La Carta del Jutge
Preàmbul
Qualsevol jutge sempre ha de mantenir l’esperit d’aquesta regla fonamental: només ha d’actuar per l’interès general del joc dels Regnes Renaixents, que rigurosament és definit per l’interès de tots els jugadors (i no únicament de la seva majoria), inclòs el condemnat: cal emetre un judici que satisfaci no només als demandants sinó també als acusats, que s’hi ha de sotmetre de bona gana, per tal que no se sentin decepcionats pel joc i se’n desinteressin.
La carta present s’imposa a tots els jugadors que siguin jutges dels territoris hispànics (Corona catalano-aragonesa, Corona de Castella i altres regions futures).
Principis generals que regeixen la bona justícia
El jutge disposa d’un poder molt important sobre milers de jugadors dels Regnes Renaixents; un poder que s’afegeix a la responsabilitat augmentada que pot perjudicar altres jugadors, el joc en general i fins i tot els mateixos dissenyadors. Clarament, si el jutge abusa del seu poder pot posar en un perill greu l’equilibri del joc, contaminar l’atmosfera i ràpidament posar en perill el fràgil edifici que els dissenyadors han construït amb tanta cura. Per aquest motiu el jutge ha de respectar unes normes determinades, explicades a continuació, que tenen per objectiu enquadrar i harmonitzar la justícia dels Regnes Renaixents a través dels ducats/comtats.
Cada acte delictiu o criminal del qual el jutge consideri culpable l’acusat serà sancionat per una pena. Aquesta ha de respectar els límits d’aquesta carta.
Una persona no pot ser condemnada dues vegades pels mateix delicte o crim per una instància del mateix grau.
Un jutge no pot ser a la vegada jutge i part. Sobre aquest fet: un jutge no pot ser demandant, acusat o fiscal en el curs d’un mateix procés.
El jutge té la possibilitat de requalificar la naturalesa de la infracció (esclavisme, estafa, desordre públic, traïció o altra traïció) en el moment del seu veredicte. De totes maneres aquest s’ha d’ajustar als fets denunciats per l’acta d’acusació del fiscal.
Una pena no proporcional als fets denunciats, o el dubte sobre la l’aplicació d’una justícia justa i equitativa, o el dubte sobre la bona aplicació del dret local, o la violació de la Carta present, poden ser motius suficients per pretendre interposar un recurs del procés de primera instància davant del Tribunal d’Apel•lació.
El jutge que no tingui en compte la present Carta de manera greu o repetida, que descuidi les advertències externes rebudes, o que tregui profit de manera abusiva de la seva funció podrà ser sancionat discrecionalment segons la gravetat de la falta del magistrat. La pena màxima a què es pot incórrer és l’erradicació del joc en cas d’abús manifest i d’assentiment dels administradors.
Control de penes aplicables
Les multes:
El jutge sempre pot dictar una multa com a càstig. Malgrat això abans de composar-la haurà de tenir la certesa que la persona té la capacitat de pagar-la. Un condemnat no pot trobar-se amb diners en negatiu.
Les penes de presó:
L’empresonament per infraccions de caràcter general és de 3 dies.
De totes maneres hi ha una sèrie de delictes i crims que per la seva gravetat sobre l’equilibri del joc i l’interès general dels Regnes Renaixents poden ser sancionats per una pena de presó superior a 3 dies:
- la bruixeria (tenir multicomptes / clons)
- l’especulació abusiva a gran escala
- robar la hisenda pública
- el bandolerisme
- els crims de sang
- la reincidència manifesta
Si no hi ha reincidència, les condemnes màximes hauran d’anar relacionades amb el nivell del personatge de la manera següent:
- personatges de nivell 0 o 1: 3 dies de presó
- personatges de nivell 2: 6 dies de presó
- personatges de nivell 3 o més: 10 dies de presó
En cas de reincidència la pena de presó podria ser augmentada, sense sobrepassar mai els 10 dies de presó.
Un personatge empresonat no és alimentat, i per tant pateix les conseqüències lògiques de desnutrició fins a quedar en estat esquelètic. A partir de llavors és mantingut viu fins al seu alliberament.
Les penes de mort:
Un jutge pot pronunciar una sentència de mort només si l’acusat ha comès un crim d’extrema gravetat o si l’acusat reincideix contínuament; o també si el jugador està d’acord amb l’RP o desitja abandonar el joc.
Les penes RP (picota, tortura, etc.)
Un jutge podrà pronunciar una pena Role Play sense l’acord del jugador. Malgrat això l’RP només es podrà realitzar al fòrum amb l’acord del jugador.
El desterrament:
En certs casos de gravetat (alta traïció o bandolerisme) una província té el dret a substituir la pena de mort o la pena de presó per l’exili temporal (que no pot excedir els 3 mesos). La província no pot prohibir a la persona desterrada de continuar posseint terres en el seu interior.
En els casos menys greus caldrà l’acord del jugador per pronunciar un desterrament.
Tot jutge que sobrepassi aquestes regles sobre les penes expressament serà sancionat pel Tribunal d’Apel•lació.
El silenci de la llei
Davant de l’absència d’una llei específica, el jutge ha d’administrar la justícia basant-se en el seu únic bon sentit jurídic. El sistema jurídic dels Regnes Renaixents és més aviat el dret consuetudinari, no principalment escrit, el treball dels actors del sistema judicial es fer respectar un mínim d’ordre (sense perjudicar el desenvolupament de tots els jugadors, fins i tot els delinqüents).
Si un jutge està en aquesta situació d’haver d’administrar justícia tot i el silenci o l’absència de la llei, se li aconsella consultar la jurisprudència dels altres comtats, els antics jutges del seu comtat o en els principis nascuts de la jurisprudència del Tribunal d’Apel•lació. El jutge també trobarà pistes de reflexió per no estar sotmès únicament a la seva subjectivitat si interroga als juristes i passants de la Cancelleria, que l’orientaran tant bé com sàpiguen cap a col•legues eminents.
La qüestió perjudicial
Un jutge pot recórrer al Tribunal d’Apel•lació per demanar resposta a una qüestió perjudicial concernent a la interpretació d’aquesta Carta del Jutge, a l’estat de dret, i/o la pena adeqüada. La pregunta ha de ser precisa i enviada per correu al Fiscal del Tribunal d’Apel•lació, aportant l’estat de l’expedient i les discussions del procés en curs, que filtrarà les demandes a la seva discreció. La opinió del Tribunal d’Apel•lació vincularà indirectament el jutge de primera instància, ja que si aquest no en fes cas en la pronunciació del seu veredicte augmentaria el risc de revisió del seu judici en cas d’apel•lació, així com la confirmació d’aquest veredicte.
Els delictes "veritat-dalla"
Són tots aquells delictes de la vida real, que poden ser sancionats per la verdadera justícia, i que impliquen l’erradicació sistemàtica del personatge. Fins i tot pot implicar una persecució de la justícia efectiva si els administradors consideressin que la gravetat és suficient. Aquests delictes són:
- els insults i altres faltes verbals
- l’ús de trampes i l’explotació dels errors del joc
- la pirateria de comptes i l’abús de la contrasenya d’algú altre
Us recordem que vos heu signat un contracte amb Celsius On-line© per poder jugas als Regnes Renaixents!
gentileza de Agatha que ha buscado la traducción
La carta del juez
La Carta del Juez
Preámbulo
Un juez debe siempre guardar en espíritu esta regla fundamental: debe actuar sólo según el interés general del juego de los Reinos Renacientes, que rigurosamente es definido por el interés de todos los jugadores (y no únicamente de la mayoría de ellos), incluido el condenado: hay que emitir un juicio que satisfaga no sólo a los demandantes sino también a los acusados, que deben someterse a él de buena gana, para no sentirse decepcionados por el juego y desinteresarse de él.
La presente carta se impone a todos los jugadores jueces de los territorios hispánicos (Corona de Aragón, Corona de Castilla, y otras regiones futuras).
Principios generales que rigen la buena justicia
El juez dispone de un poder muy importante sobre millares de jugadores de los Reinos Renacientes; poder que va parejo con una responsabilidad aumentada en contra de otros jugadores, en contra del juego en general y de los diseñadores. Claramente, si el juez abusa de su poder, puede poner gravemente en peligro el equilibrio del juego, contaminar la atmósfera y rápidamente poner en peligro el frágil edificio que los diseñadores tienen tanto cuidado en edificar. Es por esto que el juez debe respetar un ciertas reglas, a continuación enunciadas, que tienen por objeto encuadrar y armonizar, a través de los ducados/condados y el tiempo, la justicia de los Reinos Renacientes.
Cada acto delictivo o criminal que el juez considere que el acusado es culpable, será sancionado por una pena. Ésta debe respetar los límites de esta carta.
Una persona no puede ser condenada dos veces a los mismos hechos reprochados por una instancia del mismo grado.
Un juez no puede ser juez y parte. Sobre este hecho, un juez no puede ser demandante, acusado o fiscal en el curso del mismo proceso.
El juez tiene la posibilidad de recalificar la naturaleza de la infracción (esclavismo, estafa, desorden público, traición o alta traición) en el momento de su veredicto. Sin embargo debe quedar en acuerdo con los hechos reprochados por el acta de acusación del fiscal.
Una pena no proporcional a los actos reprochados, la duda en cuanto a la devolución de una justicia justa y equitativa, la duda en cuanto a la buena aplicación del derecho local, la violación de la carta presente puede permitir la pretensión de un recurso del proceso de primera instancia delante de un Tribunal de Apelación.
El juez que no tenga en cuenta la carta presente de modo grave o repetido, que descuide las advertencias externas recibidas o que saque provecho de modo abusivo de su función podrá verse sancionado discrecionalmente según la gravedad de la falta del magistrado. La pena máxima incurrida es la erradicación en caso de abuso manifiesto y de asentimiento de los administradores.
Control de penas aplicables
Las multas:
El juez siempre puede pronunciar una multa. Sin embargo antes de imponerlo, debe estar convencido de que la persona tiene la capacidad de pagarle. Un condenado no debe encontrarse con dinero en negativo.
Las penas de prisión:
El máximo para todas las infracciones no particulares es de 3 días. Sin embargo existen unos delitos particulares que por su gravedad sobre el equilibrio del juego y el interés general de los Reinos Renacientes pueden verse sancionados por una pena de prisión superior a 3 días:
- la brujería o multi-cuenta
- la especulación abusiva a gran escala
- el robo de las finanzas públicas
- el bandolerismo
- los crímenes de sangre
- la reincidencia manifiesta.
En caso de delitos particulares no reincidentes, las condenas máximas están relacionadas con el nivel del personaje de la manera siguiente:
- personaje de nivel 0 o 1: 3 días
- personaje de nivel 2: 6 días
- personaje de nivel 3 o más: 10 días.
Sin embargo, si los delitos son reincidentes, la pena de prisión podría ser aumentada sin sobrepasar jamás los 10 días.
Un personaje metido en prisión no es alimentado, y sufre pues las consecuencias relacionadas a esto hasta alcanzar el estado esquelético, luego es mantenido vivo hasta su liberación.
Las penas de muerte:
Un juez puede pronunciar la pena de muerte solamente si el acusado cometió un crimen de extrema gravedad o si el acusado reincide continuamente; o si el jugador está de acuerdo con el RP o desea abandonar el juego.
Las penas RP (picota, tortura, etc. ) :
Un juez puede pronunciar una pena RP, sin el acuerdo del jugador. Sin embargo, el RP podrá realizarse en el foro sólo con acuerdo del jugador.
Los destierros:
En ciertos casos graves (alta traición o bandolerismo) una provincia tiene el derecho a sustituir la pena de muerte o la pena de prisión por el exilio temporal (que no debe exceder de 3 meses). La provincia no puede prohibir a la persona desterrada a continuar poseyendo bienes en esta.
En los casos menos graves, al juez le será necesario tener el acuerdo del jugador para pronunciar el destierro.
Todo juez que sobrepase estas reglas a propósito de las diferentes penas se verá sancionado por un Tribunal de Apelación.
El silencio de la ley
Ante la ausencia de ley específica, el juez debe de administrar la justicia basándose en su único buen sentido jurídico. El sistema jurídico de los Reinos Renacientes es más bien el del derecho consuetudinario, no principalmente escrito, el trabajo de los actores del sistema judicial es hacer respetar un mínimo de orden (sin perjudicar el desarrollo de todos los jugadores, incluidos los delincuentes).
Si un juez está en esta situación de deber administrar la justicia a pesar del silencio o la ausencia de la ley, se le aconseja consultar las jurisprudencias de otros Condados, antiguos Jueces de su Condado o en los principios nacidos de la jurisprudencia del Tribunal de Apelación. El juez también encontrará pistas de reflexiones para no estar sometido a su única subjetividad interrogando a los juristas y pasantes de la Chancillería que le orientarán lo mejor posible hacia eminentes colegas.
La cuestión perjudicial
Un juez puede recurrir al Tribunal de Apelación para responder a una cuestión perjudicial concerniente a la interpretación de la Carta del Juez, el estado del derecho o/y la pena adecuada. La cuestión debe de ser precisa y enviada por correo al Fiscal del Tribunal de Apelación, aportando el estado del expediente y las discusiones del proceso en curso, que filtrará las demandas a su discreción. La opinión del tribunal vincula indirectamente al juez de primera instancia, ya que si no sigue al tribunal en su veredicto, aumenta los riesgos de revisión de su juicio en caso de apelación, así como la confirmación de este veredicto.
Los delitos "verdad-guadaña"
Son todos los delitos de la vida real, pudiendo ser sancionados por la verdadera justicia, y que llevan a una erradicación sistemática del personaje, así como, si la gravedad fuera considerada suficiente por los administradores, las persecuciones por la justicia efectiva. Estos delitos son:
- los insultos y otras faltas verbales
- el uso de trampas y la explotación de los fallos del juego
- la piratería de cuenta y el abuso de contraseña de otro
Puigcerdà Principat de Catalunya