Estatut del Príncep

Ariciaa escrigué:[rp]

Estatut del Príncep de Catalunya

Preàmbul

El Príncep de Catalunya es el màxim representant del Principat de Catalunya i una de les tres institucions que composen  l’estructura governamental catalana segons la Constitució, sent per tant imprescindible un estatut propi que reguli els deures, obligacions i l’elecció del mateix.

Títol I. La Corona Catalana

Art. I – El Príncep de Catalunya es el titular de totes les terres del Principat de Catalunya i de les Illes Balears.
Art. II – El Príncep de Catalunya es titular per dret de tots els títols del Príncep de Catalunya i les Balears i Comte de Barcelona rebent el tracte/tractat de Sa Majestat – S.M. –, o Vostra Majestat – V.M. – i es compartit en cas de tenir cònjuge.
Art. III – L’hereu del Principat es titular dels títols de Duc de Girona, Comte de Cervera i Senyor de Balaguer. Rep el tracte/tractament de Sa Altesa – S.A. –. Mentre no hi hagi hereu designat els títols son ostentats per el Príncep de Catalunya.

Titulo II. Del Regnat

Art. IV – El regnat del Príncep està limitat a un màxim d’un any natural comptant des de l’inici de la seva proclamació per el President de les Corts Catalanes.
Art. V – Esgotat el temps de regnat, el Príncep pot sol·licitat a les Corts la seva ratificació per períodes addicionals d’un any natural. Cada període ha de ser ratificat per majoria qualificada (2/3 de vots) a les Corts. En cas contrari, s’iniciarà el procés per l’elecció del Príncep, en el qual el Príncep sortint no podrà participar.

Títol III. De l’elecció del Príncep

Art. VI – Les Corts de Catalunya son la única institució que pot nomenar o destituir al Príncep de Catalunya a petició dels síndics.
Art. VII – El Príncep pot nomenar un hereu segons l’article III que haurà de ser ratificat per les Corts en el moment del traspàs de poders. En cas de no disposar d’un hereu arribat al final del regnat, o de que aquest no fos aprovat per les Corts, donarà inici l’elecció del Príncep segons l’Article VIII.
Art. VIII – L’elecció del Príncep serà duta a terme mitjançant un Consell de Notables que presentaran un candidat per la seva aprovació per part de les Corts de Catalunya.
Art. IX – Els requisits per formar part del Consell de Notables son, en tot cas, no haver estat condemnat per un delicte de Traïció o Alta Traïció en els vint-i-quatre mesos anteriors a la conformació del Consell de Notables. A més de residir en el Principat de Catalunya en el moment de la elecció, s’haurà de complir com a mínim un dels següents casos:
a. Ser noble del Principat de Catalunya.
b. Haver sigut escollit President de la Generalitat de Catalunya.
c. Haver format part del Consell de la Generalitat de Catalunya exercint un càrrec com a mínim durant tres legislatures en els dos anys anteriors a la convocatòria.
d. Haver format part del Consell del Príncep durant un periode almenys de tres mesos seguits.
e. Haver sigut elegit alcalde un mínim de quatre vegades en els dos anys anteriors a la convocatòria.
f. Haver sigut escollit Síndic en un mínim de tres períodes en els dos anys anteriors a la convocatòria.
g. Ser Senescal, Almirall o Cònsol del Mar en exercici.
h. Ser Rector de la Universitat Ramon Llull en exercici.
Art. X – El Consell de Notables serà presidit per el President de les Corts i la reunió es durà a terme a les Corts en una estança especialment habilitada per a tal ús. Es desenvoluparà de la següent forma:
a. Els Notables seran convocats per el President i disposaran de 24 hores per respondre a la crida i 48 hores per personar-se a la sala. Passat aquest temps es tancaran les portes i es penjarà la llista de Notables presents.
b. Amb els Notables reunits i les portes tancades se’ls explicarà el procediment a seguir.
c. Arribat aquest moment qualsevol Notable que ho consideri disposarà de 24 hores per presentar la seva candidatura a Príncep de Catalunya.
d. Els aspirants a Príncep disposaran de 24 hores per dirigir-se una única vegada al ple de Notables. La resta de Notables seran lliures de comunicar-se externament com qualsevol dels aspirants amb el fi de fer-los arribar les preguntes que desitgin.
e. Tancades les candidatures es procedirà a obrir les votacions amb 24 per a tal objectiu. La votació es seurà realitzar a mà alçada, i cada Notable disposarà d’un únic vot que podrà ser dirigit a un aspirant, o en blanc. L’aspirant definitiu ha d’obtenir un total de 2/3 o més dels vots emesos. En cas de que així fos, el President de les Corts transmetrà l’aspirant a Príncep que hagi sortit del Consell de Notables, a les Corts. El Consell de Notables es dissoldrà.
f. Si no hi hagués cap aspirant amb la majoria mínima, passaran a la següent ronda els dos amb més vots. Els aspirants podran tornar a fer una única intervenció de la longitud que desitgin davant del Consell de Notables
g. S’obrirà una segona votació de 24 hores de duració. La votació tornarà a ser a mà alçada, i la majoria per designar el candidat definitiu, tornarà a ser de 2/3. Si algú obté la majoria, el President de les Corts ho transmetrà a les Corts de Catalunya.
h. En el cas que cap dels dos candidats obtingui els 2/3 dels vots es votarà únicament al candidat amb més vots durant 24 hores, de no obtenir aquest els 2/3 es retornarà al punt c.
Art. XI – Les Corts poden destituir la Príncep fora dels terminis establerts en l’article IV del present estatut a petició dels síndics i per majoria qualificada (2/3 dels vots) sempre que es compleixi una de les següents situacions:
a. Incompliment de la Constitució, lleis del Principat i Estatus de les institucions.
b. Desaparició del Príncep durant dos mesos* sense previ avís.
c. Abandó de les funcions durant quatre mesos. **
d. Desaparició del Príncep durant sis mesos* amb avís previ.

Títol IV. Regència

Art. XII – Les Corts tenen la potestat de substituir al Príncep per un regent en cas d’indisponiblitat temporal del mateix, d’acord amb l’establert a la Constitució i en l’Estatut de les Corts Catalanes.
Art. XIII – El Príncep té la potestat de proposar el nomenament a Corts d’un o varis Regent/s en cas d’indisponiblitat prolongada.
Art. XIV – En cas de no haver-hi candidat/s a la regència per part del Príncep o no haver prosperat la votació dels mateixos, les Corts hauran d’escollir i nomenar un regent d’entre els membres que formin part del Consell del Príncep. En cas de no estar constituït el Consell del Príncep el candidat haurà de ser escollit d’entre els membres del Consell de Notables que triaren al Príncep.
Art. XV – El/s Regent/s tindran la potestat sobre totes les competències del Príncep exceptuant el nomenament de Nobles, competència que queda completament reservada al Príncep.

Títol V. El Consell del Príncep

Art. XVI – El Príncep disposa de la lliure potestat sobre la creació del Consell del Príncep i del nomenament i cessament de tots els membres que formen part del mateix.
Art. XVII – L’organització, càrrecs i competències del Consell del Príncep pertanyen al Príncep que podrà delegar i recolzar-se en el desenvolupament de les seves competències en els diferents consellers. Tots els càrrecs i competències atribuïdes al Consell seran publicades mitjançant comunicat oficial a la vista de tots els catalans.***

Títol VI. De les funcions i competències del Príncep

Art. XVIII – El Príncep es el màxim representant de Catalunya a tots els nivells i com a tal es el seu deure vetllar dins de les seves competències per la estabilitat del Principat, la seva bona imatge a l’exterior de Catalunya ien l’ordre intern.
Art. XIX – El Príncep disposa de la potestat per la emissió de Decrets del Príncep en el marc de les competències que es desenvolupen en aquest títol.
Art. XX – El Príncep té la competència sobre la declaració de la guerra i de la pau prèvia autorització de les Corts i a petició i informació exhaustiva del President de la Generalitat.
Art. XXI – El monarca es el comandament suprem de les forces armades i sota les seves ordres s’hi troben tots els exercits del Principat de Catalunya:
a. l’Exèrcit Oficial del Principat de Catalunya; l’exèrcit Almogàver.
b. Les Hosts Nobiliàries.
c. La guàrdia Reial.
Art. XXIII – El Príncep com a comandament suprem de les forces armades pot atorgar el dret a formar Hosts Nobiliàries als Nobles del Principat quedant les esmentades Hosts sota les ordres del noble en qüestió i supeditades als designis del Príncep. L’organització interna de les esmentades Hosts dependrà del Noble que les formi.
Art. XXIV – El Príncep té competència sobre la formació d’una Guàrdia Reial sota les seves ordres directes. L’organització de l’esmentada Guàrdia Reial correspon únicament al Príncep.
Art. XXV – El Príncep te competències sobre la diplomàcia segons l’establert en la Constitució i desenvolupades per la Llei d’Acció Exterior i Diplomàcia del Principat de Catalunya.
Art. XXVI – El Príncep s’elevarà entre tots els catalans com a garant de la unitat i la cohesió de tots els ciutadans. Per això ha de vetllar per el bon desenvolupament del Principat i la seva cohesió.
Art. XXVII – D’acord amb la Constitució i com a representant de la unitat catalana, el Príncep ha d’intervenir en els conflictes que pugin sorgir entre les diferents Institucions del Principat.
Art. XXVIII – El Príncep té la potestat, d’acord amb el que estableix la Constitució i en el Codi Penal, a autoritzar assalts a ajuntaments i el canvi de President davant d’una suposada crisis governamental proposant un candidat per ocupar el lloc de President en Funcions davant les Corts.

Títol VII. De les competències extraordinàries del Príncep

Art. XXIX – Al Príncep, com a representant de tots els catalans i de la unitat de tot el Principat de Catalunya i dels seus ciutadans, se li atorguen competències extraordinàries basades en el desenvolupament del sentit comú.
Art. XXX – El Príncep podrà atorgar noms honorífics a les Poblacions del Principat de Catalunya que sobresurtin per actes heroics portats a terme com a conjunt. Aquests títols acompanyaran al nom de la Població i passaran a ser el seu nom oficial.
Art. XXXI – El Príncep podrà atorgar noms honorífics a les Cases Nobiliàries del Principat de Catalunya que sobresurtin per actes heroics dutes a terme com a conjunt. Aquests títols acompanyaran al nom de la família.
Art. XXXII – El Príncep podrà atorgar distincions honorifiques als ciutadans catalans i estrangers que sobresurtin per les seves accions heroiques o que enaltint el valor del Principat de Catalunya i la Corona. Aquestes seran les distincions per ordre jeràrquic:
a. Magna creu al mèrit
b. Gran creu al mèrit
c. Creu al mèrit
d. Gran insígnia al mèrit
e. Insígnia al mèrit

Aquest estatut entrarà en vigor el dia de la seva sanció per Les Corts
Castell de Sant Martí a 24 de març de 1464

Sancionat per Les Corts Catalanes el día 30 de Març de 1464


*Retir, mort o suspens.
** Modo Tamagochi, no desapareix però no compleix el seu paper de Príncep.
*** Fonda de Catalunya.

Estatuto del Príncep de Catalunya

Preámbulo

El Príncep de Catalunya es el máximo representante del Principat de Catalunya y una de las tres instituciones que componen la estructura gubernamental catalana según la Constitución, siendo por tanto imprescindible un estatuto propio que regule los deberes, obligaciones y la elección del mismo.

Título I. La Corona catalana

Art. I – El Príncep de Catalunya es el titular de todas las tierras del Principat de Catalunya y de las Islas Baleares.
Art. II – El Príncep de Catalunya es titular por derecho de los títulos de Príncep de Catalunya y las Baleares y Comte de Barcelona recibiendo el trato/tratamiento de Su Majestad –S.M.-, o Vuestra Majestad –V.M.- y es compartido en caso de tener cónyuge.
Art. III – El heredero del Principat es titular de los títulos de Duque de Girona, Conde de Cervera y Señor de Balaguer. Recibe trato/tratamiento de Su Alteza –S.A.-. Mientras no haya heredero designado los títulos son ostentados por el Príncipe de Catalunya.

Título II. Del Reinado

Art. IV – El reinado del Príncep está limitado a un año natural contando desde el inicio de su proclamación por el President de las Corts Catalanas.
Art. V – Agotado el tiempo de reinado, el Príncep puede solicitar a las Corts su ratificación por periodos adicionales de un año natural. Cada periodo debe ser ratificado por mayoría cualificada (2/3 de votos) en las Corts. En caso contrario, se comenzará el proceso para la elección del Príncep en el cual el Príncep saliente no podrá participar.

Título III. De la Elección del Príncep

Art. VI – Las Corts de Catalunya son la única institución que puede nombrar o destituir al Príncep de Catalunya a petición de los síndicos.
Art. VII – El Príncep puede nombrar un heredero según el artículo III que deberá ser ratificado por las Corts en el momento del traspaso de poderes. En caso de no disponer de heredero llegado el término del reinado, o este no haber sido aprobado por Corts, dará comienzo la elección del Príncep según el artículo VIII.
Art. VIII – La elección del Príncep se lleva a término mediante un Consell de Notables que presentarán un candidato para su aprobación por parte de las Corts de Catalunya.
Art. IX – Los requisitos para formar parte del Consell de Notables son, en todo caso, no haber sido condenado por un delito de Traición o Alta Traición en los veinticuatro meses anteriores a la conformación del Consell de Notables. Además de residir en el Principat de Catalunya en el momento de la elección, se deberá cumplir como mínimo uno de los casos siguientes:
a. Ser noble del Principat de Catalunya
b. Haber sido elegido President de la Generalitat de Catalunya
c. Haber formado parte del Consell de la Generalitat de Catalunya con cargo como mínimo durante tres legislaturas en los dos años anteriores a la convocatoria.
d. Haber formado parte del Consell del Príncep durante un período al menos de tres mesesseguidos.
e. Haber sido elegido alcalde un mínimo de cuatro veces en los dos años anteriores a la convocatoria.
f. Haber sido elegido Síndico un mínimo de tres periodos en los dos años anteriores a la convocatoria.
g Ser Senescal, Almirall o Consol de Mar en ejercicio
h. Ser Rector de la Universitat Ramon Llul en ejercicio

Art. X – El Consell de Notables será presidido por el President de las Corts y la reunión se llevara a cabo en las Corts en estancias especialmente habilitadas para tal fin. Se desarrollara de la siguiente forma:
a. Los Notables serán convocados por el President y dispondrán de 24 horas para responder y 48 horas para personarse en la sala. Pasado este tiempo se cerrarán las puertas de la sala y se colgará la lista de Notables presentes.
b. Con los Notables reunidos y las puertas cerradas se les explicará el procedimiento a seguir.
c. Llegado a este momento cualquier Notable que lo considere dispondrá de 24 horas para presentar su candidatura a Príncep de Catalunya.
d. los candidatos a Príncep dispondrán de 24 horas para dirigir-se una única vez al pleno de Notables. El resto de notables son libres de comunicarse externamente con cualquiera de los candidatos con el fin de hacerles las preguntas que quieran.
e. Cerradas las candidaturas se procederá a abrir votaciones con 24 horas para tal efecto. La votación deberá hacerse a mano alzada, y cada notable tendrá un solo voto que podrá ser dirigido a un candidato, o en blanco. El candidato definitivo debe obtener un total de 2/3 o más de los votos emitidos. En caso de que así sea, el Presidente de las Corts transmitirá el candidato a Príncipe que haya salido del Consejo de Notables, en las Corts. El Consejo de notables se disolverá.
f. Si no hay ningún candidato con la mayoría mínima, pasarán a la siguiente ronda los dos con más votos. Los candidatos podrán volver a hacer una única intervención de la longitud que quieran ante el Consejo de Notables.
g. Se abrirá una segunda votación de 24 horas de duración. La votación volverá a ser a mano alzada, y la mayoría para designar el candidato definitivo, volverá a ser de 2/3. Si alguien obtiene la mayoría, el Presidente de las Corts lo transmitirá a las Corts de Cataluña.
h. En el caso que ninguno de los dos candidatos consiga los 2/3 de los votos se votara únicamente al candidato con más votos durante 24 horas, de no obtener este los 2/3 se volverá al punto c.

Art. XI – La Corts pueden destituir al Príncep fuera de los términos establecidos en el artículo IV del presente estatuto a petición de los síndicos y por mayoría cualificada (2/3 de votos) siempre y cuando se den alguna de las siguientes situaciones:
a. Incumplimiento de la Constitución, leyes del Principat y Estatutos de las instituciones.
b. Desaparición del Príncep durante dos meses* sin previo aviso.
c. Dejación de funciones durante cuatro meses.**
d. Desaparición del Príncep durante seis meses con previo aviso.

Título IV. Regencia

Art. XII - Las Corts tienen potestad para sustituir al Príncep por una regencia en caso de indisponibilidad temporal del mismo, de acuerdo a lo establecido en la Constitución y en el estatuto de las Corts Catalanas.
Art. XIII – El Príncep tiene la potestad para proponer el nombramiento a Corts de uno o varios Regentes en caso de indisponibilidad prolongada.
Art. XIV – En caso de no haber candidato/s a la regencia por parte del Príncep o no haber prosperado la votación de los mismos, las Corts deberán de elegir y nombrar un regente de entre los miembros que formen parte del Consell del Príncep. De no estar formado el Consell del Príncep el candidato deberá ser elegido de entre los miembros del Consell de Notables que eligió al Príncep.
Art. XV – El/los Regentes tendrán potestad sobre todas las competencias del Príncep exceptuando el nombramiento de Nobles, competencia que queda completamente reservada al Príncep.

Título V. El Consell del Príncep

Art. XVI – El Príncep tiene la libre potestad sobre la creación del Consell del Príncep y el nombramiento y cesión de todos los miembros que forman parte del mismo.
Art. XVII – La organización, cargos y competencias del Consell del Príncep pertenecen al Príncep que podrá relegar y apoyarse en el desarrollo de sus competencias en los distintos consejeros. Todos los cargos y competencias atribuidas al Consell deberán ser publicadas mediante comunicado oficial a la vista de todos los catalanes***

Título VI. De las funciones y competencias del Príncep

Art. XVIII – El Príncep es el máximo representante de Catalunya a todos los niveles y como tal debe velar dentro de sus competencias por la estabilidad del Principat, su buena imagen en el exterior de Catalunya y el orden interno.
Art. XIX – El Príncep tiene potestad para la emisión de Decretos del Príncipe en el marco de las competencias que se desarrollan en este título.
Art. XX – El Príncep tiene competencia sobre el nombramiento de nobles en el Principat de Catalunya de acuerdo a lo dispuesto en el Estatuto de la Nobleza.
Art. XXI– El Príncep tiene competencia sobre la declaración de la guerra y de la paz previa autorización de las Corts y a petición e información exhaustiva del President de la Generalitat.
Art. XXII – El monarca es el mando supremo de las fuerzas armadas y bajo sus órdenes se encuentran todos los ejércitos del Principat de Catalunya:
a. El Ejército Oficial del Principat de Catalunya; el Ejército Almogàver
b. Las Huestes Nobiliarias
c. La Guardia real
Art. XXIII – El Príncep como mando supremo de las fuerzas armadas puede otorgar el derecho a formar Huestes Nobiliarias a los Nobles del Principat quedando dichas Huestes bajo las órdenes del noble en cuestión y supeditadas a los designios del Príncep. La organización interna de dichas Huestes dependerá del Noble que las forme.
Art. XXIV – El Príncep tiene competencia sobre la formación de una Guardia Real bajo sus órdenes directas. La organización de dicha Guardia Real corresponde únicamente al Príncep.
Art. XXV – El Príncep tiene competencias sobre diplomacia según lo establecido en la Constitución y desarrollado por la Ley de Acción Exterior y Diplomacia del Principat de Catalunya.
Art. XXVI – El Príncep se eleva entre los catalanes como garante de la unidad y la cohesión de todos los ciudadanos. Por ello debe velar por el buen desarrollo del Principat y su cohesión.
Art. XXVII – De acuerdo a la Constitución y como representante de la unidad catalana, el Príncep debe mediar en los conflictos que puedan acaecer entre las diferentes Instituciones del Principat.
Art. XXVIII – El Príncep tiene potestad, de acuerdo a lo establecido en la Constitución y en el Código Penal, a autorizar asaltos a ayuntamientos y el cambio de President ante una supuesta crisis gubernamental proponiendo un candidato para ocupar el puesto de President en Funciones ante las Corts.

Título VII. De las competencias extraordinarias del Príncep

Art. XXIX – Al Príncep, como representante de todos los catalanes y de la unidad de todo el Principat de Catalunya y sus ciudadanos, se le otorgan competencias extraordinarias basadas en el desarrollo del sentimiento común.
Art. XXX – El Príncep podrá otorgar nombres honoríficos a las Villas del Principat de Catalunya que sobresalgan por actos heroicos llevados a cabo como conjunto. Estos títulos acompañarán al nombre de la Villa y pasarán a ser su nombre oficial. *****
Art. XXXI – El Príncep podrá otorgar nombres honoríficos a las Casas Nobiliarias del Principat de Catalunya que sobresalgan por actos heroicos llevados a cabo como conjunto. Estos títulos acompañarán al nombre de la familia.
Art. XXXII– El Príncep podrá otorgar distinciones honoríficas a los ciudadanos catalanes y extranjeros que sobresalgan por sus acciones en actos heroicos o que pongan en valor al Principat de Catalunya y la Corona. Estas distinciones serán en orden jerárquico:
a. Magna creu al mèrit
b. Gran creu al mèrit
c. Creu al mèrit
d. Gran insígnia al mèrit
e. Insígnia al mèrit

Este estatuto entrará en vigor el día de su sanción por Les Corts
Castell de Sant Marti a 24 de marzo de 1464

Sancionado por las Cortes el día 30 de Marzo de 1464.


*Retiro, muerto o en suspenso.
** Modo tamagochi, no desaparece como tal pero no cumple su papel de Príncep.
*** Fonda de Catalunya.