Passejant pels jardins del Castell de Sant Martí/Paseando por los jardines

Galaec va decidir apropar-se al Castell de Sant Martí, sabia que el Príncep no hi era, però sabía que els seus jardins eren admirats per tots els regnes...

---

Galaec decidió acercarse al Castell de Sant Martí, sabía que el Príncep no estaba allí, pero sabía que sus jardines eran admirados por todos los reinos...

Era el primer cop que la Violant venia al Castell de Sant Martí. El motiu que la portava allà no era qualsevol cosa: el tractat de pau amb Aragó, ni més ni menys.
Curiosa, va pensar que molt millor donar una ullada al recinte abans d'encofurnar-se dins una sala. Semblava que hi havien uns jardins que pagava la pena veure i cap allà es va encaminar.
Va veure que no era l'única que havia tingut aquella idea. Allí estava el seu amic i company de govern, en Galaec.
- Hola Gal! Com va tot? Admirant aquestes rares espècies d'arbres?

------------------

Era la primera vez que Violant venía al Castell de Sant Martí. El motivo que la traía allá no era cualquier cosa: el tratado de paz con Aragón, nada más y nada menos.
Curiosa, pensó que mucho mejor dar un vistazo al recinto antes de enclaustrarse en una sala. Le habían comentado que los jardines de palacio eran preciosos y hacia allí se encaminó.
Vio que no era la única que había tenido aquella idea. Allí estaba su amigo y compañero de gobierno, Galaec.

- Hola Gal! Cómo va todo? Admirando estas raras especies de árboles?

Galaec s'havia quedat absort admirant la bellesa d'aquells jardins i no havia sentit arribar la Violant, que era darrera seu i que li va donar un bon ensurt quan li va parlar. Recomposat, li va respondre:

- Ei! Vio! Quin ensurt m'has donat... Aquí, relaxant-me una mica dels assumptes de govern que em tenen bastant estressat...

---

Galaec se había quedado pasmado admirando la belleza de aquellos jardines y no había oído llegar a Violant, que estaba detrás de és y que le dio un buen susto cuando le habló. Recompuesto, le respondió:

- ¡Ei, Vio! Qué susto me has dado... Aquí, relajándome un poco de los asuntos de gobierno que me tienen bastante estresado...

Feia uns dies que Galaec no visitava els jardins, ara hi tornava, sortint del Castell, després de la cerimònia del Tractat de Pau amb Aragó... ben content i feliç, amb la bella dama Trencacors de bracet, amb una ampolla de vi escumós de Vilafranca i havent mirat les meravelles del Castell...

- Mireu, Trencacors, ja arribem als jardins, quin aire més saludable! Omplim les copes amb el vi que queda i brindem per la Pau. Aprofitem que aquesta nit la lluna fa el ple- deia Galaec mentre omplia les dues copes...

Galaec i Trencacors arribaven als Jardins...

[color=indigo]- Si moltes gràcies Galaec, li estic molt agraïda per aquesta tarda tan bonica, celebrem doncs el que aquí ens ha portat, aquest gran dia, i aquest lloc tan preciós, que les seves vistes em fan perdre per moments, i em fan oblidar en la feina que ens espera fora d'aquest gran castell.

Mentre caminaven pels Jardins, Galaec explicava novetats del Tribunal, amb anècdotes divertides que els feien riure a tots dos, i Trencacors també explicava com li anava per la Universitat,amb tants traïdors que hi volien entrar, i amb l'èxit de tants estrangers que volien rebre aula a Catalunya. Mentre parlaven, de bracet, van arribar a un frondós castanyer que a l'hora foscant, projectava en l'herba una ombra allargada i acollidora. Sota aquell immens arbre es veien quatre seients i un banc envoltant una gran taula de pi; penjada d'una de les seves branques i sostinguda per dues cordes adornades amb floretes romania quieta la planxa de fusta d'un gronxador.

- Mireu, bella Trencacors, voleu seure al gronxador? Segur que amb les bombolles seria divertit, jo sóc aquí per agafar-vos, esteu segura, pugeu, amuuunt.

En aquell moment, un ocell cantava, bonic corus.

Trencacors de cop les seves galtes agafaven un to de color una mica pujadet...

- Carambes és molt bonic aquest gronxador, però...

L'ocellet es va apropà i va seure just a damunt del gronxador...

- Hahahaha... sembla ser que la seva idea Galaec ha agradat molt a la nostra companyia... hahahaha...


Tots dos es posaren a riure, deixant les copes descansar en la taula que allà tenien[/quote]

En Galaec reia i la Trencacors era al gronxador, divertida i rient també, amb l'ocell cantant. Les bombolles de l'escumós eren a tots dos i les abraçades eren i no eren empentes del gronxador...

Es feia de nit... el viatge a cavall seria amb bombolles...

Tombosc no entenia gaire tot aquell castell i totes aquelles persones voltant per llocs estranys. de sobte va veure el jardí i va sortir corrents cap allà. El jardí era magnífic i hi regnava la pau. Va decidir passejar tranquilament mentre pensava que havia de fer i quins objectius s'havia de plantejar.

També era la manera que va trobar millor (ell que era de poble) de començar a saber on podia anar i a on no. On el deixaven entrar i parlar i a on havia de demanar permís.

Tot això li anava gran...

Però el jardí era preciós i s'hi sentia segur i a gust.

Ara que hi havia força tranquilitat al Principat les tavernes eren buides i les sales tranquil·les.
Altre cop va anar al jardí. Allí sempre s'hi trobava a gust. El soroll de l'aigua, l'olor dels rosers que havien tornat a florir, la remor del vent i les fulles...
El seu pensament fluia i girava pels records agradables, es respirava pau en aquell racó del castell.