar les raons de tal acte al Príncep i comptar amb el seu consentiment i vistiplau. L'acte de nomenament estarà supervisat per un membre de la Capella Heràldica.Només podran realitzar els nomenaments autoritzats. Qualsevol nomenament extraordinari i sense el consentiment del Príncep, serà considerat causa de sanció.Article XIV. Qualsevol noble feudatari podrà nomenar un màxim de cinc Gentilhomens/Gentildones dins de cada un dels seus dominis. Abans del nomenament, hauran d'informar al Príncep de les seves intencions. L'acte de nomenament estarà supervisat per un membre de la Capella Heràldica.Només podran realitzar els nomenaments degudament informats. Qualsevol nomenament extraordinari, serà considerat causa de sanció.Article XV. Els títols de Cavaller/Dama i de Gentilhome/Gentildona es consideraran extints, i es perdrà el dret a utilitzar-los, quan el feu que els dona nom deixi de ser titularitat del Noble que ha concedit el títol de Cavaller/Dama o de Gentilhome/Gentildona.En cas que el títol feudatari afectat fos confirmat per herència, és potestat de l'hereu mantenir o no els Cavallers/Dames i Gentilhomens/Gentildones nomenats pel seu predecessor.

Títol IV: Generalitats dels títols.
Article XVI. Els títols majestàtics, nobiliaris i honorífics atorguen el dret de tenir armories personals i poden incloure el timbre i ornaments externs que corresponguin al títol.Article XVII. Els títols majestàtics i nobiliaris atorguen el dret de tenir segell personal.Article XVIII. Els títols majestàtics, nobiliaris i honorífics poden acumular-se, anomenant-los sempre del més prestigiós al menys prestigiós. Els tractaments seran sempre els corresponents al títol de major jerarquia.Article XIX. Els títols qualificats com a personals son intransferibles i únicament els pot ostentar la persona que els ha rebut. Quan mori el titular, el títol retornarà al Principat.Article XX. La pertinença d'un Noble a l'Alta Noblesa o a la Baixa Noblesa, vindrà determinada pel títol nobiliari de major jerarquia.

Títol V: Sobre la transmissió dels títols.
Article XXI. Un títol nobiliari es transmissible als fills legítims, mitjançant testament, quan mor el titular (o ambdós co-titulars en cas de titularitat conjugal) del títol. Al testament, el noble pot distribuir tots els seus títols, sempre que no siguin personals, entre els seus fills legítims lliurement, podent també retornar-los al Principat si aquesta és la seva voluntat.En cas que no hi hagi testament, els títols es repartiran de forma equitativa entre els fills legítims del difunt noble independentment del seu sexe, sent el primogènit l'hereu del títol de major rang, el segon fill l'hereu del segon títol més prestigiós i així successivament. Donat el cas que hi hagués més títols que fills legítims, i un cop tots ells tinguin ja un títol, es repetirà el mateix procés les vegades que sigui necessari fins al complet repartiment dels títols nobiliaris.A més a més, es tindran en compte els següents supòsits:
• En el cas de títols amb titularitat conjugal, ambdós cònjuges han d'haver traspassat perquè es pugui fer efectiva l'herència.
  
• Si l'hereu tingués menys de catorze anys, el títol quedaria vacant a l'espera que tingui l'edat necessària per reclamar-lo.
  

Article XXII. És prerrogativa de Sa Majestat el Príncep vetar, totalment o parcialment, l'herència de títols nobiliaris.Article XXIII. Els cònjuges que hagin contret matrimoni tenen dret a compartir els títols nobiliaris, de forma honorífica, sempre que el títol en qüestió no sigui personal. En cas de divorci o que el títol sigui retirat al titular, el cònjuge perdrà el títol honorífic que quedarà extint.Article XXIV. El cònjuge que queda vidu, pot seguir portant el títol nobiliari del seu difunt marit o esposa de forma honorífica com a títol de viudetat, amb la fórmula «[Jerarquia del títol] vidu/a de [feu]», durant els sis mesos posteriors a la defunció del titular. Transcorregut aquest termini perdrà el títol de viudetat que quedarà extint.A més a més, també es perdrà el títol de viudetat en cas que es confirmi l'herència del títol o es contraguin noves núpcies durant aquest període de sis mesos.Article XXV. Només es pot transmetre un títol nobiliari als descendents sense la defunció del titular si es compleixen les següents condicions:
• El titular ha de comptar amb el consentiment i vistiplau de Sa Majestat el Príncep.
  
• El titular ha de tenir almenys dos títols per poder romandre noble després de la transmissió.
  
• El títol transmès ha de ser de jerarquia inferior o igual al que mantingui el titular.
  
• El descendent ha de tenir catorze anys, o més, i ser oficialment reconegut como a fill pels progenitors. (No hereten els fills il·legítims)
  
• El nou noble ha de jurar fidelitat al Príncep de Catalunya.
  

Article XXVI. Per tal de garantir la correcta herència dels títols nobiliaris, tots els nobles que pretenguin llegar llurs títols tenen l'obligació de registrar la seva genealogia, en vida, a la Capella Heràldica del Principat de Catalunya. En cas contrari, els títols seran considerats personals a efectes d'herència. De la mateixa manera, només es considerarà l'herència testamentaria dels títols si el noble en qüestió ha registrat el seu testament nobiliari a la Capella Heràldica del Principat de Catalunya en vida. En cas que no es registri, l'herència serà conforme a allò que disposa l'article XXI per als casos que no hi ha testament.

Títol VI: Sobre les infraccions de la present llei.
Article XXVII. Els títols majestàtics, nobiliaris i honorífics del Principat de Catalunya estan protegits per les lleis del Principat de Catalunya i l'atribució fantasiosa o fraudulenta serà considerada delicte de Traïció a efectes de les penes que disposi el Codi Penal.Article XXVIII. L'atribució fantasiosa o fraudulenta de títols suposadament estrangers està estrictament prohibida i serà reprensible pels tribunals del Principat de Catalunya sota càrrec de Desordre Públic.Article XXIX. L'ús indegut d'un símbol heràldic o sigil·logràfic reservat als privilegiats amb títols concrets serà reprensible pels tribunals del Principat de Catalunya sota càrrec de Desordre Públic.Article XXX. Seran sancionats, podent arribar a perdre el títols, aquells que s'alcessin en armes, o en rebel·lia, en contra del Principat o del Príncep, tant si són condemnats per la judicatura com si no. En qualsevol cas és potestat del Príncep sancionar en matèria de títols, prèvia audiència amb l'interessat.

Disposició derogatòria:En el termini d'un mes d'ençà de l'entrada en vigor d'aquesta llei, quedarà derogat l'Estatut de la Noblesa del 4 de juliol de l'any 1467, que fou sancionat per les Corts Catalanes el 12 de Juliol de 1467.Disposició final:La present llei entrarà en vigor l'endemà de la seva sanció per part de Les Corts Catalanes.Signat i segellat de la nostra mà, al Castell de Sant Martí, en aquest vint-i-vuitè dia de març de mil quatre-cents setanta-dosSancionat per Les Corts Catalanes el novè dia del més d'abril de mil quatre-cents setanta-dos

Ley Nobiliaria y de regulación de los Títulos del Principat de Catalunya

Preámbulo:Siendo como es competencia del Príncep nombrar nobles, se considera necesario la promulgación de la presente ley para ordenar el acceso al estamento nobiliario y regular los títulos del Principat de Catalunya.En este sentido, se diferencia claramente entre los Títulos de Nobleza, que ponen de manifiesto la pertenencia al Estamento de la Nobleza del Principat y engloban los Títulos Mayestáticos, o de dignidad de Príncep, y los Títulos Nobiliarios, meritorios y que se conceden a propuesta de Les Corts o por valoración personal del Príncep; de los Títulos Honoríficos, o de reconocimiento, ligados a cargos, matrimonio y viudedad, o concedidos a colectivos o por otro noble.Asimismo, se regula definitivamente la transmisión de títulos y su compartición entre cónyuges, también en el supuesto de viudedad, y se tipifican las infracciones y delitos a que se exponen las personas que infrinjan la ley.De esta forma, con la presente ley se corrige una falla legislativa largamente enquistada en el ordenamiento jurídico catalán en la que el Estatuto de la Nobleza, que debería centrarse en el funcionamiento interno del propio estamento, regulaba asuntos que no le son propios al no haberle sido explícitamente delegados por ley.Título Preliminar: Definiciones.
Artículo I. Noble: toda aquella persona que, por voluntad del Príncep, sea poseedora de uno o varios Títulos de Nobleza.Artículo II. Título de Nobleza: Certifica la pertenencia al Estamento de la Nobleza. Será conservado por el beneficiario independientemente de dónde resida a menos que el Príncep disponga lo contrario. Se establecen dos tipos de títulos de Nobleza:
• Título Mayestático: dignidad de Príncep de Catalunya junto con los títulos que están estrechamente ligados a su entorno.
  
• Título Nobiliario: dignidad de Noble del Principat. La más alta distinción meritoria otorgada por el Príncep mediante juramento de vasallaje y que puede estar, o no, vinculada a un feudo bajo soberanía catalana.
  

Artículo III. Título Honorífico —o de Reconocimiento—: distinción otorgada directamente, o no, por el Príncep que, sin ser un título mayestático ni nobiliario, ponen de manifiesto la dignidad de una persona o colectivo. Las personas que ostenten títulos honoríficos o de reconocimiento no forman parte del Estamento de la Nobleza.

Título I: Sobre los Títulos Mayestáticos.
Artículo IV. Los Títulos Mayestáticos propios del Principat de Catalunya son, por orden jerárquico:
• Príncep de Catalunya y de Mallorques, Marquès de Sóller y Comte de Barcelona: Es el monarca soberano del Principat de Catalunya. Recibe trato/tratamiento de Sa Majestat –S.M.–, o Vostra Majestat –V.M.–. Es compartido, de forma honorífica, en el caso de tener cónyuge.
  
• Delfí de Girona, Duc de Montblanc, Comte de Cervera i Senyor de Balaguer: Títulos personales correspondientes al heredero al trono del Principat de Catalunya. Recibe trato/tratamiento de Sa Altesa –S.A.–. Mientras no hay heredero designado son ostentados por el Príncep de Catalunya.
  
• Príncep Emèrit de Catalunya: Dignidad personal ostentada por aquellos que hayan ejercido como Príncep de Catalunya. Recibe trato/tratamiento de Sereníssim –Ser.–.
  
• Infant del Principat de Catalunya: Título personal ostentado por los hijos legítimos de los monarcas catalanes. Recibe trato/tratamiento de Sa Altesa –S.A.–.
  



Título II: Sobre los Títulos Nobiliarios.
Artículo V. Los Títulos Nobiliarios propios del Principat de Catalunya son, por orden jerárquico:
• Prohom del Principat de Catalunya: El máximo privilegio nobiliario que se otorga a la nobleza por parte del Príncep con la dignidad del Manto Real. No está vinculado a un feudo, pertenece a la Alta Nobleza y es de carácter personal.
  
• Duc: Título feudatario de la Alta Nobleza otorgado por el Príncep. Recibe trato/tratamiento de Sa Excel·lència –S.E.– y su feudo será el Ducat.
  
• Marquès: Título feudatario de la Alta Nobleza otorgado por el Príncep. Recibe trato/tratamiento de Sa Excel·lència –S.E.– y su feudo será el Marquesat.
  
• Comte: Título feudatario de la Alta Nobleza otorgado por el Príncep. Recibe trato/tratamiento de Sa Excel·lència –S.E.– y su feudo será el Comtat.
  
• Vescomte: Título feudatario de la Alta Nobleza otorgado por el Príncep. Recibe trato/tratamiento de Sa Excel·lència –S.E.– y su feudo será el Vescomtat.
  
• Comdor: Título feudatario de la Baja Nobleza otorgado por el Príncep. Recibe trato/tratamiento de Sa Il·lustríssima –S.I.– y su feudo será la Comdoria.
  
• Varvassor: Título feudatario de la Baja Nobleza otorgado por el Príncep. Recibe trato/tratamiento de Sa Il·lustríssima –S.I.– y su feudo será la Varvassoria.
  
• Baró: Título feudatario de la Baja Nobleza otorgado por el Príncep. Recibe trato/tratamiento de Sa Il·lustríssima –S.I.– y su feudo será la Baronia.
  
• Senyor: Título feudatario de la Baja Nobleza otorgado por el Príncep. Recibe trato/tratamiento de Sa Il·lustríssima –S.I.– y su feudo será el Senyoriu.
  

Articulo VI. La edad mínima, para poder ser titular de un Título Nobiliario, és catorce años.Artículo VII. Un título nobiliario puede ser:
• Concedido o "ex-novo": Mediante escrito de concesión firmado por el Príncep.
  
• Renovado o confirmado: Cuando existan dudas de la vigencia legal de un determinado documento anterior, o cuando un heredero reivindica para sí un título y se hace efectiva la herencia de un título anteriormente otorgado.
  
• Reconocido: Mediante un escrito de reconocimiento firmado por el Príncep, para títulos expedidos por soberanos extranjeros, previo juramento de fidelidad al Príncep de Catalunya y a la Constitución del Principat de Catalunya.
  

El escrito de concesión, o patente de nobleza, especificará la naturaleza del título nobiliario y si éste es personal o hereditario.Artículo VIII. De acuerdo con el apartado a) del artículo X y el apartado c) del artículo XI de la Constitución, un título de nobleza podrá ser otorgado por el Príncep a aquellas personas que hayan hecho méritos suficientes y estén, o no, incluidas en las listas que elaborarán Les Corts Catalanes.Se deberá dar preferencia, al ennoblecimiento de aquellas personas de la ciudadanía que Les Corts Catalanes consideren merecedoras de dicho honor, y a la Nobleza catalana existente, como agradecimiento por su continuo hacer y dedicación al Principat de Catalunya en forma de un nuevo título de nobleza o un aumento en la jerarquía del título ostentado.El carácter justificativo y meritorio de la Nobleza Catalana siempre prevalecerá sobre toda otra consideración.Artículo IX. El Príncep podrá nombrar Barons o Senyors, cuando crea necesario recompensar actos excepcionales o servicios prestados temporalmente al Principat.Artículo X. El Príncep podrá nombrar Prohoms, Ducs, Marquesos, Comtes, Vescomtes, Comdors i Varvassors, cuando crea suficientes los méritos acumulados por las personas que serán ennoblecidas.Artículo XI. Excepcionalmente, el Príncep puede conceder un título en que la titularidad sea conyugal. En este supuesto ambos cónyuges serán cotitulares y en caso de divorcio el título quedará extinto volviendo al Principat.

Título III: Sobre los Títulos Honoríficos.
Artículo XII. Los Títulos Honoríficos propios del Principat de Catalunya son, por orden jerárquico:
• Títulos feudatarios ligados a un cargo: A discreción del Príncep, se podrá enlazar un cargo concreto a un título feudatario personal como si de un título nobiliario se tratara, pero sin otorgar al beneficiario de dicho título la dignidad de Noble del Principat y pudiéndose ostentar únicamente mientras se ocupa legítimamente el cargo.
  
• President de la Generalitat de Catalunya: Título personal ostentado por el gobernador legítimo del Principat mientras esté en ejercicio del cargo. Recibe trato/tratamiento vitalicio de Molt Honorable –M.H. o M.Hble.–.
  
• Conseller de la Generalitat de Catalunya: Título personal ostentado por los miembros legítimos del gobierno mientras estén en ejercicio del cargo. Recibe trato/tratamiento vitalicio de Honorable –H. o Hble.–.
  
• Títulos conyugales o de viudedad: Títulos adquiridos por matrimonio con un Noble. Su transmisión y extinción se especifica en los artículos XXIII y XXIV.
  
• Cavaller/Dama: Título personal otorgado por el Príncep, o por un Duc, Marquès o Comte con la autorización del Príncep. Deben acompañar su título con el nombre del feudo que le ha otorgado tal honor. En caso de haber sido nombrado por el Príncep, el feudo será el Comtat de Barcelona o el Marquesat de Sóller.
  
• Gentilhome/Gentildona: Título personal otorgado por cualquier noble feudatario después de informar al Príncep. Deben acompañar su título con el nombre del feudo que le ha otorgado tal honor. En caso de haber sido nombrado por el Príncep, el feudo será el Comtat de Barcelona o el Marquesat de Sóller. Esta categoría incluye escuderos, abanderados, mayordomos, secretarios i castlans.
  
• Títulos a las poblaciones catalanas: nombres honoríficos concedidos, por parte del Príncep, a las villas y poblaciones catalanas como recompensa y reconocimiento a actos excepcionales llevados a cabo conjuntamente. Estos títulos acompañarán el nombre de la población y pasarán a ser su nombre oficial.
  
• Títulos a los linajes: nombres honoríficos concedidos, por parte del Príncep, a linajes familiares concretos como recompensa y reconocimiento a actos excepcionales llevados a cabo conjuntamente.
  
• Títulos de Orden: títulos personales que se ostentan por pertenencia a una determinada Orden del Principat de Catalunya. Estarán regulados en la Carta de Usatges de cada Orden.
  

Artículo XIII. Los Ducs, Marquesos y Comtes podrán nombrar un máximo de cinco Cavallers/Dames dentro de cada uno de sus dominios ducales, marquesales y condales respectivament. Antes del nombramiento, tendrán que manifestar las razones de tal acto al Príncep y contar con su consentimiento y visto bueno. El acto de nombramiento estará supervisado por un miembro de la Capella Heràldica.Sólo podrán realizarse los nombramientos autorizados. Cualquier nombramiento extraordinario y sin el consentimiento del Príncep, será considerado causa de sanción.Artículo XIV. Cualquier noble feudatario podrá nombrar un máximo de cinco Gentilhomens/Gentildones dentro de cada uno de sus dominios. Antes del nombramiento, tendrán que informar al Príncep de sus intenciones. El acto de nombramiento estará supervisado por un miembro de la Capella Heràldica.Sólo podrán realizarse los nombramientos debidamente informados. Cualquier nombramiento extraordinario, será considerado causa de sanción.Artículo XV. Los títulos de Cavaller/Dama y de Gentilhome/Gentildona se considerarán extintos, perdiéndose el derecho a utilizarlos, cuando el feudo que les da nombre deje de ser titularidad del Noble que ha concedido el título de Cavaller/Dama o de Gentilhome/Gentildona.En caso de que el título feudatario afectado fuera confirmado por herencia, es potestad del heredero mantener o no los Cavallers/Dames y Gentilhomens/Gentildones nombrados por su predecesor.

Título IV: Generalidades de los títulos.
Artículo XVI. Los títulos mayestáticos, nobiliarios y honoríficos otorgan el derecho a tener blasón personal, pudiendo incluir el timbre y ornamentos externos que correspondan al título.Artículo XVII. Los títulos mayestáticos y nobiliarios otorgan el derecho a tener sello personal.Artículo XVIII. Los títulos mayestáticos, nobiliarios y honoríficos pueden acumularse, nombrándose siempre del más prestigioso al menos prestigioso. Los tratamientos serán siempre los correspondientes al título de mayor jerarquía.Artículo XIX. Los títulos calificados como personales son intransferibles y únicamente los puede ostentar la persona que los ha recibido. Cuando fallezca el titular, el título volverá al Principat.Artículo XX. La pertenencia de un Noble a la Alta Nobleza o a la Baja Nobleza vendrá determinada por el título nobiliario de mayor jerarquía.

Título V: Sobre la transmisión de los títulos.
Artículo XXI. Un título nobiliario es transmissible a los hijos legítimos, mediante testamento, cuando muere el titular (o ambos cotitulares en caso de titularidad conyugal) del título. En el testamento, el noble puede distribuir todos sus títulos, siempre que no sean personales, entre sus hijos legítimos libremente, pudiendo también devolverlos al Principat si ésta es su voluntad.En caso de que no haya testamento, los títulos se repartirán de forma equitativa entre los hijos legítimos del difunto noble independientemente de su sexo, siendo el primogénito del heredero del título de mayor rango, el segundo hijo del heredero del segundo título más prestigioso y así sucesivamente. En caso de que hubiera más títulos que hijos legítimos, y una vez todos ellos tengan ya un título, se repetirá el mismo proceso las veces que sea necesario hasta el completo reparto de los títulos nobiliarios.Además, se tendrán en cuenta los siguientes supuestos:
• En el caso de títulos con titularidad conyugal, ambos cónyuges deben haber traspasado para que se pueda hacer efectiva la herencia.
  
• Si el heredero tuviera menos de catorce años, el título quedaría vacante a la espera de que tenga la edad necesaria para reclamarlo.
  

Artículo XXII. Es prerrogativa de Sa Majestat el Príncep vetar, total o parcialmente, la herencia de títulos nobiliarios.Artículo XXIII. Los cónyuges que hayan contraído matrimonio tendrán derecho a compartir los títulos nobiliarios, de forma honorífica, siempre que el título en cuestión no sea personal. En caso de que el título sea retirado al titular, el cónyuge perderá el título honorífico que quedará extinto.Artículo XXIV. El cónyuge que queda viudo, puede seguir llevando el título nobiliario de su difunto marido o esposa de forma honorífica como título de viudedad, con la fórmula «[Jerarquía del título] viudo/a de [feudo]», durante los seis meses posteriores al fallecimiento del titular. Transcurrido este plazo perderá el título de viudedad que quedará extinto.Además, también se perderá el título de viudedad en caso que se confirme la herencia del título o se contraigan nuevas nupcias durante este período de seis meses.Artículo XXV. Sólo se puede transmitir un título nobiliario a los descendientes sin el fallecimiento del titular si se cumplen las siguientes condiciones:
• El titular debe contar con el consentimiento y visto bueno de Sa Majestat el Príncep.
  
• El titular debe tener al menos dos títulos para poder permanecer noble tras la transmisión.
  
• El título transmitido debe ser de jerarquía inferior o igual al que mantenga el titular.
  
• El descendiente debe tener catorce años, o más, y ser oficialmente reconocido como hijo por los progenitores. (No heredan los hijos ilegítimos)
  
• El nuevo noble debe jurar fidelidad al Príncep de Catalunya.
  

Artículo XXVI. Para garantizar la correcta herencia de los títulos nobiliarios, todos los nobles que pretendan legar sus títulos tienen la obligación de registrar su genealogía, en vida, ante la Capella Heràldica del Principat de Catalunya. En caso contrario, los títulos serán considerados personales a efectos de herencia.De igual modo, sólo se considerará la herencia testamentaria de los títulos si el noble en cuestión ha registrado su testamento nobiliario ante la Capella Heràldica del Principat de Catalunya en vida. En caso de que no se registre, la herencia será conforme a lo dispuesto en el artículo XXI para los casos en que no existe testamento.

Títol VI: Sobre las infracciones de la presente ley.
Artículo XXVII. Los títulos mayestáticos, nobiliarios y honoríficos del Principat de Cataluny están protegidos por las leyes del Principat de Catalunya y la atribución fantasiosa o fraudulenta será considerada delito de Traición a efectos de las penas que disponga el Código Penal.Artículo XXVIII. La atribución fantasiosa o fraudulenta de títulos supuestamente extranjeros está estrictamente prohibida y será reprensible por los tribunales del Principat de Cataluny bajo cargo de Desorden Público.Artículo XXIX. El uso indebido de un símbolo heráldico o sigilográfico reservado a los privilegiados con títulos concretos será reprensible por los tribunales del Principat de Catalunya bajo cargo de Desorden Público.Artículo XXX. Serán sancionados, pudiendo llegar a perder los títulos, aquellos que se levantaran en armas, o en rebeldía, en contra del Principat o del Príncep, tanto si son condenados por la judicatura como si no. En cualquier caso será potestad del Príncep sancionar en materia de títulos, previa audiencia con el interesado.

Disposición derogatoria:En el plazo de un mes desde la entrada en vigor de esta ley, quedará derogado el Estatuto de la Nobleza del 4 de julio del año 1467, que fue sancionado por las Corts Catalanes el 12 de Julio de 1467.Disposición final:La presente ley entrará en vigor al día siguiente de su sanción por parte de Les Corts Catalanes.Firmado y sellado de nuestra mano, en el Castell de Sant Martí, en este vigesimoctavo día de Marzo de mil cuatrocientos setenta y dosSancionado por Les Corts Catalanes el noveno día del mes de abril de mil cuatrocientos setenta y dos