Estatut de la noblesa

Ariciaa escrigué:[rp]
El anterior queda derogado, entra en vigencia este nuevo.

Estatut de la Noblesa i Regulació dels títols del Principat de Catalunya


Preàmbul.
Des de la independència del Principat de Catalunya i el seu inici com estat sobirà i lliure, la noblesa pròpiament catalana ha augmentat en número i en importància, fent-se cada cop més visible i integrant-se cada cop més en el desenvolupament de Catalunya. No obstant això, encara resta molt treball per desenvolupar per dotar a l'estament de la Noblesa de la regulació adequada amb la que fomentar la seva activitat en la vida diària política, econòmica i social catalana.

Títol Preliminar.

Article I. Es defineix com Noble a tota aquella persona, que per voluntat del Príncep, sigui posseïdora d'un o diversos títols nobiliaris.  Aquests títols podran ser compartits amb els cònjuges i transmès als descendents sempre que el Príncep així ho disposi i confirmi.


Títol I. Sobre els títols nobiliaris i de reconeixement.

Article II. Els títols de noblesa en vigor, que estaran vinculats a un territori o feu al Principat de Catalunya són, per ordre jeràrquic:
- Príncep de Catalunya i les Balears i Comte de Barcelona: Es el monarca sobirà del Principat de Catalunya. Rep tracte/tractament de Sa Majestat –S.M.–, o Vostra Majestat –V.M.–, i és compartit en el caso de tenir cònjuge.
- Duc de Girona, Comte de Cervera i Senyor de Balaguer: Títols corresponents a l'hereu/a al tron del Principat de Catalunya. Rep tracte/tractament de Sa Altesa –S.A.–, mentre no hi ha hereu designat son ostentats per el Príncep de Catalunya.
- Duc i Marquès: Títols atorgats pel Príncep. Son títols d'honor i representen la noblesa de més alt rang. Reben tracte/tractament de Sa Excel·lència –S.E.–.
- Comte: Títols atorgats pel Príncep. Són títols nobiliaris inferiors als de Duc i Marquès i superior al de Vescomte. Reben tracte/tractament de Sa Excel·lència –S.E.–.
- Vescomte: Títols atorgats pel Príncep. Són títols nobiliaris inferiors als de Comte i superiors al de Comdor y Varvassor. Reben tracte/tractament de Sa Excel·lència –S.E.–.
- Comdor y Varvassor: Títols atorgats pel Príncep. Són títols nobiliaris inferiors als de Vescomte i superiors als de Baró. Reben tracte/tractament de Sa Il·lustríssima –S.I.–.
- Baró y Senyor: Títols atorgats pel Príncep. Són títols nobiliaris inferiors a tots els anteriors. Reben tracte/tractament de Sa Il·lustríssima –S.I.–.

Article III. Els títols de reconeixement en vigor, que no estaran vinculats a un territori o feu al Principat de Catalunya són, per ordre jeràrquic:

- Prohom del Principat de Catalunya: El màxim privilegi nobiliari que s'atorga a la noblesa per part del Príncep amb la dignitat del Mantell Reial.
- Cavaller: Són títols atorgats pel Príncep o per un Duc, Marquès o Comte amb l'autorització del Príncep. Són títols d'honor en reconeixement d'un notori mèrit personal.
- El Governador, que als territoris metropolitans del Principat ostenta el títol de President de la Generalitat de Catalunya, i als territoris ultramarins, el de Virrei, rep tracte/tractament de Molt Honorable President; i els Consellers de la Generalitat de Catalunya, el d'Honorable Conseller. Tals tractaments seran vitalicis.

Article IV. Els títols nobiliaris i de reconeixement estan protegits per les lleis del Principat de Catalunya i el seu ús indegut serà considerat com delicte de desordre públic a efectes de les penes que disposi el Codi Penal.

Article V. Els títols nobiliaris i de reconeixement poden acumular-se, anomenant-los sempre del més prestigiós al menys prestigiós. Els privilegis i deures (fixats al títol IV) i tractaments seran sempre els corresponents al títol de major jerarquia nobiliària.

Article VI. Un títol nobiliari pot ser:
- Concedit o "ex-novo": Mitjançant un escrit de concessió firmat pel Príncep.
- Renovat o confirmat: Quan hi hagi dubtes de la vigència legat d'un determinat document anterior, o quan un hereu reivindica per a si un títol, mitjançant un escrit de renovació i confirmació firmat pel Príncep.
- Reconegut: Mitjançant un escrit de reconeixement firmat pel Príncep, per títols expedits per sobirans estrangers, previ jurament de fidelitat al Príncep de Catalunya i a la Constitució del Principat de Catalunya

L'escrit de concessió disposarà si un títol és personal. Quan existeixi aquesta clàusula a la concessió del títol, el títol és intransferible i només podrà ser utilitzat per la persona que el rebi, i a la seva mort el títol retornarà al Principat.


Títol II. Sobre els ennobliments.

Article VII. D'acord amb l'apartat a) de l'article X i l'apartat c) de l'article XI de la Constitució, un títol de noblesa podrà ser atorgat pel Príncep a aquelles persones que hagin fer mèrits suficients i estiguin, o no, incloses a les llistes que elaboren Les Corts Catalanes.
S'haurà de donar preferència, als ennobliments d'aquelles persones de la ciutadania que Les Corts Catalanes considerin mereixedores d'aquest honor, i a la Noblesa catalana existent, com agraïment pel seu continu fer i dedicació al Principat de Catalunya en forma d'un nou títol de noblesa o un augment en la jerarquia del títol ostentat.

Mai es considerarà un mandat de President, Conseller o d'alcalde com suficient per constar a la llista de ciutadans elaborada per Les Corts Catalanes. També es prohibeix rotundament la consideració meritòria de noblesa, per afinitat familiar o per amistat. El caràcter justificatiu i meritori de la Noblesa Catalana sempre prevaldrà sobre tota altra consideració

Article VIII. El Príncep podrà nomenar Senyors o Cavallers, quan cregui necessari recompensar actes excepcionals o serveis prestats temporalment al Principat.

Article IX. El Príncep de Catalunya podrà nomenar Ducs, Marquesos, Comtes, Vescomtes, Comdors, Varvassors i Barons, quan cregui suficients els mèrits acumulats per les persones que seran ennoblides.

Article X. Per poder incloure a un ciutadà a la llista de candidats a noble, s'hauran de complir els següents requisits mínims:
- El subjecte d'ennobliment ha d'haver prestat un servei excepcional al Principat de Catalunya.
- Les causes d'ennobliment han de ser justificades, i aquell Síndic que recomani haurà de poder-les defensar davant Sa Majestat el Príncep.

Article XI. Els Ducs, Marquesos i Comtes podran nomenar Cavallers dins dels seus dominis. Abans del nomenament, hauran de manifestar les raons de tal acte al Príncep, i comptar amb el seu consentiment i vistiplau.

Només podran realitzar els ennobliments manifestats. Qualsevol nomenament extraordinari a part dels anteriors i sense el consentiment del Príncep, serà considerat causa de sanció i de violació del present estatut.


Títol III. Sobre els feus.

Article XII. Els feus atorgats per Sa Majestat el Príncep han de ser llocs sota sobirania catalana.

Article XIII. Si el Príncep ho considera, es podrà atorgar en feu una ciutat o territori existent depenent d'un càrrec tals com President de la Generalitat o Alcalde.

Article XIV. Els feus quedaran repartits en funció del títol nobiliari que s'ostenti:
- Duc: El seu feu serà el Ducat.
- Marquès: El seu feu serà el Marquesat.
- Comte: El seu feu serà el Comtat.
- Vescomte: El seu feu serà el Vescomtat.
- Comdor: El seu feu serà la Comdoria.
- Varvassor: El seu feu serà la Varvassoria.
- Baró: El seu feu serà la Baronia.
- Senyor: El seu feu serà el Senyoriu.

Article XV. Els Cavallers, que no tenen feu, han de portar el seu títol al costat del nom del feu que li va atorgar. En cas d'haver estat ennoblit pel Príncep, el feu serà el Comtat de Barcelona.


Títol IV. Sobre els privilegis i deures nobiliaris.

Article XVI. Un noble pot i ha d'ostentar a la seva firma el títol que va rebre i el blasó corresponent. Als altres se'ls hi prohibeix aquest dret, i tots els títols fantasiosos estan prohibits.

Article XVII. Sempre que el títol sigui propi i no depengui d'un càrrec temporal, el ser noble atorga un lloc a l'Alta Noblesa en el cas de Ducs, Marquesos, Comtes i Vescomtes, o a la Baixa Noblesa en el cas de Comdors, Varvassors, Barons i Senyors. La seva participació a Les Corts Catalanes vindrà regulada per una Llei específica.  

Article XVIII. També podran formar part de l'Alta Noblesa o de la Baixa Noblesa, els posseïdors de títols de noblesa d'altres Regnes reconeguts pel Príncep, que tinguin una Capella Heràldica reconeguda pel Principat de Catalunya, que siguin súbdits catalans i que hagin jurat fidelitat al Príncep de Catalunya.

Article XIX. El títol o títols atorgats pel Príncep sempre seran conservats pel beneficiari del mateix, independentment d'on resideixi. Sempre es conservarà el títol a menys que el Príncep disposi el contrari.

Article XX. Els nobles tenen l'obligació de renovar el compromís de vassallatge quan el Príncep ho sol·liciti i seguir les seves ordres.

Article XXI. Els nobles tenen l'obligació de participar activament en el dia a dia del Principat i vetllar pel bon funcionament de les terres que el Príncep els ha atorgat en usdefruit.

Article XXII. Els nobles tenen l'obligació de defensar les seves terres en estreta col·laboració amb l'Exèrcit Almogàver. Ja sigui formant-n'hi part o donant-li suport en cas de repudiar la violència.


Títol V. Sobre la transmissió dels títols.

Article XXIII. Un títol de noblesa es transmissible al fill primogènit, independentment del seu sexe, quan mor el titular del títol, ja sigui la mare o el pare.

Article XXIV. Els cònjuges que hagin contret matrimoni, tenen dret a compartir els títols nobiliaris que es fusionaran i pertanyeran a ambdós sempre que el títol en qüestió no sigui personal. En cas que el títol sigui retirat al cònjuge titula, serà retirat a ambdós.

Article XXV. El cònjuge que queda vidu, segueix portant el títol del seu difunt marit o esposa, amb la menció «Vídua / Vidu de…»

Article XXVI. Només es pot transmetre un títol als seus descendents sense la defunció del titular si es compleixen les següents condicions:
-Els esposos han de comptar amb el consentiment i vistiplau de Sa Majestat el Príncep.
-Els esposos han de tenir almenys dos títols per poder romandre nobles després de la transmissió.
-El títol transmès ha de ser inferior o igual al dels pares.
-El descendent ha de ser oficialment reconegut como a fill pels progenitors. (no hereten els fills il·legítims)
-El nou noble ha de jurar fidelitat al Príncep de Catalunya.


Títol VI. Sobre el blasonament.

Article XXVII. Les persones que obtinguin un títol nobiliari, poden portar a les seves armes els blasons dels seus diferents feus, el seu blasó familiar o el blasó del seu feu més prestigiós, podent-lo acompanyar de la llista dels seus títols i terres, no podent portar dos blasons a la vegada però sí integrar tots els blasons en un mitjançant particions.

Article XXVIII. Els Presidents de la Generalitat poden portar les armes del Principat durant el seu mandat. Aquest blasó haurà de ser transmès al seu successor, i està prohibit ostentar-lo un cop acabat el mandat com a President.

Article XXIX. Els nobles portaran al seu blasó la corona del seu títol nobiliari. En cas de posseir més d'un títol, la corona utilitzada haurà de ser la del seu títol nobiliari de major prestigi.


Títol VII. Sobre les institucions nobiliàries.

Article XXX. La Capella Heràldica del Principat de Catalunya, situada a la Capella de Sant Joan del Castell de Sant Martí, és la Institució que regula els títols de noblesa del Principat de Catalunya i les seves regles de blasonament i vetlla pel compliment del present Estatut.
Està formada per l'Herald Major del Principat de Catalunya, màxim responsable de la Capella Heràldica i nomenat personalment pel Príncep, els Heralds del Principat de Catalunya, a les ordres de l'Herald Major i nomenats per aquest amb el consentiment del Príncep o pel Príncep directament, i els Heralds Menors, aprenents seleccionats d'entre aquells que desitgin formar part de la Capella Heràldica del Principat i que, acabada la seva instrucció, podran ser nomenats com a Heralds del Principat.

Article XXXI. Es podran crear ordes de cavalleria sota autorització del Príncep. La pertinença a una d'aquestes ordes no implica pertànyer a l'Alta o Baixa Noblesa del Principat. Una Llei reial regularà les ordes de cavalleria, així com la possibilitat de conversió dels seus membres en Cavallers del Principat de ple dret.
Es permetrà als membres d'una orde de cavalleria portar el blasó de l'orde sempre que no estigui coronat, permetent al Gran Mestre portar el blasó sencer. En cas que la resta de membres vulguin portar  el blasó de l'orde, hauran de fer-ho amb particions, portant en una meitat el blasó de l'orde i en l'altra meitat el seu blasó personal.


Títol VIII. Sobre les infraccions d'aquest Estatut.

Article XXXII. El delicte d'usurpació d'un títol indegut o d'un blasó o l'ús indegut d'un símbol heràldic es reprensible pels tribunals del Principat de Catalunya, sota el càrrec de «desordre públic». També està considerat com delicte portar accessoris heràldics reservats als posseïdors de títols precisos (corones, mantells, ornaments, segells...)

Article XXXIII. Està prohibit l'ús de títols nobiliaris imaginaris o inventats, però no el dir-se de naixement noble o portar un blasó no coronat sempre que no s'usurpi un títol indegudament, ni es reconegui amo d'una determinada regió.

Article XXXIV. L'ús del blasó d'una ciutat o territori està permès, sempre que no estigui coronat i vagi acompanyat de la referència "Blasó de..." o simplement del nom del territori o regió al que pertany l'esmentat blasó.

Article XXXV. Els títols estrangers suposadament atorgats per un sobirà estranger, però en realitat autoproclamats pel que el porta i no validat per un col·legi heràldic reial en un altre regne europeu, estan prohibits i corresponen al delicte d'usurpació d'un títol indegut.

Article XXXVI.  L'incompliment de les obligacions establertes al títol IV pot suposar una sanció o la pèrdua de la condició de noble.


Disposició final.
El present estatut entrarà en vigor quan sigui sancionat per Les Corts Catalanes i deroga l'Estatut de la Noblesa i Regulació dels títols del 3 de desembre de l'any 1458.



Estatut modificat pels nobles catalans reunits al Castell de Sant Martí el dia 13 de març de l'any 1464.

Sancionat per Les Corts Catalanes el día 21 de Març de 1464

Estatuto de la Nobleza y Regulación de los títulos del Principat de Catalunya


Preámbulo.
Desde la independencia del Principat de Catalunya y su comienzo como estado soberano y libre, la nobleza propiamente catalana ha aumentado en número y en importancia, haciéndose cada vez más visible e integrándose cada vez más en el desarrollo de Catalunya. Sin embargo, aún resta mucho trabajo por desarrollar para dotar al estamento de la Nobleza de la regulación adecuada con la que fomentar su actividad en la vida diaria política, económica y social catalana.


Título Preliminar.

Artículo I. Se define como Noble a toda aquella persona, que por voluntad del Príncep, sea poseedora de uno o varios títulos nobiliarios. Dichos títulos podrán ser compartidos con los cónyuges y transmitidos a los descendientes siempre y cuando el Príncep así lo disponga y confirme.


Título I. Sobre los títulos nobiliarios y de reconocimiento.

Artículo II. Los títulos de nobleza en vigor, que estarán vinculados a un territorio o feudo en el Principat de Catalunya son, por orden jerárquico:
- Príncep de Catalunya i les Balears i Comte de Barcelona: Es el monarca soberano del Principat de Catalunya. Recibe trato/tratamiento de Sa Majestat –S.M.–, o Vostra Majestat –V.M.–, y es compartido en el caso de tener cónyuge.
- Duc de Girona, Comte de Cervera i Senyor de Balaguer: Títulos correspondientes al heredero/a al trono del Principat de Catalunya. Reciben trato/tratamiento de Sa Altesa –S.A.–, mientras no hay heredero designado son ostentados por el Príncep de Catalunya.
- Duque y Marqués: Títulos otorgados por el Príncep. Son títulos de honor y representan la nobleza de más alto rango. Reciben trato/tratamiento de Sa Excel·lència –S.E.–.
- Conde: Títulos otorgados por el Príncep. Son títulos nobiliarios inferiores a los de Duque y Marqués y superiores al de Vizconde. Reciben trato/tratamiento de Sa Excel·lència –S.E.–.
- Vizconde: Títulos otorgados por el Príncep. Son títulos nobiliarios inferiores a los de Conde y superiores al de Comdor y Varvassor. Reciben trato/tratamiento de Sa Excel·lència –S.E.–.
- Comdor y Varvassor: Títulos otorgados por el Príncep. Son títulos nobiliarios inferiores al de Vizconde y superiores al de Barón. Reciben trato/tratamiento de Sa Il·lustríssima –S.I.–.
- Barón y Señor: Títulos otorgados por el Príncep. Son títulos nobiliarios inferiores a todos los anteriores. Reciben trato/tratamiento de Sa Il·lustríssima –S.I.–.

Artículo III. Los títulos de reconocimiento en vigor, que no estarán vinculados a un territorio o feudo en el Principat de Catalunya son, por orden jerárquico:

- Prohom del Principat de Catalunya: El máximo privilegio nobiliario que se otorga a la nobleza por parte del Príncep con la dignidad del Mantell Reial.
- Caballero: Son títulos otorgados por el Príncep o por un Duque, Marqués o Conde con la autorización del Príncep. Son títulos de honor en reconocimiento de un notorio mérito personal.
- El Gobernador, que en los territorios metropolitanos del Principat ostenta el título de President de la Generalitat de Catalunya, y en los territorios ultramarinos, el de Virrei, recibe trato/tratamiento de Molt Honorable President; y los Consejeros de la Generalitat de Catalunya, el de Honorable Consejero. Tales tratamientos serán vitalicios.

Artículo IV. Los títulos nobiliarios y de reconocimiento están protegidos por las leyes del Principat de Catalunya y su utilización indebida será considerada como un delito de desorden público a efectos de las penas que disponga el Código Penal.

Artículo V. Los títulos nobiliarios y de reconocimiento pueden acumularse, nombrándose siempre del más prestigioso al menos prestigioso. Los privilegios, y deberes (fijados en el título IV) y tratamientos serán siempre los correspondientes al título de mayor jerarquía nobiliaria.

Artículo VI. Un título nobiliario puede ser:
- Concedido o "ex-novo": Mediante un escrito de concesión firmado por el Príncep.
- Renovado o confirmado: Cuando haya dudas de la vigencia legal de un determinado documento anterior, o cuando un heredero reivindica para sí un título, mediante un escrito de renovación y confirmación firmado por el Príncep.
- Reconocido: Mediante un escrito de reconocimiento firmado por el Príncep, para títulos expedidos por soberanos extranjeros, previo juramento de fidelidad al Príncep de Catalunya y a la Constitución del Principat de Catalunya.

El escrito de concesión dispondrá si un título es personal. Cuando exista esta cláusula en la concesión del título, el título es intransferible y sólo podrá ser utilizado por la persona que lo reciba, y a su muerte el título retornará al Principat.


Título II. Sobre los ennoblecimientos.

Artículo VII. De acuerdo con el apartado a) del artículo X y el apartado c) del artículo XI de la Constitución, un título de nobleza podrá ser otorgado por el Príncep a aquellas personas que hayan hecho méritos suficientes y estén, o no, incluidas en las listas que elaborarán Les Corts Catalanes.
Se deberá dar preferencia, al ennoblecimiento de aquellas personas de la ciudadanía que Les Corts Catalanes consideren merecedoras de dicho honor, y a la Nobleza catalana existente, como agradecimiento por su continuo hacer y dedicación al Principat de Catalunya en forma de un nuevo título de nobleza o un aumento en la jerarquía del título ostentado.

Nunca se considerará un mandato de President, Consejero o de alcalde como suficiente para constar en la lista de ciudadanos elaborada por Les Corts Catalanes. También se prohíbe tajantemente la consideración meritoria de nobleza, por afinidad familiar o por amistad. El carácter justificativo y meritorio de la Nobleza Catalana siempre prevalecerá sobre toda otra consideración.

Artículo VIII. El Príncep podrá nombrar Señores o Caballeros, cuando crea necesario recompensar actos excepcionales o servicios prestados temporalmente al Principat.

Artículo IX. El Príncep de Catalunya podrá nombrar Duques, Marqueses, Condes, Vizcondes, Comdors, Varvassor y Barones, cuando crea suficientes los méritos acumulados por las personas que serán ennoblecidas.

Artículo X. Para poder incluir a un ciudadano en la lista de candidatos a nobles, se deberán cumplir los siguientes requisitos mínimos:
- El sujeto de ennoblecimiento debe haber prestado un servicio excepcional al Principat de Catalunya.
- Las causas de ennoblecimiento deben ser justificadas, y aquel Síndico que recomienda deberá poderlas defender ante Sa Majestat el Príncep.

Artículo XI. Los Duques, Marqueses y Condes podrán nombrar Caballeros dentro de sus dominios. Antes del nombramiento, deberán manifestar las razones de tal acto al Príncep, y contar con su consentimiento y beneplácito.

Sólo podrán realizar los ennoblecimientos manifestados. Cualquier nombramiento extraordinario aparte de los anteriores y sin el consentimiento del Príncep, será considerado causa de sanción y de violación del presente estatuto.


Título III. Sobre los feudos.

Artículo XII. Los feudos otorgados por Sa Majestat el Príncep deben ser lugares bajo soberanía catalana.

Artículo XIII. Si el Príncep lo considera, se podrá otorgar en feudo una ciudad o territorio existente dependiente de un cargo tales como President de la Generalitat o Alcalde.

Artículo XIV. Los feudos quedarán repartidos en función del título nobiliario que se ostente:
- Duque: Su feudo será el Ducado
- Marqués: Su feudo será el Marquesado.
- Conde: Su feudo será el Condado.
- Vizconde: Su feudo será el Vizcondado.
- Comdor: Su feudo será la Comdoria.
- Varvasor: Su feudo será la Varvasoria.
- Barón: Su feudo será la Baronía.
- Señor: Su feudo será el Señorío.

Artículo XV. Los Caballeros, que no tienen feudo, deben llevar su título junto al nombre del feudo que se lo otorgó. En caso de haber sido ennoblecidos por el Príncep, el feudo será el Comtat de Barcelona.


Título IV. Sobre los privilegios y deberes nobiliarios.

Artículo XVI. Un noble puede y debe ostentar en su firma el título que recibió y el blasón correspondiente. A otros se le prohíbe este derecho, y todos los títulos fantasiosos están prohibidos.

Artículo XVII. Siempre que el título sea propio y no dependa de un cargo temporal, el ser noble otorga un puesto en la Alta Nobleza en el caso de Duques, Marqueses, Condes y Vizcondes, o en la Baja Nobleza en el caso de Comdors, Varvasors, Barones y Señores. Su participación en Les Corts del Principat de Catalunya vendrá regulada por una Ley específica.

Artículo XVIII. También podrán formar parte de la Alta Nobleza o de la Baja Nobleza, los poseedores de títulos de nobleza de otros Reinos reconocidos por el Príncep, que tengan una Capilla Heráldica reconocida por el Principat de Catalunya, que sean súbditos catalanes y que hayan jurado fidelidad al Príncep de Catalunya.

Artículo XIX. El título o títulos otorgados por el Príncep siempre serán conservados por el beneficiario del mismo, independientemente de donde resida. Siempre se conserva el título a menos que el Príncep disponga lo contrario.

Artículo XX. Los nobles tienen la obligación de renovar el compromiso de vasallaje cuando el Príncep lo solicite y seguir sus órdenes.

Artículo XXI. Los nobles tienen la obligación de participar activamente en el día a día del Principat y velar por el buen funcionamiento de las tierras que el Príncep les otorgó en usufructo.

Artículo XXII. Los nobles tienen la obligación de defender sus tierras en estrecha colaboración con el Ejército Almogàver. Ya sea formando parte de él o dándole apoyo en caso de repudiar la violencia.


Título V. Sobre la transmisión de los títulos.

Artículo XXIII. Un título de nobleza es transmisible al hijo primogénito, independientemente de su sexo, cuando muere el titular del título nobiliario, ya sea la madre o el padre.

Artículo XXIV. Los cónyuges que hayan contraído matrimonio, tienen derecho a compartir los títulos nobiliarios que se fusionaran y pertenecerán a ambos siempre que el título en cuestión no sea personal. En caso de que el título sea retirado al cónyuge titular, será retirado a ambos.

Artículo XXV. El cónyuge que queda viudo, sigue llevando el título de su difunto marido o esposa, con la mención «Viuda / Viudo de…»

Artículo XXVI. Sólo se puede transmitir un título a sus descendientes sin el fallecimiento del titular si se cumplen las siguientes condiciones:
-Los esposos deben contar con el consentimiento y beneplácito de Sa Majestat el Príncep.
-Los esposos deben tener al menos dos títulos para poder permanecer nobles tras la transmisión.
-El título transmitido debe ser inferior o igual al de los padres.  
-El descendiente debe ser oficialmente reconocido como hijo por los progenitores. (no heredan los hijos ilegítimos)
-El nuevo noble deberá jurar fidelidad al Príncep de Catalunya.


Título VI. Sobre el blasonamiento.

Artículo XXVII. Las personas que obtengan un título nobiliario, pueden llevar en sus armas los blasones de sus diferentes feudos, su blasón familiar o el blasón de su feudo más prestigioso, pudiéndolo acompañar de la lista de sus títulos y tierras, no pudiéndose llevar dos blasones a la vez pero si integrar todos los blasones en uno por medio de particiones.

Artículo XXVIII. Los Presidentes de la Generalitat pueden llevar las armas del Principat durante su mandato. Dicho blasón deberá ser transmitido a su sucesor, y está prohibido ostentarlo una vez terminado el mandato como President.

Artículo XXIX. Los nobles llevarán en su blasón la corona de su título nobiliario. En caso de poseer más de un título, la corona utilizada deberá ser la de su título nobiliario de mayor prestigio.


Título VII. Sobre las instituciones nobiliarias.

Artículo XXX. La Capella Heràldica del Principat de Catalunya, situada en la Capella de Sant Joan del Castell de Sant Martí, es la Institución que regula los títulos de nobleza del Principat de Catalunya y sus reglas de blasonamiento y vela por el cumplimiento del presente Estatuto.
Está formada por el Herald Major del Principat de Catalunya, máximo responsable de la Capella Heràldica y nombrado personalmente por el Príncep, los Heralds del Principat de Catalunya, a las órdenes del Herald Major y nombrados por este con el consentimiento del Príncep o por el Príncep directamente, y los Heralds Menors, aprendices seleccionados de entre aquellos que deseen formar parte de la Capella Heràldica del Principat y que, terminada su instrucción, podrán ser nombrados como Heralds del Principat.

Artículo XXXI. Se podrán crear órdenes de caballería bajo autorización del Príncep. La pertenencia a una de estas órdenes no implica pertenecer a la Alta o Baja Nobleza del Principat. Una Ley real regulará las órdenes de caballería, así como la posibilidad de conversión de sus miembros en Caballeros del Principat de pleno derecho.
Se permitirá a los miembros de una orden de caballería llevar el blasón de la orden siempre y cuando no esté coronado, permitiendo al Gran Maestre llevar el blasón entero. En caso de que el resto de miembros quieran portar el blasón de la orden, deberán hacerlo con particiones, llevando en una mitad el blasón de la orden y en la otra mitad su blasón personal.


Título VIII. Sobre las infracciones de este Estatuto.

Artículo XXXII. El delito de usurpación de un título indebido o de un blasón o el uso indebido de un símbolo heráldico es reprensible por los tribunales del Principat de Catalunya, bajo el cargo de «desorden público». También está considerado como delito el llevar accesorios heráldicos reservados a los posesores de títulos precisos (coronas, manteles, ornamentos, sellos…)

Artículo XXXIII. Está prohibido el uso de títulos nobiliarios imaginarios o inventados, pero no el decirse de nacimiento noble o el llevar un blasón no coronado siempre y cuando no se usurpe un título indebidamente, ni se reconozca amo de una determinada región.

Artículo XXXIV. El uso del blasón de una ciudad o territorio está permitido, siempre y cuando no esté coronado y vaya acompañado de la referencia “Blasón de...” o simplemente del nombre del territorio o región al que pertenece dicho blasón.

Artículo XXXV. Los títulos extranjeros supuestamente otorgados por un soberano extranjero, pero en realidad autoproclamados por el que lo lleva y no validados por un colegio heráldico real en otro reino europeo, están prohibidos y corresponden al delito de usurpación de un título indebido.

Artículo XXXVI. El incumplimiento de las obligaciones establecidas en el título IV puede suponer una sanción o la pérdida de la condición de noble.


Disposición final.
El presente estatuto entrará en vigor cuando sea sancionado por Les Corts Catalanes y deroga el Estatuto de la Nobleza y Regulación de los títulos del 3 de diciembre del año 1458.



Estatuto modificado por los nobles catalanes reunidos en el Castell de Sant Martí el día 13 de marzo del año 1464.

Sancionado por las Cortes el día 21 de Marzo de 1464.

[/rp]