Obres al Castell

El Comte passejava pel Castell mirant com anava la renovació i manteniment del Castell. Allà passava llargs dies treballant pel Principat i les obres tot i que una mica molestes, eren necessàries.

En aquell moment al seu despatx no era possible estar. Molta pols, molt de rebombori i molts treballadors al seu voltant, aixi que Sabi va aprofitar i va passejar pels jardins. Lògicament en aquells moments no hi havien flors, fins i tot era possible trobar en alguns cantons una mica de neu de les ultimes nevades. Després de molt de passejar però, en Sabi es va avorrir i va anar de nou cap al Castell i va començar a revisar les obres.

-Però que feu!! Això no es aixi colla de gamarússos!!! I encara esteu aixi? Damunt de mal, encara a mitges! Colla d'incompetents!!

Si és que així no podem estar - va dir na Swini - Tot ple de polseguera! Ai la meva roba, quedara feta un nyap - remugava mentres anava agafant papers i treien la polseguera.

Va sentir per la finestra una veu que li era familiar, no sabia que fer, si tirar al Centelles un jerro pel cap o baixar a saludar. Es va decidir per lo segon, va deixar les coses damunt la taula i va baixar anar cap a la porta.

Centelles - va dir na Swini a mode de salutació - Coi d'obres, això no s'acabarà en la vida? - va preguntar - I a més, escolta tu que ets qui toca el tema dels diners, suposo que si fem una rentada de cara ... la farem complerta no? Es que veuras, he vist uns tapissos i uns mobles que quedarien - deia la Swini movent les mants - Ai una meravalla.

Va mirar al Centelles - I aquestes obres les acabarem quan? Perque està clar que si haig d'atendre aquí als ambaixadors, doncs ja m'explicaras tu a mi ... hem pagareu un bonus per vestimenta?

=========================================================

Si es que así no podemos estar - dijo Swini - Todo pleno de polvareda! Ay mi ropa, quedara hecha un asco - mascullaba mientras iba cogiendo papeles y sacaban la polvareda.

Escuchó  una voz que le era familiar, no sabía que hacer, si lanzar al Centelles un jarrón por la cabeza o bajar a saludar. Se decidió por lo segundo, dejó las cosas encima la mesa y bajó ir hacia la puerta.

Centelles - dijo Swini a modo de saludo - Coi de obras, esto no se acabará en la vida? - preguntó - Y además, escucha tú que eres quien toca el tema del dinero, supongo que si hacemos una lavada de cara ... la haremos entera no? Es que verás, he visto unos tapices y unos muebles que quedarían - decía Swini moviendo las manos - Ay una maravilla

Miró en el Centelles - Y estas obras las acabaremos cuándo? Porque está claro que si tengo que atender aquí a los embajadores, pues ya me explicaras tú a mí ... me pagaréis un  bonus por vestimenta?

Rp abierto a todos el mundo i multilingüe, mientras estamos de obras, pues si quereis las podéis comentar  
Si algo no os gusta decidlo ahora o callar para siempre    

Goswintha escrigué:Centelles - va dir na Swini a mode de salutació - Coi d'obres, això no s'acabarà en la vida? - va preguntar - I a més, escolta tu que ets qui toca el tema dels diners, suposo que si fem una rentada de cara ... la farem complerta no? Es que veuras, he vist uns tapissos i uns mobles que quedarien - deia la Swini movent les mants - Ai una meravalla.

Va mirar al Centelles - I aquestes obres les acabarem quan? Perque està clar que si haig d'atendre aquí als ambaixadors, doncs ja m'explicaras tu a mi ... hem pagareu un bonus per vestimenta?

En Sabi atenia a Swini amb atenció, tenia els ulls amb forma de lletra S amb dos palets pel mig, i quan mes parlava, mes gran es feien les esses.

Donava el cas, que just en aquell moment, hi havien un parell de mobles acumulats al pati, vells, atrotinats i bruts, degut al treball que es feia a l'interior.

-Mira Swini que tens contra açò? Es d'allò mes bonic i útil. Una mica de pintura i seran l'enveja de tots. -Mentre anava per terra de riure, va acabar- Ara esta de moda lo vintage!!

Beyla_m escrigué:Qu'est-ce qui se passe encore une fois vous deux ? Tu as encore fait des misères à ma copine, Centollito ? Elle va finir par te mordre, tu sais !

Rien mon cherie. Swini que nomes fa que demanar!! I a veure qui li diu que tots els diners per a mobiliari ja es van invertir en la millora i actualització del meu despatx. Es que no es conforma en res esta dona...!!!

També va aparèixer una host, que es va dirigir a la de la olla amb total confiança.

-A voluptas in occursum tibi. Soy Sabier Ponoig i Valls, Conde de Centelles. ¿A quien tengo el placer de conocer?- Se habia arrancado en latín. ¡¡Había que aparentar!!

Sigfridus tratando de vislumbrar como quedarían los jardines detraz de la polvareda y el pulular de los obreros, vió por fin al arquitecto y se dirigió hacia él.

Ilustre aquitecto de la corona, Conde de Centelles te vsted muy buenas tardes.

¿es posible ya que estamos en obra, construir un ala más de palacio, frente a los jardines, para en ella exponer las más variadas expresiones del arte Catalan? - le dijo en tono de pedido para que la respuesta sea favorable!

beyla_m escrigué:

Qu'est-ce qui se passe encore une fois vous deux ? Tu as encore fait des misères à ma copine, Centollito ? Elle va finir par te mordre, tu sais !

Moiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii?? Mais je suis innocente, c'est Centollito qui me tourmente avec ces oeuvres et qui ne veut pas me donner de l'argent pour le mobilier.

Regarde toi comme j'ai du vivre , avec la poudre et les vieux meubles, quelle catastrophe!!! - Swini va mirar a Beyla amb cara angelical.

Beatriz_de_castro escrigué:

- Oye, pri ¿a esto le queda mucho? Es que si yo no duermo mis catorce horas luego no puedo trabajar por lapazentrenuestrasnacionesestableciendolazosdehermandadyprofundaamistadparaalcanzarmetascomunesquenospermitanprosperarcomopueblo - alzó la vista y miró cómo estaban quedando las obras - Está quedando más modernito, eso sí, pero a mí me gustaba más antes... es que estos edificios góticos que hacen ahora, no sé, es que son demasiado modernos, todo muy frío...

[/i]

Y entonces llegó Beatriz - Ay priiiiii!! esperemos que no, así no se puede vivir, esto es un tormento, un desastre - miró a Beatriz - Oish que bata más mona, ¿dónde las ha comprado? . Y miró a Centollito - Centelles quiero una bata igual, no me das presupuesto para muebles ni para ropa ni para nada!

sabipv escrigué:

-Mira Swini que tens contra açò? Es d'allò mes bonic i útil. Una mica de pintura i seran l'enveja de tots. -Mentre anava per terra de riure, va acabar- Ara esta de moda lo vintage!!

Això es una porqueria, vintage et deixaré jo a tu el cap sobre una pica!

sabipv escrigué:
-A voluptas in occursum tibi. Soy Sabier Ponoig i Valls, Conde de Centelles. ¿A quien tengo el placer de conocer?- Se habia arrancado en latín. ¡¡Había que aparentar!!

Miró al Centelles i levantó una ceja ... !Que cara más dura el Centollito!. Miró a su pri - Pri, aquí el Centelles, el causante de estas obras del demonio que no nos dejan descansar, es a él a quien le vas a tener que pasar la minuta del balneario!

Y llegó Sigfridus a la reunión improvisada en la puerta del Castillo.

Sigfridus escrigué:Ilustre aquitecto de la corona, Conde de Centelles te vsted muy buenas tardes.

¿es posible ya que estamos en obra, construir un ala más de palacio, frente a los jardines, para en ella exponer las más variadas expresiones del arte Catalan? - le dijo en tono de pedido para que la respuesta sea favorable!

Lanzó a Sigfridus una mirada fulminante - ¿Ilustre? ¿Quien? ¿Centollito¿ ... JA! ...¿Más obras? Pero como que más obras! si apenas tenemos dinero para mantener a una jefa de embajadas .. tened cuidado o el Centelles nos pinta el pajar y nos dice que nos ha adecuado un lugar para exponer las obras ...

- Ains! - es va queixar el Príncep - Ací s'encanta u i el Centelles ja ho ha girat tot del revés, tan guapot com estaria tancadet a sa casa, xè! Doncs res, si ell ve ací a omplir el castell de rajoles, sacs de guix i polseguera, serà cosa d'anar jo a okupar el seu!

Una volta decidit això i ja més animat, el Príncep es va posar a cantar, a vore si plovia, o nevava, o algo, amb tal de què amainara la pols...

Rosa vera. Uc

De matí, de matinada,
del dia d'Ascensió,
el portal li enramellaren
de flors i fulles d'olor.

El comte se passejava
de la finestra al balcó.
Com veia guaitar la dama.
cantava aquesta cançó:

— Rosa vera, rosa fresca,
rosa de viva color,
com vós éreu petiteta,
dalt del braç vos duia jo.

Mes, com vos tenia als braços,
no us podia servir, no,
i ara que vos serviria,
teniu altre servidor.

Obrint la finestra del despatx per ventilar i que marxés tota aquella polseguera començà a cridar:

-MECAGONLOSCOLLONSILAMAREQUEVAPARIRALRESPONSABLED'AQUESTCONYD'OBRES!! Així no hi ha manera de fer dibuixets com cal!!!!

Tot i que son pare havia brillat per la seua absència el ros havia heretat d'ell el temperament de les terres de ponent i la passió per cagar-se en tot lo que se mou quan és percís.

De sobte sentí rebombori als jardins, abaixà lo cap i veié a tot déu i sa mare fent-la petar. Sense perdre un segon es dirigí cap a baix, just en arribar es parlava del nou mobiliari.

-Bones! Ja que parleu del tema... Necessito pressupost per quantitats industrials de cera, que si no aquí no segellarà ningú. I ja posats a veure si puc rascar algo per fer-me lo palauet a Barcelona...